Preguntes [i no respostes] sobre la Mar Nova

Marxem de vacances amb un futur incert per la Mar Nova, una escola pública del nostre municipi que el govern de la Generalitat ha decidir tancar.

Davant d'aquesta situació, a l'últim ple municipal, l'Elena, la nostre regidora, va dirigir dues preguntes molt concretes a l'equip de govern. Dues preguntes que l'alcalde no va voler respondre i que l'Elena li va haver de repetir fins a tres vegades sense èxit.

Les preguntes eren les següents:

Primera.- L’equip de govern tenia el compromís de treballar en la demanda de posposar la decisió del tancament de l’escola i l’exigència d’una moratòria d’un any. Ha estat així? Quins han estat els resultats?

Segona. - L’equip de govern recolza la proposta de resolució que els grups de CSQEP, PSC, CUP, PP i Cs, han presentat al Parlament? 

[Aquesta resolució, que aviat serà debatuda, demana: a) que no es prengui una decisió sobre el mapa escolar municipal sense comptar amb l'Ajuntament i la comunitat educativa; b) la moratòria d’un any per a prendre decisions en millors condicions; c) garantir la continuïtat del model educatiu de la Mar Nova respectant la diversitat de l’oferta metodològica del municipi].

Si és així, s’ha pogut dialogar amb el grup parlamentari de JxS per tal que aquest accepti aquesta proposta?

Lluny de contestar les preguntes, vam rebre dos arguments com a resposta;

Primer.- "Tot el que hem fet, ho hem fet amb algú al costat", repeteix l'alcalde; cosa que evidencia que no han tingut cap iniciativa i que tota l'acció que han fet per a garantir la continuïtat de l'escola ha estat perquè s'hi veien arrossegats pels grups de l'oposició, bàsicament per La Coalició ICV-EUiA i La Crida.

Segon.- L'alcalde, Miquel Buch, afirma que Junts pel Sí és "sobirà" i que hi conviuen diversos partits que no tenen representació a l'Ajuntament, "com Més o Reagrupament", creant la ficció de que Convergència no podria, si volgués, imposar criteri. Filigranes lingüístiques per a evitar dir que Junts pel Sí ha decidir tancar-nos l'escola; i que el grup municipal de CiU no hi té res a dir.

No hi ha notícia pitjor per a un poble que que et tanquin una escola pública; encara més si aquest és un tancament ideològic i mancat de motius reals. Davant d'això, el que s'espera d'un govern municipal és una lluita aferrissada per a defensar la seva escola, res a veure amb el que estem vivint a Premià de Mar.

Tot i que decebudes per les notícies que anem rebent per part del Departament d'Ensenyament (la decisió irrevocable de tancar el centre), no pensem abandonar aquesta lluita. Perquè l'escola pública és el nostre major patrimoni i el que tenim al davant és una decisió equivocada i injusta. Seguim!

Un any treballant com a grup municipal

Ara que fa un any de les eleccions municipals, us presentem una entrevista amb els nostres regidors, Elena Martin i Rafa Fernández.

Entrevista: Susanna Martinez

1.    Pocs mesos abans de superar el primer any de legislatura municipal de La Coalició (ICV-EUiA) a l'oposició a Premià de Mar. Què destacaríeu de la feina feta?

Elena: Hem consolidat un equip, amb totes les persones que ens acompanyen a la Coalició, que és potent. De la feina que estem fent destaco les accions que hem fet per defensar l'escola pública, la nostra implicació en la Plataforma n'és un exemple. També hem estat fermes en l'oposició al Port, un projecte especulatiu que prioritza els beneficis privats als comuns.

Rafa: Malauradament com comentes estem a l'oposició, i la feina no sempre dóna els fruits desitjats. Un dels moments de més impotència, és quan es va   aprovar la modificació del pla especial del port.

Des de l'oposició s'han aconseguit certes coses, com modificar els preus de l'escola de música, les ajudes a l'IBI, suport a les persones refugiades, als campaments saharauis, etc...

