.jpg)
QUI HA PERMÈS AIXÒ, HA D'ASSUMIR RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I DIMITIRCOMISSIÓ POLÍTICA LOCAL D'ICV DE PREMIÀ DE MAR
AGENDA 2009 EN MARXA!
SEGONA SESSIÓ DEL CICLE "FORA DE JOC"... entrada lliure, el divendres 12 de desembre a les 8 del vespre al LOCAL de la Coali...continuem agitant la cultura local amb els Amics d'Alan Smithee, el col·lectiu inusual i intempestiu de la (in)cultura inverosimil!!!!! Us esperem al Local! Convideu amics i amigues.
Text de la Coalició d'Esquerres lliurat a VILA PRIMILIA
La crisi del capitalisme augmenta. Una crisi financera global derivada cap a una crisi econòmica mundial. Des que a l’estiu de 2007 es va conèixer el boom per les hipoteques als Estats Units, ha augmentat la por al shock financer que està en ple esclat.
Des de la COALICIÓ estem en desacord amb creure que es tracta de “fets aïllats” que “ningú podia preveure” i que seran “fàcilment absorbits per l’actuació conjunta dels Estats i el mercat”.
Ja fa anys que des dels moviments alterglobalitzadors denunciem riscos derivats d’un sistema financer desregulat que no sols genera greus injustícies distributives, especialment als països no desenvolupats, sinó que es converteix en una amenaça per a les economies d’arreu.
L’actuació de Bush, salvadora d’entitats financeres i asseguradores, evidencia que la doctrina neoliberal ha fracassat: ara volen un model que inclou una intervenció de l’Estat per als rics, combinada amb liberalisme per a la resta de la població. Les normatives de gestió de les societats anònimes i bancs, premien el lucre immediat dels dirigents i promouen actuacions especulatives piramidals que acaben perjudicant els interessos dels usuaris i de la població en general.
La crisi té en origen, també, les bombolles immobiliàries dels països capitalistes occidentals que basen en bona part del seu creixement sobre l’augment de preus de l’habitatge, fent de la primera necessitat un objecte especulatiu.
Aquí els governs d’Aznar i de Zapatero han estat irresponsables davant aquesta bombolla. Quan calen mesures urgents i s'acorden mesures antisocials (immigració i drets).S’ha de canviar la política econòmica amb:
1.- Acords solidaris anticrisi en els qual no acceptarem que les solucions siguin menys salaris i menys estabilitat a la feina i que no prenguin mesures antiexclusió social.
2.- Pressupostos de l’Estat i altres amb expansió de la despesa que primin la inversió en infraestructures sostenibles i l' acció social.
3.-Fomentar l’habitatge social i la rehabilitació d’habitatges i barris com a alternativa a la destrucció de llocs de treball en la construcció.
4.- Sanejament financer i suport a la liquidesa a través d’organismes públics que garanteixin l’accés al crèdit i la seguretat dels dipòsits.
5.- L'estat té marge d’endeutament públic, al 35% i calen pressupostos amb dèficits públics del 3 o 4% PIB front la crisi i derogar la llei d’estabilitat pressupostària.
6.- Canvi dels Estatuts del Banc Central Europeu per tal que no tingui com a objectiu únic l’estabilitat dels preus sinó també l’ocupació i la producció.
Properament, la Coalició d'Esquerres convocarà un acte públic dedicat a la crisi capitalista. El combat contra els efectes socials de la crisi des de les classes treballadores. Les desigualtats, les exclusions i la crisi general del model capitalista en primera línia de l'agenda de l'esquerra transformadora.
L'assemblea de la COALI de Premià de Mar ha continuat els debats entorn del model de ciutat en ocasió del pla general d'urbanisme amb un seguit d'elements de reflexió que inclouen la valoració positiva del treball realitzat pels regidors i regidores de la Coalició -actuals i dels darrers temps- i de la comissió de política municipal. Les línies d'atenció de l'assemblea de la Coali s'han centrat en la diagnosi crítica del municipi, de les seves finances i del marc legislatiu que impedeixen poder disposar d'un pla plenament satisfactori. Amb tot, la Coalició, vol singularitzar la seva posició i el seu vot afirmatiu en base a diversos elements que ens preocupen i que van ser expressats a la nostra intervenció al ple municipal extraordinari del dia 8 d'octubre. A continuació es reprodueix el text corresponent a la explicació de vot d'ICV-EUiA-EPM.
El model urbanístic de Premià de Mar no és un problema nou, sinó la conseqüència de molts anys de una mala política urbanística combinada amb legislacions permisives i forta presió immobiliària. Convé recordar que nosaltres sempre hem advertit del risc d’arribar a la actual situació.
