dilluns, de setembre 11, 2006

Ofrena floral i parlament de l'11 de setembre



L'11 de setembre és per la Coalició d'Esquerres una Diada reivindicativa i festiva alhora. Una diada per a continuar defensant l’avenç amb més drets socials i nacionals per Catalunya.

La Diada Nacional d’enguany arriba després de l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que representa un important pas endavant en l’autogovern de Catalunya, amb una important millora de les nostres competències, amb un sistema de finançament més just i amb un capítol de drets i deures molt més ambiciós. Apostem pel desenvolupament progressista d’aquest estatut, amb el ple exercici dels drets socials i nacionals de Catalunya. Tot i reconeixent els avenços, apostem per un Estat federal plurinacional i republicà.

Els tres anys de govern catalanista i d’esquerres han suposat importants avenços per la gent de Catalunya en moltes matèries, com l’increment de la despesa social, la millora de la sanitat i de l’escola pública, la creació d’habitatges i de places públiques d’escola bressol, la recuperació de la memòria històrica, l’actuació sobre els barris més degradats, la protecció d’espais naturals, l’ampliació dels drets de ciutadania i l’aprovació de l’esmentat Estatut. Però encara cal avançar més en polítiques orientades cap a les persones, especialment en política econòmica, laboral, fiscal i polítiques públiques: la distribució de la renda segueix sent injusta, hi ha massa accidents mortals de treball, continuen les deslocalitzacions d’empreses i el model econòmic evidencia greus mancances.

L’1 de novembre hi haurà les eleccions al Parlament de Catalunya. Volem una Catalunya i un govern d’esquerres. Per la qual cosa és imprescindible el creixement de la coalició ICV-EUiA, un creixement sustentat en un programa de transformació social ambiciós:

-corregir el dèficit social de Catalunya, amb un increment de la progressivitat i la pressió fiscals a les rendes més elevades.

-per la plena ocupació, de qualitat, segura i sense precarietat, proposem una millora de les condicions de treball, una elevació del salari mínim, una disminució de la temporalitat i sinistralitat laborals i un combat decidit front a les deslocalitzacions.

-per la protecció social plena i la defensa del sector públic, cal continuar incrementant la despesa pública en salut, ensenyament i habitatge, volem assolir l’eradicació de la pobresa i proposem una llei catalana de ciutadania que garanteixi tots els drets humans, socials, laborals i polítics de tothom que viu i treballa a Catalunya i que permeti una regularització continuada de la gent immigrada treballadora que hauria de tenir el dret de vot a les eleccions municipals.

-per la millora del medi ambient i la qualitat de vida, caldrà acomplir els acords pendents de l’acord del Tinell i dels acords de Kyoto, proposem l’aposta per les energies renovables i la revisió del Pla d’Infraestructures de Catalunya.

-per l’aprofundiment de la democràcia, volem una reforma electoral que garanteixi una representació totalment proporcional.

-per la Catalunya de la pau i la solidaritat, proposem dedicar l’1% dels ingressos propis de les institucions a la cooperació, exigim l’acabament de l’ocupació de l’Iraq, el reconeixement de l’Estat Palestí i la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats.

-per la defensa de la igualtat d’oportunitats, proposarem una Llei d’Igualtat que consideri la defensa dels drets de les dones com a eix prioritari de l’acció del govern, i lliutarem de manera decidida contra la violència de gènere.

-per la millora de les condicions de vida del jovent, actuarem contra la precarietat laboral, defensarem el dret i l’accés a l’habitatge i proposarem un pla de xoc per millorar les condicions d’emancipació dels joves, millorant entre d’altres els salaris mileuristes.

Fem una crida a una Diada Nacional festiva i combativa.

VISCA CATALUNYA !

4 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

DIADA, EL FACTOR MARINA ROSSELL I EL RUBIANES

L’Onze de Setembre d’enguany ha transcorregut amb la novetat important d’una major contenció institucional que es pot resumir amb les paraules del dramaturg Joan Ollé, guionista de l’acte del parc de la Ciutadella: “Els politics han callat, els artistes s’han expressat i els policies ho han protegit...”. Tota una declaració de principis d’en Joan Ollé, la parella de fet d’en Joan Barril. L’Ollé, com el Barril, viuen a l’illa del Tresor i es nota. Aquesta institucionalització, com més senzilla millor, en cas de que es consolidi, facilitarà que els que no acostumem a participar de la liturgia acabem assistint amb plena comodidat (soc un regidor incòmode, a Premià no hi era). Els marges de la part oficial permeten que la resta d’humans festegin, reivindiquin, passegin o prenguin el sol de manera lliure o espontània. Efectivament, Catalunya és peculiar, i, per tant, diferent o especial, i per tant, també, ens tenim merescuda una bona sobirania. La qual cosa no pressuposa renunciar a tenir veïns dins i fora de la peculiar geografia que ens configura i ens transmuta. L'efecte Matrix (el meu DVD de l'Onze de Setembre) aplicat a la variable nacional. El desert funciona!

Declaracions a banda, toca desenvolupar el gruix de l’estatut, pensant en que els seus receptors prioritaris som/son el conjunt de les classes populars (antagònics com som dels poderosos impopulars de cada dia). I posats a plantejar quin govern s’escau al millor dels desenvolupaments factibles, m’agradaria que algú, a banda d’ICV-EUIA, digués amb la màxima sinceritat o la mínima falsetat possible, allò de “vull reeditar el govern d’esquerres i catalanista”. Penso en els dubtes que genera el montillisme (que no descarta una sociovergència futura) o en les aspiracions estrictament nacionalistes d’ERC (que a canvi de la conselleria de cultura, pot aspirar a tot, des de la seva equidistància). Les coses clares, el president serà en Mas, l'Artur o en Sergi.
I ICV-EUIA, pujarem que ja és hora!

Parlem de música i Diada. Segueixo experimentant, des de temps pretèrits, una gran al·lucinació quan s’activa el factor Marina Rossell. No conec ningú, de cap generació, que simpatitzi amb aquesta dama lletgista de la cultura catalana. Em costa molt païr el paper adjudicat a la dama rossa en aquesta diada. És un fenomen paranormal. No ho entenc. Com que no entenc el factor Marina Rossell, em plantejo abandonar el meu programa musical. Anys i anys de dedicació als discos i als productes sonors i no hi ha manera d’entendre el factor Marina Rossell. Si algú em pot explicar en que consisteix el factor Marina Rossell, si us plau, que ho faci avinent en aquest modest blog. Jo no ho entenc, repeteixo: No ho entenc!

I per acabar...una obvietat: tots som Rubianes, que carai! I el franquisme viu entre nosaltres. O no?

Anònim ha dit...

sou benparits i aneu a més

Anònim ha dit...

a més a més estem bons!!!

Anònim ha dit...

LA COALI POT MILLORAR MOLT ELS RESULTATS MUNICIPALS SI SAP MANETNEIR LA CREIXENT SUMA DE GENT NOVA AMB LA DE L'ALTRA VEGADA I NO ABANDONA EL QUE TOCA QUE ÉS ESTAR AL PEU DEL CANÍ AL CARRER I FER MÉS TREMPERA POLITICA SENSE POR