2.    Des de La Coalició què s'ha fet al respecte del Projecte del Port en tot aquest procés i en quin moment es troba?

Elena: Ens hi hem oposat. No és un projecte que busqui el millor per la majoria. Ens hem oposat al Ple i també al Parlament, on està pendent que es discuteixi una proposta en relació als usos i al rotatori. Però el primer que vam fer va ser informar els veïns i veïnes, d'aquí va sorgir la Plataforma, a la que sempre hem fet costat. Malgrat la nostra oposició al projecte, hem participat com ningú als debats ciutadans, mirant de fer propostes per millorar el projecte inicial.

Rafa: La Coali des del principi va fer dues coses, intentar aturar la modificació exprés que volia tirar endavant el govern sociovergent, i informar els veïns i veïnes del que es volia fer.

3.    A escala municipal i de mocions presentades, destaquen les d'educació, ens podeu explicar el seu abast?

Elena: Estem plenament compromeses en la defensa de l'educació pública i les mocions que hem presentat han buscat sempre el compromís dels altres grups.
Entenem l'escola pública com l'única forma de construir una societat més justa i igualitària.

Rafa: Des de fa anys estem patint una reducció de les línies de P3 públiques enfront de les privades concertades. Les públiques han anant disminuint i les privades han augmentat. Des de la coalició sempre hem promogut polítiques de suport a la pública, ja que és l'única que garanteix una educació plural i de qualitat.

4.    Aquests anys han estat especialment durs econòmicament parlant per a bona part de la població de Premià de Mar. Des de quins àmbits treballeu per tal que l'Ajuntament tingui una correcta política social?

Elena: Les dificultats socials tenen un abordatge transversal, és a dir, s'han de tenir en compte en totes les decisions municipals. Hem fet especial incidència en la necessitat d'establir preus públics i taxes progressives, qui més té més paga, i qui té molt paga molt, per revertir en qui menys té. Evidentment també des de serveis socials, on defensem uns recursos forts, que disposin de tots els professionals necessaris, i del pressupost adequat.

Rafa: Hem treballat per tal que l'ajuntament estableixi la tarifació social, com a mesura d'igualtat d'oportunitats davant els serveis que presta l'ajuntament. De moment s'ha aconseguit la reducció dels preus de l'escola de música però no la tarifació social, encara que hi ha el compromís que si l'any vinent arriben noves partides d'ingressos de la Generalitat s'aplicarà. Per altra banda gràcies a la nostra iniciativa, s'ha modificat el reglament d'ajuts al pagament de l'IBI per tal de fer-ho més assequible i que pugui presentar-se més gent, donat que amb l'anterior no es va produir cap demanda.

5.    Premià de Mar té un territori esquinçat i molt atapeït. Quin és el model de La Coalició per a un nou Premià i en quins aspectes concrets s'ha estat treballant?

Elena: Doncs valorem que el model és el contrari al de l'equip de govern actual. No compartim ni el projecte del Port, i tampoc el de Ca l'Escoda.
Com dius, som un poble molt dens, sense espais verds i zones que proporcionin aire. No podem seguir construint més pisos i supermercats.

Rafa: El territori de Premià està pràcticament esgotat, el POUM aprovat fa uns anys deixa clar un criteris, zones industrials, del tercer sector, esponjament de zones molt poblades i recuperar Can Sanpere com a espai públic.

6.    La Coalició va presentar a les eleccions municipals l'única cap de llista dona, l'Elena Martin, quina és la política específica versus les dones que aporteu?

Elena: Crec que el fet que hi hagi una dona al capdavant canvia el que fem, però també com ho fem. No es poden fer polítiques de dones sense les dones. Per això som un equip no només encapçalat per una dona, també paritari. Diria que més que fer política vers les dones el que fem és política feminista.

7.    Quins projectes de futur té La Coalició com a prioritat per a Premià de Mar?

Elena: Per nosaltres és bàsic enfortir la societat civil. Una societat civil forta és l'única garantia per defensar els drets socials. A Premià comptem amb molts grups organitzats que són clau en el desenvolupament de la ciutat, la Plataforma del Port, la de l'Escola Pública, Can Sanpere, la Plataforma de l'Estació, les AMPAS, les entitats culturals i de lleure, i un llarg etcètera.
Per nosaltres és una prioritat implicar-nos-hi, treballar amb elles de costat, i representar-les a l'ajuntament. Sabem que en col·lectiu som més fortes.

