Reforma laboral?

La reforma laboral impulsada pel govern estatal amb la excusa de la crisi és probablement la major de les agressions als drets dels treballadors des què va començar l’actual període democràtic. Costa d’entendre com facilitar l’acomiadament fins al punt que aquest sigui una eina per augmentar els beneficis empresarials contribuirà a disminuir el nombre d’aturats. Igualment , que entre tots financem l’acomiadament no ajuda en res a les arques públiques, essent especialment compromeses les pensions: els calers dels treballadors aniran a pagar el seu comiat en comptes de la seva pensió. No es combat el frau generalitzat als contractes temporals i s’abarateix tant l’acomiadament què anem cap a un sistema on tots els contractes siguin ,de facto, temporals. Un altre mesura molt important és la manca de força que tindrà a partir d’ara la negociació col·lectiva, permetent-se a les empreses que es despengin dels convenis dels seus respectius sectors.

Tot això, i molts d’altres petits motius què impregnen tota la reforma ens porta a afirmar que aquesta és una reforma laboral injusta amb els treballadors, deslleial i mancada de sinceritat, perquè encara que proclama la necessitat de garantir una ocupació estable i de qualitat totes les seves mesures van en el sentit contrari. Es coneix que la sortida de la crisi passa per oferir uns productes de qualitat, amb valor afegit. El treball de qualitat, amb valor afegit, s’assoleix formant al treballador, no acomiadant-lo.

Malgrat què ens vulguin dir el contrari, aquesta reforma ens allunya d’Europa en drets laborals i ens instal·la en la lògica dels baixos costos laborals i la precarietat. Reforçar l’acomiadament com a eina de flexibilitat és un error: la veritable flexibilitat laboral s’aconsegueix quan el col·lectiu de treballadors i l’empresa decideixen reorganitzar el treball, no quan el treballador és obligat a canviar de treball sense motiu.

De fet, l’indicador més clar de què aquesta reforma no és en el sentit adequat radica en l’acomiadament injustificat: No n’hi ha prou amb haver ampliat fins a límits gairebé surrealistes els motius per l’acomiadament objectiu (o sigui, justificat), si no que a sobre, si s’acomiada a algú sense aquests motius hem reduït la indemnització.

Resposta a la nostra pregunta al ple sobra el Carrer Sant Antoni

En resposta a la nostra pregunta sobra la no participació del carrer Sant Antoni en el poble pescador, l’Equip de Govern va dir que els veïns els van comunicar “ que estaven desmotivats” entre altres qüestions.

L’Equip de Govern es va comprometre a reunir-se amb els veïns amb la voluntat d’arribar a un consens que possibiliti la participació del carrer Sant Antoni en la propera Festa Major.

La sentència de l ‘Estatut

El passat 28 de juny el Tribunal Constitucional va emetre la sentència sobre l’Estatut de Catalunya en resposta als recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular, la qual cosa ha suposat una retallada greu i una vulneració de les voluntats del Parlament de Catalunya, les Corts i la ciutadania de Catalunya.

Amb aquesta sentència se suprimeixen articles i se’n condicionen d’altres a partir de la interpretació jurídica que fa el Tribunal Constitucional i això significa una alteració greu del contingut de l’Estatut de Catalunya i retalla de forma substancial les aspiracions d’autogovern que el nostre país s’havia donat a partir del pacte estatutari.

La sentència posa en qüestió aspectes bàsics de l’autogovern de Catalunya i de l’Estat plurinacional.

Les conseqüències contra la democràcia d’aquest injust veredicte del Tribunal Constitucional són molt importants. L’Estatut pactat és un element fonamental de qualitat democràtica que el Tribunal Constitucional i el Partit Popular pretenen vulnerar amb la sentència. La sentència no és la conseqüència d’un problema de les relacions entre Catalunya i Espanya, és una qüestió de retrocés democràtic i de retallades de drets socials i nacionals per la ciutadania i la gent treballadora de Catalunya.

Catalunya ha de ser el que la seva gent decideixi democràticament. Des d’un punt de vista democràtic és inacceptable la posició del Partit Popular, que pretén aconseguir per la via del Tribunal Constitucional, el que no li ha atorgat la ciutadania a les urnes.

Per què el carrer Sant Antoni no va formar part del poble pescador?