Si seguim amb la tendència actual, estem abocats, en pocs anys, al col·lapse definitiu. El model de ciutat densa sense activitat econòmica, no només comercial sinó també productiva significativa, ens condemna al dèficit estructural i a la dependència vers les subvencions d’altres administracions.
La principal aportació de la Coalició ha estat la figura legal de la unitat discontinua d’actuació que permet traslladar les compensacions al propietari de Can Sanpere en un altre lloc i concentrar l’aprofitament en aquesta finca. Aquest era el nostre compromís. Sens dubte és una alternativa complexa i limitada per els marges legals. Estem parlant de l’afectació que suposa el cas de les "hortes de ponent" que, fruit d’estratègies particulars destinades al guany especulatiu, van quedar delimitades en un context de trama urbana que possibilitaria legalment la seva transformació en espai urbanitzable.
La proposta actual soluciona, però, uns del grans handicaps d’aquest Ajuntament que ha estat no disposar de sòl públic ni de diners per tal d’adquirir-lo.
Hem de tenir en compte que el conveni signat en el seu moment per les actuacions de Can Farrerons, contempla que part del benefici de la venda de les 122 places de l'aparcament sigui per habitatge social. Així mateix, l’actuació d’esponjament prevista de Can Burra (caldrà resituar els afectats) i el compromís de crear 107 noves places d’escola bressol, necessiten de sòl públic per la seva execució.
L’actual proposta no ens omple de satisfacció perquè comporta, és cert, un increment d’habitatges però també, cal dir-ho, permet tenir deu mil metres quadrats totalment públics en el centre de la població (Can Sanpere) i destinar-los a equipaments públics i zona verda.
Ès genera una gran zona per equipaments públics i sol industrial per l’activitat econòmica.
Convé intervenir des de l’àmbit públic municipal, per això es fan els plans generals, i cercar aquest reequilibri, sempre des de la consideració de les adversitats legislatives, que denunciem, i de la situació econòmica insuportable que pateix aquest consistori i que ens exigeix mobilitzar esforços i actuar de manera unànime per evidenciar-ho davant dels organismes i institucions superiors.
Des del començament de la discussió d’aquest Pla General, la Coalició ha recollit moltes opinions, no només de gent nostra, sinó també de molts activistes dels moviments socials, de gent que ha coincidit amb nosaltres en les lluites reivindicatives generades durant molt anys. De moviments i de plataformes, en suma, de les quals en formem part des de fa molts anys i que quan s’han reproduït, han tingut el nostre suport actiu i militant.
Creiem que aquesta és la menys dolenta de les opcions possibles. No és la millor. La millor, si es pot parlar amb parametres d’aquest tipus, és la que es derivaria d’un marc legislatiu eficaç i compromés en la preservació del sentit públic del sol i de l’urbanisme. Estem parlant d’una legislació general a la qual no ha donat suport en cap ocasió cap de les forces que formem ICV-EUIA i EPM i que, lamentablement, ha rebut impuls des de forces representades en aquest consistori i que avui semblen oblidar-ho.
El millor pla possible, que no és aquest, hauria de ser el resultant d’un municipi amb capacitat financera, menys dedicat –com en altres temps- a la autocomplaença i a lapropaganda i més ferm en reivindicar el que és injust davant de les altres administracions.
Aquest Pla General, en la mesura que permet el marc legal i les finances municipals, significa un fre al predomini del sector immobiliari en el disseny urbà, limita les aspiracions especulatives i barra el pas a un augment sense regular de la ciutat. El pla que es posa a votació, porta a la Coalició a dónar-li un suport mesurat i critic, exigent i sense xecs en blanc.
Volem emplaçar l’equip de govern a que impulsi un desplegament participatiu i no només retòric del pla. Cal definir col·lectivament les aplicacions del pla en matèria ambiental, d’infrasfructures, d’equipaments i de correccions concretes a petita i gran escala.
Demanem al govern municipal que es comprometi a impulsar un caràcter participatiu real al desenvolupament del Pla General. I, també, demanem que en aquest procés siguin tingudes en compte i consideració aquelles posicions discordants que puguin emetre moviments socials o ciutadans i que s’estableixin formes concretes de debat i diàleg entre Ajuntament i societat civil.
L’onze de setembre d’enguany es presenta amb la particularitat que comporta el debat sobre el finançament autonòmic. Temps, doncs, per parlar de l’aplicació concreta de l’estatut i de completar el seu text en termes econòmics per dónar-li sentit i aplicació. Aquesta cosa tan elemental, avui és matèria de controvèrsia entre estat i Generalitat, però també ho és entre aquells que volen perpetuar una idea unitària i intocable d’Espanya i aquells que propugnen una nova relació entre els països, nacionalitats i regions que la formen.