8.    En aquest període a part de ser intens en feina de política municipal, han tingut  lloc eleccions al Parlament de Catalunya on ICV i EUiA formaven part de la Coalició Catalunya Sí que Es Pot QSQEP. Esteu contents dels resultats obtinguts i de la tasca duta a terme en el Parlament?

Elena: Evidentment els resultats del 9N no van ser uns bons resultats per nosaltres. Però la meva opinió és que la confluència ha estat un encert. D'altra banda, en aquell moment molts partits van desqualificar la nostra demanda de referèndum, ara en tornen a parlar. I en darrer lloc, el grup parlamentari de CSQEP està fent molt bona feina, referent en la defensa dels drets socials i de la lluita contra la pobresa.

Rafa: La confluència com a suma de forces i energies, i no pas com absorció o anul·lació dels elements, és l'única manera d'aconseguir liderar els canvis. A les eleccions del setembre el problema que va tenir CSQEP és la bipolarització de dos fronts que es retroalimenten. Del treball dels companys del parlament estem contents, són l'única veu que des de l'oposició dóna preferència a les necessitats socials.

9.    També hem viscut unes eleccions generals en les quals els partits que representeu (ICV i EUiA) han guanyat les eleccions a Catalunya i concretament també a les taules de Premià de Mar, en confluència amb Barcelona en Comú i Podem, entorn d'En Comú Podem. Un èxit electoral i social per a les esquerres. A més Premià compta des de les eleccions amb una senadora, Maria Freixanet, que defensa els drets de les ciutadanes i ciutadans en una de les cambres més conservadores de l'estat espanyol. El futur del govern espanyol està encara sobre les cordes a manca d'un acord, però que penseu que fora bo per al país, per a Catalunya i per a les veïnes i veïns de Premià de Mar en aquest sentit?

Elena: El resultat de les eleccions generals va ser molt bo, a Catalunya vam guanyar les eleccions, i també a Premià. Crec que és una demanda de la gent d'esquerres que els partits superem les nostres diferències i treballem conjuntament. És probable que hi hagi unes noves eleccions i en aquest cas crec que si poguéssim reforçar i ampliar la confluència obtindríem encara millors resultats.

Rafa: Per nosaltres la millor opció és tenir un govern a Espanya d'esquerres, on el pes de la gent d'En Comú Podem, conjuntament amb Podemos, IU ii Compromís sigui determinant, ja que és l'única garantia que les polítiques que es duran a terme tindran com a prioritat la classe treballadora.

10. Quina ha estat i quina voleu que sigui la confluència de les esquerres a Premià de Mar?

Elena: A Premià no va ser possible fer una confluència més enllà de la Coalició d'ICV-EUiA, però des de la seva creació ens hem anat trobant amb el cercle de Podem. Personalment em trobo còmode amb la militància a ICV i en l'espai de les confluències. Ja ho he dit abans, treballar col·lectivament ens fa sense cap dubte, més fortes.

Rafa: A Premià es va intentar, la Coalició va engegar una sèrie de contactes amb els partits d'esquerres de Premià i no ens vam sortir. Continuem creient que la unió no suma sinó que multiplica, si ens haguéssim sortit potser avui tindríem un govern d'esquerres i no pas un de sociovergent. Encara falta molt per les properes però segur que ho tornarem a intentar, Premià necessita que ens posem d'acord i no s'entendria que deixéssim que continués 4 anys més de govern de Ciu i PSC.

Una mica més a prop: La Mar Nova No Es Tanca.

Després de cinc dies d'ansietat i conflicte;


Dilluns, quan Serveis Territorials d'Ensenyament prenia la decisió incomprensible i no dialogada de tancar l'escola pública Mar Nova, i el Govern de Premià de Mar ho donava per fet. 