En la passada Festa Major de Premià de Mar, hi ha hagut un fet que no ha passat desapercebut per la majoria de premianencs, aquest fet ha estat la no participació del carrer Sant Antoni en el guarniment del Poble Pescador.

Des de la nostra Coalició ens costa molt d’entendre com un esdeveniment d’aquestes característiques basat en l’esforç i la col·laboració dels veïns s’hagi deixat de fer en un moment de retallada pressupostària per la Festa Major com a conseqüència de la crisi, donat que amb aquestes situacions adverses més que mai és necessari la imaginació i la col·laboració de veïns i voluntaris per suplir la manca de pressupost.

Hem de tenir en compte que estem parlant d’un esdeveniment que té poca incidència en el pressupost de la Festa Major, però amb molt d’impacte , com ho demostra el fet que ha estat molt comentat durant la Festa Major.

La nostra Coalició va presentar una pregunta al ple de juliol per demanar un aclariment sobre algunes denúncies que varen fer els veïns en un manifest fet públic.

Zapatero exigeix sacrificis només a les classes populars

El 12 de maig el president Rodríguez Zapatero va enumerar tot un seguit de decisions que afectaven els sectors populars: pensionistes, treballadors públics, persones dependents, països que reben ajuts per al desenvolupament..., aquell dia es va acabar la imatge d’esquerres del Govern del PSOE, un govern que exigeix sacrificis només a la classe treballadora.

El grup d’ Izquierda Unida-ICV-EUiA vàrem votar contra el Real Decreto, no va ser un vot irresponsable, sinó plenament coresponsable amb els empleats públics, les persones dependents o les ONG.

En aquesta situació la Generalitat està obligada a aplicar les mesures decidides pel Govern central que no compartim. ICV-EUiA forma part d’un govern d’esquerres i estem convençuts que existeix una via més progressista d’aplicar aquestes mesures en tot cas doloroses.

Estem obligats legalment a aplicar la mesura de rebaixar el sou als empleats públics, però el Govern de la Generalitat garanteix la recuperació gradual del poder adquisitiu a partir de l’any 2013, sempre que l’economia hagi millorat. El govern català es nega a retallar les prestacions socials entenent que en moments de crisi aquests ajuts són més necessaris que mai. El govern incorporarà a les seves mesures una política fiscal pròpia: on s’augmenta l’ impost de matriculació als vehicles més contaminants, la lluita contra el frau fiscal, i l’increment del tipus màxim del tram autonòmic de l’IRPF a les rendes més altes.

Som conscients que no són les mesures que un govern amb més força d’ICV-EUiA hagués aplicat, però només aquestes mesures contribuiran a recaptar 75 milions d’euros amb els quals es poden finançar totes les escoles bressol durant un any.

No som ingenus i sabem que calen altres polítiques que afectin els sectors més rics, i en part responsables de la crisi. Es per això que el grup d’Izquierda Unida-ICV-EUiA va presentar al Congrés de Diputats una proposta de reforma fiscal, restablint l’Impost de Patrimoni, i destinada a discriminar les societats merament instrumentals de les productives, suprimint les SICAV que són una via per eludir les obligacions fiscals.

A més a més la Coalició d’Esquerres recolzarà activament totes les accions que vulguin fer els sindicats per reconduir aquesta política erràtica del govern inclòs la convocatòria de vaga general en contra de la reforma laboral. Val la pena recordar que el PP, en cas de governar, aplicaria mesures encara pitjors i que CIU va col·laborar amb la seva actitud “responsable” a l’aprovació del Decret al Congrés dels Diputats.

INFORMACIÓ I TRANSPARÈNCIA


Aquest mes de maig, hem sentit molt a parlar del procés de participació ciutadana, engegat per l’Ajuntament de Barcelona, per tal de decidir sobre la urbanització de la Diagonal. No entrarem a valorar-ho, però sí a plantejar el que significa el fet que els ciutadans d’una ciutat o d’un poble puguin expresar la seva opinió a l’hora de decidir el desenvolupament o el futur d’un determinat carrer, plaça, equipament, etc.