Per la coalició ICV-EUIA-EPM, aquesta diada ha de representar una jornada de reivindicació unitària al carrer i a les institucions en favor de l’autogovern, del seu funcionament real institucional i de l’estat plurinacional. Aquesta posició és per a nosaltres la concreció actual del procés de reconstrucció nacional que ha de culminar en l’exercici del dret a l’autodeterminació en el qual es manifesti el dret a decidir de Catalunya en les seves relacions amb la resta de l’Estat i d’Europa.
Per la nostra coalició, a banda de reivindicar un bon finançament, com a força d’esquerres, ens preocupen quines politiques es poden fer des de l’autogovern, com aplicar les finances i a on prioritzar-les. Entenem, especialment ara en temps de crisi del capitalisme, que es necessiten politiques socials de xoc al servei dels treballadors, de l’economia productiva i del creixement sostenible, i aquest és el sentit que volem imprimir als temes de finançament.
No es tracta només de finançar el país. És tracta, des de l’esquerra, de fer-lo més habitable i favorable a les classes populars i a la majoria de la societat. No existeix un sol model de país, la Coalició, vol aglutinar forces per aconseguir que democràticament les esquerres socials i politiques contribueixin a aquests objectius de sobirania i progrés.
Tornem-hi ! La Coali hi torna. L'estiu segueix. El dimarts 2 de setembre a les 8 del vespre, obrim les portes del Local / carrer del Segle, 5 -darrere de l'Ajuntament- / i farem la primera trobada després de vacances. Reunió oberta del grup coordinador.
Crisi econòmica. L'economia del mercat desregularitzat exhibeix la seva fallida. A casa nostra entra en crisi el sector immobiliari i els mateixos que la causen demanen comprensió i ajut dels poders públics - dels contribuents -. La pressió mediàtica entorn de la crisi convida les classes populars a ser còmplices d'una situació que no han propiciat. La crisi alimentària a escala mundial es fonamenta en les causes de sempre: mercantilisme desenfrenat i expol·liació dels recursos del tercer món o neocolonització econòmica. Es fa evident la relació entre alimentació i recursos energètics, cas del fenomen dels biocombustibles. El capitalisme actual es reinventa i generalitza pràctiques salvatges (deslocalitzacions, precarització laboral, etc.). Les tendències apunten mesures de liquidació de l'estat social (setmana laboral de 65 hores, privatització dels serveis públics ...) i d'enfortiment de l'estat normatiu antisocial i policial (directiva europea de retorn d’immigrants de tercers països, anomenada "de la vergonya" i recolzada per part d'una certa esquerra). Qui sap si les pròpies vacances, conquerides pel moviment obrer, acabaran tocades per aquest allau de retrocessos.
A escala local, hem de vetllar perquè la liquidació de l'estat social no serveixi – “en nom de la "crisi"- per reduir els serveis a les persones. Els problemes de finançament municipal són endèmics i ara, malauradament, augmentaran. Sovint és difícil traçar una divisòria entre dretes i esquerres. Lluny de la semàntica, però, les polítiques d'esquerra s'han de verificar en la relació amb l'estat, l'economia i les classes socials.
Tornant a la crisi, doncs, convé situar les esquerres en tres línies d'atenció:
a) la defensa de l'estat social (ajuntaments inclosos) front l'estat instrumentalitzat al servei dels moviments del capital.
b) la defensa del treball i la qualitat de vida front la pura expansió mercantilista i
c) el suport a les classes treballadores, als exclosos i als precaritzats front la tendència que marquen aquells que provoquen la crisi.
Són conceptes generals, ben segur, que poden semblar llunyans. Malgrat tot, per l’esquerra transformadora, aquestes línies generals configuren la quotidianitat, la proximitat i el que és comú.
Els ajuntaments han de saber interpretar i traduir el que és general en gestió concreta i possible.
Més enllà, fins i tot, de balances fiscals que poden ajudar a entendre males formes de finançament, convé tractar les "altres balances" de la societat de classes. I és que no tothom percep, viu o interpreta la crisi amb els mateixos paràmetres.
Premià de Mar no és cap excepció. Parlem-ne, organitzem-nos i que no ens venguin gat per llebre. La Coali (ICV-EUiA-EPM) inclou aquests temes a l'agenda dels propers mesos i organitzarem diversos actes tot reiniciant el nou curs. Després de l'estiu arriba la tardor, en tots els sentits.
------------------
Com sempre, la Coali que -de moment- suma ICV, EUiA i independents, està oberta a les incorporacions individuals i col·lectives que ho vulguin fer. Construïm, doncs, una formació oberta i unitària per transformar Premià de Mar des de l'esquerra.
Estem al c/del Segle, 5, darrere de l'Ajuntament (els dimarts des de les 8 del vespre) i al correu coaliciopremia@hotmail.com