Dimarts, quan els pares i mares de l'Escola s'organizaven per a donar resposta a aquesta decisió; i un Change.org recollia mil firmes diàries, i els carrers s'ompliren de papers informatius; i els partits de l'oposició s'aliniaven amb l'opinió de les famílies.

Dimecres, quan l'escola s'omplia de missatges i pancartes, perquè #LaMarNovaNoEsTanca; quan el portaveu de l'AMPA Jaume Mora exposava per Ràdio Premià de Mar els motius pels quals aquesta decisió havia de revocar-se; quan un grup de pares i mares escrivien un document rebatint tots els possibles arguments que se'ls donaren per tancar-la.

Dijous, quan una delegació de l'AMPA acompanyada per la senadora d'En Comú Podem Maria Freixanet es trobaven amb tots els portaveus d'educació de tots els partits al Parlament; quan una assemblea de Ep! Escola Pública reunia pares i mares de les cinc escoles públiques i totes coincidien en que no podem permetre que es tanqui cap escola pública i es prepararen accions conjuntes.

I després que dimecres i dijous, portaveus de tots els grups polítics de l'Ajuntament es reunissin durant hores i hores per a provar de donar sortida al conflicte;

Sembla ser que avui estem més a prop de salvar La Mar Nova, doncs tots els grups municipals han aconseguit consensuar aquest full de ruta, que celebrem, recolzem, i que farem valdre a la reunió, el proper dijous, amb Serveis Territorials del Maresme.

Perquè La Mar Nova No Es Tanca.
I perquè l'escola pública és el nostre patrimoni.

Acord de tots els grups municipals sobre la situació de l'Escola Mar Nova

En relació al recent anunci per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’integrar els 11 alumnes de P3 preinscrits a l'Escola Mar Nova a l'Escola Montserrat, tots els grups amb representació a l'Ajuntament de Premià de Mar, CIU, CP-CUP-PA, C’s, PSC, ERC-JxP-AM, ICV-EUIA-E i PP, han acordat:

Propostes per protegir l’oferta educativa del municipi i la millora de qualitat:

1. Convocar una reunió urgent de tots els grups municipals amb la direcció dels serveis territorials per expressar el nostre posicionament de mantenir oberta l’Escola Mar Nova, mantenint les 11 línies de P3 a Premià de Mar.

2. Defensar la línia de P3 pel curs vinent a l’escola Mar Nova per a les famílies que l’han demanat, especialment aquelles que ja tenen germans a l’escola.

3. Buscar la millor direcció que lideri el centre mantenint el model educatiu actiu.

4. Acordar amb els serveis territorials un seguit d’actuacions per garantir la millora de la situació als centres i fer possible la viabilitat a futur. Reclamant els recursos que pugui oferir el Departament per millorar el funcionament de les escoles, donant suport al model educatiu que té cada centre. I oferint una línia d’assessorament/acompanyament, si s’escau amb els recursos de l’Ajuntament, per a totes les escoles del municipi que vulguin fer millores pedagògiques als centres o introduir metodologies innovadores.

5. Vetllar perquè al Consell Escolar Municipal presenti diferents models educatius, i si s’escau, acompanyi als centres que ho desitgin a formar part de xarxes d’escoles innovadores que puguin donar-los suport.

6. Oferir la mediació i acompanyament de l’Ajuntament a les diferents comunitats educatives que ho sol·licitin.

7. Generar espais comunicatius per les bones pràctiques dels centres que ajudin a la visibilitat de  les escoles de municipi i incentivar la seva matrícula.

8. Que la redefinició del futur del mapa escolar de Premià de Mar es faci de manera conjunta i planificada a llarg termini des de la Comissió de mapa escolar generada al Consell Escolar Municipal.

Comunicat: No permetrem el tancament de la Mar Nova

La Coalició ICV-EUiA i En Comú Podem Premià.

Ahir vam conèixer, amb ràbia i desconcert, la decisió presa per Serveis Territorials d’Educació del Maresme juntament amb l’Ajuntament de Premià de Mar, de tancar l’escola Mar Nova. Rebutgem plenament aquesta decisió, doncs considerem que és equivocada en el fons i improcedent en les formes.