Sovint, els governants han de prendre decisions que afecten una gran part dels homes i dones que conviuen a la població que administren i una bona manera de saber les seves inquietuds és obrir un procés en el qual els diferents sectors de la població, (entitats, associacions, veïns …) debaten les propostes, analitzen les diferents opcions, i en definitiva, juntament amb les administracions decideixen el que ha de ser millor per a la ciutat, poble, barri carrer etc… on el principi fonamental d’aquesta relació, és la informació recíproca, és a dir l’Administració i l’administrat treballen conjuntament en base a les dades que es van succeint en el propi procés.

El mes de juliol de l’any passat, és a dir, fa quasi un any, l’equip de govern de l’Ajuntament de Premià de Mar, va iniciar un procés de participació ciutadana, per tal de decidir com havia de ser la plaça dels Països Catalans (pça de la Foneria), en el qual van participar més de cinquanta persones, que van treballar en comisions i que van presentar diverses propostes, de les quals destacaven en la majoria dels casos el manteniment de la configuració i usos existents, jocs infantils, espais verds i zona per a esdeveniments i espectacles.

A totes elles en inscriure’s, se’ls va demanar l’adreça de correu electrònic, per comunicar-los les conclusions, i els resultats d’aquest procés.

A dia d’avui, ja s’ha adjudicat l’obra de construcció de l’aparcament i la conseqüent urbanització de la plaça, sense que, a hores d’ara, l’Ajuntament s’hagi adreçat a aquells que van destinar temps i ganes a millorar el nostre entorn, per tal, si més no, d’informar-los dels resultats de la seva feina i de quins havien estat en definitiva, els criteris per definir aquesta urbanització.

Un procés de participació ciutadana és creïble en tant que la Informació i la transparència , també ho són.

Pervivència del franquisme judicial.

Sembla ser que a Espanya quelcom es va deixar a mig fer, o es va fer malament, al procés de transició de la dictadura a la democràcia, en relació al sistema judicial; aquest tercer poder clau per determinar la qualitat i la bona salut de tota democràcia. Indicatiu d’això, als últims mesos s’estan posant sobra la taula multitud de malentesos amb relació a l’entramat judicial aixecat per la junta militar rebel a la guerra civil i mantingut pel regim del dictador Francisco Franco, tot això amb la única legitimitat de la força de les armes.

La societat veu incrèdula com es desestimen reiteradament la revisió de sentències condemnatòries emeses per aquests tribunals, sol·licitades arran de la Llei de la Memòria històrica. Fins i tot, abans d’aquesta llei, la Sala de Justícia Militar del tribunal suprem, havia invocat la inexistència de “nous fets de relleu” per negar-se a revisar els “Juicios Sumarísimos”, a on no es va respectar ni la aparença ni el fons del que ha de ser un procés penal. Igualment paradoxal resulta que el Fiscal General de l’Estat s’atribueixi la potestat de declarar NULA la sentència que va condemnar a mort al President Lluís Companys, facultat de la qual al nostre estat de dret els fiscals no tenen. Tot fa pensar que això ha estat així per evitar una nova sentència de la citada Sala que fes avergonyir al govern.

Així mateix, el món sencer es sorprèn de com el Tribunal Suprem dona crèdit a les denúncies falangistes en contra del Magistrat Garzón i l’acusen de prevaricació pel fet d’obrir diligències per aclarir a on van anar a parar els desapareguts a causa de la repressió franquista. Es tracta d’intentar silenciar l’acció judicial fent servir una (dubtosa) interpretació de la Llei d’Amnistia de 1977 com a “llei de punt final”. Una interpretació que implica l’oblit de les víctimes, que impedeix la localització dels cossos, la reparació de l’honor i la memòria familiar i, a sobre, evita el judici de responsabilitat moral a assassins i inductors. Tot això en nom d’una “llei”.

Quan es va tramitar la Llei de Memòria històrica, es van refusar les esmenes presentades, entre d’altres, pels diputats de IU i de ICV-EUiA en el sentit de declarar nuls els injustos judicis franquistes i deixar sense eficàcia les sentencies. Aquestes esmenes es van refusar amb l’argument de que les reparacions individualitzades obririen el camí en aquest sentit. Com això no ha succeït, només queda reconèixer que en aquest estat tenim un problema.

