dijous, de març 03, 2011

Quina façana marítima volem?

El passat dia 28 de gener es va fer una xerrada a la Biblioteca Martí Roselló sota el titol “Quina façana marítima tenim ?, quina façana marítima volem? “ a càrrec de Salvador Milà, diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA, en la qual es va tractar la problemàtica del Maresme i en especial de Premià de Mar.

El Maresme és una petita franja de territori limitada per la serra de Marina i el mar, que ha estat i encara està sotmesa a una forta pressió especulativa, que ha condicionat la fisonomia del nostre litoral, tenim tot el front marítim ocupat, el que abans eren terres de conreu de vinyes i garrofers, ara són urbanitzacions, hivernacles o rieres pavimentades que han anul·lat les aportacions de sorra al mar. La construcció dels cada vegada més nombrosos ports i espigons, han trencat la dinàmica pròpia de les platges, arribant a la total eliminació d’aquestes com és el cas de la platja de Cabrera a l’ombra del port de Mataró, o la mateixa platja del centre de Premià a l’ombra del nostre.

Per arregla-ho any rere any es fan extraccions de sorra del fons marí, cosa que a més de no ser cap solució – a la primera llevantada el mar se l’emporta- està destrossant tot tipus de vida marina. No s’ha de treure més sorra amb la draga, s’han de buscar solucions globals.

D’altra banda també es va debatre el tema de la mobilitat a la nostra comarca, deixant constància, per contra del que sembla, que el major nombre de desplaçaments són inter-comarcals, i que la major part de la mobilitat és amb cotxe.

Per tant cal potenciar, un millor servei de transport col·lectiu - bus o tren i no en sentit radial, cal crear línees de transport públic entre les poblacions de la comarca, la línea de tren Mataró – Granollers, ampliar la freqüència de pas, desdoblant la línea ferroviària, i, s’ha de crear, utilitzant les carreteres existents, una bona xarxa de comunicació interna entre el pobles, transformant a més la actual NII en una via pacífica integrada en els municipis, amb passeig, zones d’esbarjo, que a la vegada faci menys visible l’actual via del tren. No ens cal ni volem una altra autopista, que torni a trinxar el territori, facilitem la mobilitat fent la C32 lliure de peatges, ja fa massa anys que paguem.