Manifest 11 de Septembre

Set anys, ja; des que el govern del PP, amb la seva campanya contra l’Estatut, feia saltar pels aires el pacte territorial.

Des que les demandes de més autogovern de municipis i comunitats, Catalunya en primer terme, s’estavellaven contra l’ofensiva centralitzadora del PP. I contra la seva política de tribunals.

Estancat el conflicte, les forces catalanistes entenem que el dret a decidir és l’eina fonamental per desencallar la situació. Que és irrenunciable.

Catalunya travessa un dels moments més importants i tensos en el debat sobre el seu futur. Només cal seguir el Parlament, escoltar les amenaces del PP, o la barbaritat que és tenir a la Guàrdia Civil registrant una impremta o un diari.

Som davant d'un conflicte polític. I un conflicte polític només pot tenir una solució política.

És una absoluta irresponsabilitat la decisió del govern de Rajoy de delegar la seva feina a jutges i policies. Demostra una nul·la voluntat per a trobar sortides;

- clar que el conflicte identitari li convé; Les elits espanyoles i les elits catalanes es retroalimenten des de sempre picant-se al cap amb les banderes. -.

I l’immobilisme del PP és la causa principal de que siguem on som.

Però la solució no passa per ignorar la realitat. Per fer veure que la solució és fàcil, anteposant el fi als mitjans, i deixant al marge la meitat de Catalunya.

Perquè aquest no és un problema de legalitat. De desobeir o de tenir por. Pertanyo a una tradició política que no coneix la por.

Aquest és un problema de legitimitat. I de construir un camí on no deixem ningú enrere.

La màxima fortalesa del moviment sobiranista és el seu clam democràtic. El que ens diferencia del govern del PP. Aquesta és la fortalesa que no podem dilapidar. La que ens dona, a ulls del món, la legitimitat necessària.

En aquest sentit, no podem deixar de discrepar de la interpretació empetitida del dret a decidir que fa el govern català i el seu suport.

Només la via democràtica té sortida. I cal construir un referèndum on tothom s’hi sàpiga cridat. I que pugui generar un retrat real, fidedigne, de la voluntat del nostre país.

Tot fa pensar que el que viurem el dia 1 d’Octubre s’assemblarà més a una enorme mobilització social. Un clam popular, democràtic: Catalunya vol votar. Catalunya votarà.

Defensarem amb tot el que tinguem a les nostres mans que l’1 d’Octubre es pugui celebrar. Que la gent es pugui expressar. I si hi ha intervenció de l’Estat, greu error, ens hi tindrà enfront. Cap repressió a una acció pacífica.

Però el dia següent caldrà seguir treballant per a que Catalunya pugui decidir.

Nosaltres, amb tota la humilitat, ens comprometem a no defallir.

Fins a aconseguir un referèndum;

EFECTIU; cal que el dia següent passi alguna cosa, i cal que la ciutadania sàpiga què; per tal que se’n pugui fer responsable amb el seu vot.

DEMOCRÀTIC; amb debats rigorosos sobre pros i contres; amb neutralitat sobre el resultat per part del govern i dels mitjans públics; i on totes les opcions s’hi sentin cridades;

I amb RECONEIXEMENT internacional; perquè la sobirania és sobretot això; reconeixement.

Per arribar-hi, necessitarem canviar els interlocutors d’ambdós governs; cosa que no és senzilla. Tampoc és senzill aconseguir una distribució justa de la riquesa, la priorització de l’ecologia o la fi del patriarcat; però no; a això tampoc hi pensem renunciar.

I caldrà tornar a situar l'horitzó de la suma.

Amb la mateixa energia que defensem el dret a decidir, hem de defensar la diversitat de Catalunya.

I deixeu-me fer un agraïment a la gent de La Coali, a l’espai dels comuns, per persistir. Per continuar sent espais polítics diversos, que se saben units pels valors per sobre de les identitats. Gràcies, perquè no són temps senzills pel pluralisme. I ens feu una falta terrible. Sou reflex del país.

És hora de deixar enrere les metàfores bel·licistes que busquen la derrota de l'adversari, deixar enrere la imatge d'un país en blanc i negre, i reivindicar el matís, l'empatia, el diàleg i la fraternitat com a valor.

Si renunciem a això, si deixem de escoltar-nos, si ens perdem el respecte, de res ens servirà que "uns perdin i altres guanyin", perquè haurem perdut totes.

Visca Catalunya,

justa, plural i lliure.