La nova Biblioteca i el Baixador de Can Pou – Camp de Mar

Aviat tindrem l’oportunitat de descobrir què hi podem trobar i què hi podem fer a la nova biblioteca. És un dels equipaments públics més importants de cohesió social. Sense fer diferències, la biblioteca posa a disposició del poble tot un plegat de serveis per donar resposta a les necessitats de cada persona: llegir el diari, agafar en préstec novel·les o CD’s de música, portar als nens a “l’hora del conte”, trobar-se per parlar sobre un llibre en concret, organitzar xerrades temàtiques, visitar exposicions, accedir a internet, disposar d’un espai per treballar en grup, estudiar, cercar informació, cursos de formació variats en temes i adreçats a diferents col·lectius ... i és que la biblioteca no és un magatzem de llibres! és un espai obert i lliure per accedir a la informació i no oblidem que la informació fa a les persones més lliures. No hem de valorar la nova Biblioteca de Premià de Mar com un conjunt de cadires i taules per estudiar amb llibres que no goses agafar. Ha costat molts anys i esforços aconseguir que sigui una realitat. Ja era hora que Premià de Mar tingués una Biblioteca com cal, sense barreres arquitectòniques i amb espai adient en relació amb la població.

El 16 de març el president d’ADIF i el delegat del Govern a Catalunya, van comunicar a l’alcalde de Premià de Mar, que el Govern havia decidit escometre les obres necessàries per a la posada en marxa del baixador de RENFE a la zona de Can Pou – Camp de Mar, de la qual ADIF ja té l’avantprojecte fet. Davant d’aquesta notícia, ICV-EUiA-EPM., vol felicitar a tots aquells veïns dels barris als quals donarà serveis el baixador, perquè van ser ells amb les seves mobilitzacions els qui van fer veure als polítics la necessitat d’aquesta nova infrastructura que facilitarà la mobilitat de la gent dels barris afectats. Tothom recordarà els anys 1995,1996 i els posteriors, les manifestacions a l’estació de Sants per demanar (davant del responsable de Rodalies) la posada en marxa del baixador i el tall de les vies amb el mateix objectiu . Com tota reivindicació, hem passat moments més optimistes i altres no tant, en funció de les noticies que arribaven dels responsables de RENFE, donat que portem més de quinze anys esperant la posada en marxa d’aquest baixador tan desitjat. Al llarg d’aquest temps hi ha hagut veïns i partits polítics que no hem deixat d’exigir l’obertura del baixador i que continuarem amb la mateixa actitud fins que sigui una realitat.

“Aquest pressupost està condicionat per la situació de crisi que estem patint, però també és conseqüència de la mala gestió de l’Equip de Govern(CIU-ERC) durant els últims anys”.

El Ple de l’Ajuntament del 18 de febrer va procedir a la discussió i aprovació del Pressupost Municipal del 2010.

El d’aquest any, donada la situació general de l’economia, és un pressupost de contenció, amb una rebaixa d’uns 1,5 milions d’euros quant a ingressos i despeses corrents (rebaixa molt superior encara si hi afegim les inversions).

Els Fons que reben els municipis de l’Estat han estat retallats en 1,8 milions d’euros, cosa que agreuja encara més la situació, ja prou dolenta, del finançament de les corporacions locals. Aquesta baixa en el capítol d’ingressos, ha condicionat molt l’elaboració del Pressupost d’enguany.

Malgrat aixó, hem d’esmentar algunes partides que han determinat el vot negatiu del nostre Grup Municipal:

La partida de Cooperació, ja prou minsa en relació al pressupost de Premià de Mar, es retalla en un 28%, cosa que fa perillar projectes solidaris que es desenvolupen des d’entitats i associacions del nostre poble.

Cal destacar que les àrees de serveis socials i ensenyament augmenten un 4% però, donat que s’han aconseguit subvencions d’altres administracions que, juntamente amb la partida provinent del FEOSL de 540.000 €, cobreixen pràcticamente la totalitat pressupostària d’aquestes àrees, i l’augment de les situacions de necessitat i exclusió social, trobem a faltar dotació de recursos municipals propis per tal que aquest augment encara fos superior.

També és important la partida d’inversions que, amb els fons estatals, permetrà fer actuacions de millora de les xarxes d’aigua, clavegueram i enllumenat públic.

La partida que més negativament ens han sobtat és la de Formació Ocupacional, dotada amb 77.000 € dels quals se’n destinen 50.000 a un “Curs de Marineria”, activitat que, donada la situació actual de mancança total d’activitat econòmica del port de Premià de Mar, no és prioritària. Aquests recursos es podrien destinar a d’altres sectors d’activitat amb més sortides laborals.

