dilluns, de setembre 20, 2010

Reforma laboral?

La reforma laboral impulsada pel govern estatal amb la excusa de la crisi és probablement la major de les agressions als drets dels treballadors des què va començar l’actual període democràtic. Costa d’entendre com facilitar l’acomiadament fins al punt que aquest sigui una eina per augmentar els beneficis empresarials contribuirà a disminuir el nombre d’aturats. Igualment , que entre tots financem l’acomiadament no ajuda en res a les arques públiques, essent especialment compromeses les pensions: els calers dels treballadors aniran a pagar el seu comiat en comptes de la seva pensió. No es combat el frau generalitzat als contractes temporals i s’abarateix tant l’acomiadament què anem cap a un sistema on tots els contractes siguin ,de facto, temporals. Un altre mesura molt important és la manca de força que tindrà a partir d’ara la negociació col·lectiva, permetent-se a les empreses que es despengin dels convenis dels seus respectius sectors.

Tot això, i molts d’altres petits motius què impregnen tota la reforma ens porta a afirmar que aquesta és una reforma laboral injusta amb els treballadors, deslleial i mancada de sinceritat, perquè encara que proclama la necessitat de garantir una ocupació estable i de qualitat totes les seves mesures van en el sentit contrari. Es coneix que la sortida de la crisi passa per oferir uns productes de qualitat, amb valor afegit. El treball de qualitat, amb valor afegit, s’assoleix formant al treballador, no acomiadant-lo.

Malgrat què ens vulguin dir el contrari, aquesta reforma ens allunya d’Europa en drets laborals i ens instal·la en la lògica dels baixos costos laborals i la precarietat. Reforçar l’acomiadament com a eina de flexibilitat és un error: la veritable flexibilitat laboral s’aconsegueix quan el col·lectiu de treballadors i l’empresa decideixen reorganitzar el treball, no quan el treballador és obligat a canviar de treball sense motiu.

De fet, l’indicador més clar de què aquesta reforma no és en el sentit adequat radica en l’acomiadament injustificat: No n’hi ha prou amb haver ampliat fins a límits gairebé surrealistes els motius per l’acomiadament objectiu (o sigui, justificat), si no que a sobre, si s’acomiada a algú sense aquests motius hem reduït la indemnització.

Resposta a la nostra pregunta al ple sobra el Carrer Sant Antoni

En resposta a la nostra pregunta sobra la no participació del carrer Sant Antoni en el poble pescador, l’Equip de Govern va dir que els veïns els van comunicar “ que estaven desmotivats” entre altres qüestions.

L’Equip de Govern es va comprometre a reunir-se amb els veïns amb la voluntat d’arribar a un consens que possibiliti la participació del carrer Sant Antoni en la propera Festa Major.

dilluns, de setembre 06, 2010

La sentència de l ‘Estatut

El passat 28 de juny el Tribunal Constitucional va emetre la sentència sobre l’Estatut de Catalunya en resposta als recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular, la qual cosa ha suposat una retallada greu i una vulneració de les voluntats del Parlament de Catalunya, les Corts i la ciutadania de Catalunya.

Amb aquesta sentència se suprimeixen articles i se’n condicionen d’altres a partir de la interpretació jurídica que fa el Tribunal Constitucional i això significa una alteració greu del contingut de l’Estatut de Catalunya i retalla de forma substancial les aspiracions d’autogovern que el nostre país s’havia donat a partir del pacte estatutari.

La sentència posa en qüestió aspectes bàsics de l’autogovern de Catalunya i de l’Estat plurinacional.

Les conseqüències contra la democràcia d’aquest injust veredicte del Tribunal Constitucional són molt importants. L’Estatut pactat és un element fonamental de qualitat democràtica que el Tribunal Constitucional i el Partit Popular pretenen vulnerar amb la sentència. La sentència no és la conseqüència d’un problema de les relacions entre Catalunya i Espanya, és una qüestió de retrocés democràtic i de retallades de drets socials i nacionals per la ciutadania i la gent treballadora de Catalunya.

Catalunya ha de ser el que la seva gent decideixi democràticament. Des d’un punt de vista democràtic és inacceptable la posició del Partit Popular, que pretén aconseguir per la via del Tribunal Constitucional, el que no li ha atorgat la ciutadania a les urnes.

Per què el carrer Sant Antoni no va formar part del poble pescador?

En la passada Festa Major de Premià de Mar, hi ha hagut un fet que no ha passat desapercebut per la majoria de premianencs, aquest fet ha estat la no participació del carrer Sant Antoni en el guarniment del Poble Pescador.

Des de la nostra Coalició ens costa molt d’entendre com un esdeveniment d’aquestes característiques basat en l’esforç i la col·laboració dels veïns s’hagi deixat de fer en un moment de retallada pressupostària per la Festa Major com a conseqüència de la crisi, donat que amb aquestes situacions adverses més que mai és necessari la imaginació i la col·laboració de veïns i voluntaris per suplir la manca de pressupost.

Hem de tenir en compte que estem parlant d’un esdeveniment que té poca incidència en el pressupost de la Festa Major, però amb molt d’impacte , com ho demostra el fet que ha estat molt comentat durant la Festa Major.

La nostra Coalició va presentar una pregunta al ple de juliol per demanar un aclariment sobre algunes denúncies que varen fer els veïns en un manifest fet públic.