Crisi econòmica. L'economia del mercat desregularitzat exhibeix la seva fallida. A casa nostra entra en crisi el sector immobiliari i els mateixos que la causen demanen comprensió i ajut dels poders públics - dels contribuents -. La pressió mediàtica entorn de la crisi convida les classes populars a ser còmplices d'una situació que no han propiciat. La crisi alimentària a escala mundial es fonamenta en les causes de sempre: mercantilisme desenfrenat i expol·liació dels recursos del tercer món o neocolonització econòmica. Es fa evident la relació entre alimentació i recursos energètics, cas del fenomen dels biocombustibles. El capitalisme actual es reinventa i generalitza pràctiques salvatges (deslocalitzacions, precarització laboral, etc.). Les tendències apunten mesures de liquidació de l'estat social (setmana laboral de 65 hores, privatització dels serveis públics ...) i d'enfortiment de l'estat normatiu antisocial i policial (directiva europea de retorn d’immigrants de tercers països, anomenada "de la vergonya" i recolzada per part d'una certa esquerra). Qui sap si les pròpies vacances, conquerides pel moviment obrer, acabaran tocades per aquest allau de retrocessos.
A escala local, hem de vetllar perquè la liquidació de l'estat social no serveixi – “en nom de la "crisi"- per reduir els serveis a les persones. Els problemes de finançament municipal són endèmics i ara, malauradament, augmentaran. Sovint és difícil traçar una divisòria entre dretes i esquerres. Lluny de la semàntica, però, les polítiques d'esquerra s'han de verificar en la relació amb l'estat, l'economia i les classes socials.
Tornant a la crisi, doncs, convé situar les esquerres en tres línies d'atenció:
a) la defensa de l'estat social (ajuntaments inclosos) front l'estat instrumentalitzat al servei dels moviments del capital.
b) la defensa del treball i la qualitat de vida front la pura expansió mercantilista i
c) el suport a les classes treballadores, als exclosos i als precaritzats front la tendència que marquen aquells que provoquen la crisi.
Són conceptes generals, ben segur, que poden semblar llunyans. Malgrat tot, per l’esquerra transformadora, aquestes línies generals configuren la quotidianitat, la proximitat i el que és comú.
Els ajuntaments han de saber interpretar i traduir el que és general en gestió concreta i possible.
Més enllà, fins i tot, de balances fiscals que poden ajudar a entendre males formes de finançament, convé tractar les "altres balances" de la societat de classes. I és que no tothom percep, viu o interpreta la crisi amb els mateixos paràmetres.
Premià de Mar no és cap excepció. Parlem-ne, organitzem-nos i que no ens venguin gat per llebre. La Coali (ICV-EUiA-EPM) inclou aquests temes a l'agenda dels propers mesos i organitzarem diversos actes tot reiniciant el nou curs. Després de l'estiu arriba la tardor, en tots els sentits.
------------------
Com sempre, la Coali que -de moment- suma ICV, EUiA i independents, està oberta a les incorporacions individuals i col·lectives que ho vulguin fer. Construïm, doncs, una formació oberta i unitària per transformar Premià de Mar des de l'esquerra.
Estem al c/del Segle, 5, darrere de l'Ajuntament (els dimarts des de les 8 del vespre) i al correu coaliciopremia@hotmail.com