Les partides que més s’haurien de rebaixar, donat l’ajustament pressupostari, són aquelles relacionades amb publicitat, promoció, publicacions i televisió (uns 98.000 €).

Quant al capítol de recursos humans, per un costat es demanen esforços als treballadors de l’Ajuntament, eliminant beneficis socials, com ara l’aportació al Pla de Pensions i, per altre costat, es puja el sou dels càrrecs de confiança de l’Equip de Govern.

En definitiva, aquest pressupost és la conseqüència d’una mala política de control de la despesa per part de l’Equip de Govern de CiU i ERC que, entre d’altres coses, va haver de contractar un préstec de 2,5 milions d’euros per tal de fer front a factures pendents d’anys anteriors.

Traspàs de N-II i la mobilitat en la nostra comarca


Aquest gener, s’ha signat el conveni de traspàs de titularitat de l’Estat a la Generalitat de la NII al seu pas pel Maresme, pas previ per convertir la NII en un passeig.

Des de la Coalició, sempre hem prioritzar l’aposta pel transport públic com element principal de millora de la mobilitat en la nostra comarca, donat que l’oferta actual és molt deficient, tant de transport per carretera com per ferrocarril.

Per la millora del transport públic per carretera, apostem per la creació d’un carril BUS-VAO entre Mataró i Barcelona. Això implicaria la construcció d’un nou carril dins de la C31(Montgat - Barcelona) i un altre en la C32 (Mataró - Montgat). Aquestes actuacions millorarien la velocitat comercial del servei entre el Maresme i Barcelona.

Indubtablement, per millorar l’oferta de transport públic per carretera, això hauria d’anar acompanyat d’un servei d’autobusos amb una freqüència de pas molt més competitiva que l’actual, amb la possibilitat d’implantar en hores puntes serveis directes d’autobusos entre els pobles de la nostra comarca i Barcelona.

Per la millora del servei de rodalies, des de la Coalició, apostem per la millora de la freqüència del servei i l’augment de la capacitat dels trens i la seva comoditat. També hem de dir que el nostre representant en la Comissió de Mobilitat del Maresme va demanar la inclusió en el document de mobilitat( en l’apartat que parla de la xarxa ferroviària), de la posada en marxa del Baixador de Can Pou, llargament reivindicat pels veïns de Premià de Mar, la qual cosa va ser acceptada per la resta de grups polítics del Consell Comarcal.

En allò referent a la xarxa viària, no podem admetre d’entrada i com a única solució al trasllat de la NII, una nova autovia o carretera paral·lela a la C32. En primer lloc, perquè aquesta és la solució menys sostenible i respectuosa amb el territori i el medi ambient i, en segon lloc, perquè hi ha altres alternatives: rondes interurbanes i la millora d’enllaços locals entre les diferent poblacions, sense oblidar la funció de ronda urbana que ha de tenir l’actual NII.
Aquestes alternatives haurien d’anar acompanyades de la supressió dels peatges per la gent de la nostra comarca.

ICV – EUiA – EPM sempre ha defensat la supressió dels peatges troncals (Teià – Vilassar - Arenys) i mantenir el peatge de Tordera perquè amb aquesta solució es circularia de forma gratuïta per l’autopista al seu pas per la nostra comarca i s’impediria el transvasament de trànsit de la AP7, la qual cosa seria molt perjudicial per la nostra comarca.

Els pressupostos, administrar els recursos escassos


Novament ens trobem a punt d’elaborar els pressupostos de l’Ajuntament de Premià de Mar pel proper any. És el projecte més important que, any rera any, aprova el Ple de l’Ajuntament i que determinarà quines seran les actuacions municipals durant l’any 2010.

Després d’assolir l’acord de finançament de Catalunya i, tenint en compte la situació actual de crisi, cal fer un pas més i donar suport al món local en la seva reivindicació d’un finançament millor, mitjançant un nou model local que garanteixi la suficiència financera dels ajuntaments.

La crisis econòmica exigeix més protagonisme dels ens locals en les polítiques socials de proximitat i, en conseqüència, requereix força més recursos dels que disposen en l’actualitat.

Els ajuntaments han anat veient com se’ls traspassaven competències i s’incrementaven les necessitats a les quals havien de donar resposta des de la proximitat, sense disposar de més diners.

