HA MORT L’AMIC I COMPANY ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ,"EL GUTI"
L’històric dirigent del PSUC i d’ICV Antoni Gutiérrez Díaz ha mort avui a les 13:00 hores. Des de la Coalició d'Esquerres de Premià de Mar lamentem profundament la seva pèrdua i volem expressar tot el nostre condol i suport a la seva família en aquests moments. Per aquest motiu hem decidit obrir un llibre de condol que restarà a disposició de tothom en el local del carrer del Segle número 5 demà dissabte i diumenge al matí, així com dilluns a la tarda.
També podeu fer-ho enviant-nos un correu electrònic. Tots els missatges rebuts seran lliurats a la família.
El “Guti” havia rebut aquesta mateixa setmana la Medalla d’Or en reconeixement a la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya. Amb aquesta distinció el Govern ha volgut distingir el treball del que va ser secretari general del PSUC en la lluita per la democràcia, la recuperació de les institucions nacionals i la seva vocació europeïsta.
Per exprés desig de la família, el funeral es celebrarà en la més estricta intimitat. En els propers dies es celebrarà un acte institucional d’homenatge a Antoni Gutiérrez Díaz, en el transcurs del qual es lliurarà la Medalla d’Or de la Generalitat als seus familiars.
En senyal de dol, el president d’ICV, Joan Saura, suspèn tota l’activitat política pública des d’aquests moments i durant tot el dia de demà.
L'Ajuntament de Premià de Mar ha decretat que demà, dissabte 7 d'octubre, sigui dia de dol oficial. A més, el proper dia 23 d’octubre s’homenatjarà a el “Guti” durant l’acte central de campanya, que se celebrarà a Barcelona. Al mes de novembre, en una data que s’anunciarà properament, ICV organitzarà un gran acte d’homenatge públic a l’històric dirigent polític.
Antoni Gutiérrez Díaz va néixer el 19 de gener de 1929 a Premià de Mar. El 1934 es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Va fer els primers estudis en una acadèmia, al barri de l’Eixample, i va començar a treballar, combinant estudi i treball, en una botiga de queviures. Més endavant, va obtenir una beca als Escolapis, on va estudiar el batxillerat.
Comença la carrera de Medicina, que va combinar amb la feina amb un metge traumatòleg. Fa oposicions a intern de la càtedra de Pediatria i, en acabar, comença immediatament la seva activitat professional com a pediatra. Després va a Finlàndia, on fa l’especialitat de Neonatologia. Exerceix la pràctica privada i l’assistència en la Seguretat Social.
L’any 1959 ingressa al PSUC. Va actuar reunint sobretot persones de la professió i intel·lectuals en general.
Va ser detingut per primer cop el 1953. El desembre de 1962 és detingut de nou i sotmès a una consell de guerra, que el va condemnar a 8 anys, dels quals en va passar 3 al penal de Burgos. Va conviure amb Julián Grimau abans que aquest fos executat. En sortir de la presó, fou detingut, empresonat i multat reiteradament.
Va ser una de les personalitats principals de l’Assemblea de Catalunya i va contribuir decididament a la seva consolidació i influència com a plataforma unitària durant els darrers anys del franquisme.
Amb l’arribada de la democràcia, és elegit l’any 1977, en el IV Congrés del PSUC, secretari general. El 1981, en el V Congrés, va renunciar a aquest càrrec i el 1982, en el VI Congrés, és elegit de nou secretari general. Va ocupar aquest càrrec fins l’any 1986.
Fou conseller de la Generalitat provisional, presidida per Josep Tarradellas, i diputat al Parlament espanyol el 1977. Va renunciar al seu escó per dedicar-se a la política catalana. Fou diputat del Parlament de Catalunya des de 1980 fins al juny de 1987, en què és elegit diputat del Parlament Europeu.
Al Parlament Europeu ha estat president de la Comissió de Política Regional de 1992 a 1994.
Després de les eleccions del 12 de juny de 1994, és elegit vicepresident del Parlament Europeu, i elegit de nou en aquest càrrec el 15 de gener de 1997.
Fins al 13 de juny de 1999, en què va deixar de ser eurodiputat, a més de vicepresident del Parlament Europeu ha estat membre de les comissions de Política Regional, Reglament, Institucional i Peticions.
Des de llavors fins les darreres eleccions europees del 13 de juny 2004 va mantenir la relació d’ICV amb el grup dels Verds al Parlament Europeu i amb les institucions europees en general.
Ha col·laborat en diverses emissores de ràdio i altres mitjans de comunicació, especialment fent pedagogia -com li agradava dir a ell- de la nostra condició de ciutadans europeus.
El nostre Guti.Secretari general del PSUC, fundador de l'Assemblea de Catalunya, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu, membre d'ICV, articulista, referent del marxisme català, impulsor de l'eurocomunisme. Premianenc de naixement. Barceloní d'adopció. Company i mestre.
Frase clàssica del Guti: "Salut i Bon Treball!"
"Lluita d'avui per un demà viure lliure" (Raimon) T'estimem./////post del blog d'en Martí Rosselló//////reproducció necessària sobre el tema/////////
EL GUTI.
És ben curiós que la mort sempre ens agafi per sorpresa. Aleshores, tots els que ens desapareixen de la nostra vida, acaben sent bons d'una manera o d'una altra. El Guti sempre ha estat un personatge prudent, compromès, ponderat, referent de la història política del nostre país i que, quasi per casualitat, va néixer a dins de la nostra geografia més pròxima. Vaig poder parlar amb ell una única vegada. A la llibreria Proa, en un petit homenatge que es va fer a Valerià Pujol (em sembla que presentàvem la seva obra de teatre "Les portes"). Vaig tenir el plaer de poder parlar una estona amb ell i ja aleshores trobava un honor poder-ho fer. Em va semblar una persona pròxima i profundament amable. Em va explicar que un oncle seu, que treballava a la Foneria que ara és una plaça que podíem contemplar a través dels vindres de la llibreria, va haver d'anar-se'n de Premià just al principi de la Guerra Civil. No em va concretar el per què. No sé si aleshores també ho devia fer ell, que llavors devia tenir set anys.Ara, diuen, és en plena autopista de la mort i ja només és qüestió de temps. Un altre personatge històric per arxivar en el prestatge de tot allò que ja no tornarà. O sigui, polítics amb entitat veritable, no com els d'ara, que semblen de segona divisió i una mica anèmics. Potser sí que a tota aquesta colla de González's, Pujols, Raventosos, Lópezraimundos i Gutis la clandestinitat els donava un caràcter que els d'ara no tenen ni dissimulat sota l'aixella...O és una apreciació d'algú que ja s'ha anat fent gran?