Cal, doncs, definir un model de finançament local suficient i transparent, capaç de respondre a les necessitats de la societat actual, una societat moderna, canviant i complexa.

És per aquesta raó que cal fixar uns criteris de distribució dels ingressos, en les despeses i en les inversions , més encara si tenim en compte la mala situació econòmica actual.

Des d’ICV-EUiA-EPM, entenem que s’han de donar prioritat a aquelles polítiques socials que pal·liïn, en la mesura del possible, l’impacte de la crisi en els ciutadans de Premià de Mar: programes d’atenció ciutadana, d’incentivació de la creació de llocs de treball, ajuts a famílies amb pocs recursos..., encara que això vagi en detriment d’altres partides, com ara protocol, representació, publicitat o despeses del cicle festiu, racionalitzant i optimitzant també al màxim les partides de despesa corrent.

En el capítol d’inversions, cal destinar els recursos del nou Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local del Govern Espanyol (tres milions d’€) a equipaments socioeducatius, com ara la segona escola bressol, la millora de les escoles públiques, l’adequació dels parcs i jardins i de les platges, la millor accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, la instal·lació d’elevadors als diferents edificis municipals (Ajuntament, Escola de Música, Can Manent....) i/o l’arranjament de la xarxa d’aigua, donat el seu lamentable estat en determinades zones del municipi.

PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL NOVEMBRE 2009:

http://grupmunicipalcoaliciopremia.blogspot.com/2009/11/preguntes-que-presenta-el-grup.html

El Ple de l´Ajuntament aprova una moció de la Coalició d’Esquerres de condemna a la repressió a Hondures


En el Ple municipal celebrat a l´Ajuntament aquesta setmana, la coalició d’esquerres ha impulsat una moció que ha estat aprovada per els grups municipals de PSC, ERC i ICV-EUiA-EPM. La moció condemna la situació que pateix Hondures, el cop militar, l´assetjament de l´ambaixada de Brasil a Tegucigalpa i la sèrie d´assassinats i desaparicions, a més de la situació de manca de llibertat d’expressió, de premsa i de manifestació.



La moció:

http://www.grupmunicipalcoaliciopremia.blogspot.com/

Què fa l’Equip de Govern?

En aquest nou inici del curs polític després de l’estiu, cal fer unes quantes preguntes.

Per què el manteniment de les nostres platges durant l’estiu no ha estat l’apropiat, generant una sensació de deixadesa per la manca de neteja i, sobretot, a causa dels ja habituals estancaments d’aigües a la sorra, potencials problemes de salut pública?

Per què, després de més de dos anys des de l’inici de l’actual legislatura, l’Equip de Govern ha estat incapaç de millorar la neteja dels carrers i places del nostre poble?

Per què l’Equip de Govern ha permès durant més d’un any la situació de deteriorament, amb risc de despreniments d’elements de la façana, de la fàbrica Escoda al carrer Joan Prim i no ha estat fins que el nostre Grup Municipal, ho va denunciar al Ple del mes de maig, que s’ha resolt ?

Quan podrem gaudir de l’espai públic situat al darrera del nou equipament comercial que es troba a la Plaça Doctor Ferran?. Si no s’ha fet la recepció de l’obra, per què hi ha establiments que ja funcionen?

Quan disposarem d’accessos adaptats en els passos de vianants regulats per semàfors? En alguns casos hi ha accés d’entrada però la vorera de l’altre costat no està adaptada (carretera de Vilassar de Dalt / Enric Granados, entre d’altres).

Pensa fer l’Equip de Govern les actuacions necessàries per a l’arranjament de la Plaça de la República (jardins de Can Farrerons), donat l’estat lamentable, tant pel que fa a l’enjardinament com per allò que pertoca als espais de pas dels vianants, tal i com es va comprometre a fer, a instàncies del nostre Grup Municipal, en el Ple Municipal de gener de 2008?

Per què l’Ajuntament de Premià s’ha vist obligat a formalitzar un crèdit de 2,6 milions d’euros per tal de fer front als deutes de despesa corrent (llum, neteja ...) i s’ha vist abocat a un nou Pla de Sanejament per als propers sis anys, quan encara no en fa ni un d’any que vàrem sortir de l’anterior, i tot això a causa de la falta de planificació i de control de la despesa durant els darrers tres exercicis?

Quina ha estat l’actuació del govern municipal davant la problemàtica del CAP de Premià , referida a l’absència d’aire condicionat durant l’estiu?

Aquestes coses que l’Equip de Govern no és capaç de resoldre, demostren que es preocupen molt més les campanyes d’imatge, que no pas de la gestió diària dels afers del nostre municipi que afecten directament als veïns de Premià de Mar.

Festa anual de la Coalició.

El proper divendres 17 de Juliol, farem la festa anual de fi de curs de la Coalició d’Esquerres. La farem a "El Local" de la Coalició.

..Porteu el sopar i la Coali posarà el beure i el seure...

Ja ho sabeu, el proper divendres 17 de juliol a partir de les 21h a "El Local" de la Coalició.

L’EQUIP DE GOVERN ENS FICA EN UN NOU PLA DE FINANÇAMENT

Sis mesos després de finalitzar l’últim pla de sanejament anys(2005-2008) , l’equip de govern torna a avocar-nos en un de nou pels propers sis anys(2009-2015).

El primer que volem comunicar és que aquest nou pla de sanejament de 2,6 milions d’euros (433 milions de pessetes), està destinat a pagar bàsicament factures enrederides de llum i neteja d’edificis municipals i altres serveis.

Per tant plantejar aquest pla “per ajudar al teixit productiu premianenc”tal com diu l’equip de govern, és no explicar les veritables raons que ens han portat a aquesta situació, fen demagògia amb un tema de vital importància per a nosaltres.

Des de la nostra Coalició portem més de tres anys denunciant aquesta situació en els plens de pressupostos, a on era evident que any darrera any la situació anava empitjorant fins arribar al tancament del pressupost del 2008.

Enguany s’han presentat als plens el reconeixement extrajudicial de crèdit (factures pendents de pagament del 2008 amb càrrec al pressupost del 2009) per valor de 2,5 milions de €.

Dos anys enrere es van deixar de pagar les factures de la llum (fet que nosaltres vam denunciar), l’explicació que l’equip de govern va donar al ple va ser que no es feia el pagament per desacord amb l’import de la facturació. L’any passat amb les mateixes circumstàncies, la raó va ser que s’estava pendent d’un acord (verbal amb la mediació de la Diputació) per fer el pagament.

Malauradament el temps ens ha donat la raó i les factures no s’han pagat per manca de diners o el que es el mateix l’equip de govern ha hipotecat el futur de Premià gastant els diners que no tenen.

Quant nosaltres vam donar sopor a l’anterior pla de sanejament va ser perquè la situació econòmica del nostre Ajuntament requeria una solució econòmica urgent, una vegada acabat i vistes les conseqüències poden dir que va ser una solució necessària gestionada d’una manera pèssima per l’equip de govern, incapaç de controlar la despesa, fet indispensable perquè un pla de sanejament tingui l’èxit desitjat.

Un altre exemple de la manca de previsió de l’equip de govern va tenir lloc el mes de febrer,l’alcalde amb la resta del consistori va anunciar la inversió més gran de la historia feta a Premià de Mar i quatre mesos després demanen un crèdit de 2.6 milions d’euros.

Per acabar voldrien recordar que aquesta situació es dona el mateix any que els impostos municipals han pujat fins el 5% i el IBI fins el 12,20%(quan el IPC està en negatiu) i l’equip de govern a això li diu”rebaixa de la pressió fiscal”.

PREGUNTES QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA COALICIÓ D'ESQUERRES AL PLE MUNICIPAL DE MAIG

És la LEC la solució?

Debat sobre la Llei d’educació

Presenta: Begoña Grima  (AMPA del CEIP Sant Cristòfol)

Participen:

•Marc Fernández (Col·lectiu d’Estudiants del Maresme)

José Luís Mataix (membre del Secretariat Nacional d’USTEC-STEs)

•Montserrat Ros  (Secretaria General de la Federació d’Ensenyament, CCOO)

•Gregori Belmonte (regidor d'educació de Sant Adrià del Besós i responsable de la comissió d'educació d'EUiA.) 

Centre Cívic de Premià de Mar

Dimarts 19 de Maig a les 19:30H

Fes valdre els teus diners

Us adjuntem un blog amb informació de la campanya d’objecció fiscal engegada a Premià de Mar.

http://premiaobjecciofiscal.blogspot.com/