La Mar Nova és una escola jove (9 anys), petita, engrescadora i acollidora. Forma part de la xarxa pública d’escoles i practica una metodologia innovadora; un sistema educatiu que treballa per projectes, sense llibres i amb racons, i amb una important implicació de les famílies en l’esdevenir quotidià del centre. Podem dir que és una escola experimental molt ben valorada, que practica metodologies educatives que poc a poc s’estan implantant arreu.

És l’única escola de les 8 que hi ha a Premià (l’única de les 11 línies educatives que hi ha a Premià), que treballa en aquesta línia pedagògica, i els pares i les mares que l’escullen ho fan convençudes que aquesta és l’educació que desitgen per als seus infants.

Només per aquest factor, el Departament d’Educació ja hauria de vetllar pel bon desenvolupament d’aquesta escola; cuidar-la i acompanyar-la, potenciar-la i no tancar-la; com ho fa amb altres escoles similars d’altres territoris involucrades en l’EscolaNova21.

La decisió de tancar aquesta escola, a més, es pren sense cap mena de diàleg: no n’és partícip la comunitat educativa, no n’és partícip la representació política del ple de l’ajuntament, no n’és partícip la societat civil organitzada en matèria educativa; la decisió es pren a porta tancada i es presenta com a inamovible.

Entenem, doncs, que la decisió és equivocada, i que està presa en males condicions. Exigim al Departament d’Educació que revisi la seva decisió, i que comenci aquesta revisió demanant una reunió amb tots els agents educatius que es veuen afectats per la seva decisió, començant per l’AMPA que aglutina les famílies.

Més enllà de la gravetat del que significa per a l’alumnat, les famílies i el professorat d’aquesta escola perdre el seu projecte educatiu i reintegrar-se en una altra escola, entenem que la pèrdua afecta al conjunt del poble de Premià de Mar, que, de complir-se la previsió del tancament, perdria una opció que dóna riquesa a les possibilitats d’escollir model educatiu per als nostres infants i pels que hauran de venir.

Finalment, l’eliminació de la Mar Nova significaria una baixada substancial en la ràtio d’escoles públiques a Premià, doncs, de ser així, en dos anys passaríem a tenir el 50% de l’oferta educativa en escoles privades concertades. Un procés de privatització del sistema educatiu que significa que l’educació poc a poc deixa de formar part de l’àmbit dels drets de ciutadania per a passar a quedar subjecta als marges del negoci.

A tot això, La Coalició ICV-EUiA i En Comú Podem Premià;

Entenem que, en el cas que la baixada de natalitat sigui motiu per a tancar línies de P3 i escoles senceres, aquest tancament mai pot fer-se sobre línies d’escola pública.

Entenem que, en el cas que el tancament respongui a un desacord sobre el model pedagògic emprat, aquesta opció no és coherent amb l’aposta per la innovació que el Departament d’educació predica i recolza en altres territoris de Catalunya.

Entenem que, en el cas que es tracti de desacord sobre la direcció del centre, ens consta que existeixen persones formades en la línia pedagògica escollida pel centre que podrien assumir-la.

Entenem, doncs, que res justifica el tancament d’aquesta escola pública, ni de cap altra; i ho entendríem molt millor si aquest tema s’hagués parlat políticament, socialment, i amb la comunitat educativa. Exigim que així sigui.

No quedant a l’espera, ens emplacem a la mobilització de tots els actius socials i polítics que tenim a l’abast per a impedir aquest tancament; perquè #LaMarNovaNoEsTanca.

Tornem a parlar del Port: ens oposem a la construcció del centre comercial sobre el mar

La Coalició no vam assistir a l’acte de col·locació de la primera pedra d’urbanització del Port.

Nosaltres defensem un Port dedicat al mar, a la pesca, a l’oci esportiu i al coneixement de l’entorn, per això continuem treballant per fer front al projecte especulatiu que l’equip de govern, i una estreta majoria del nostre Ple defensen.

El projecte actual és:

Una atemptat a la mobilitat, ja complicada del nostre municipi. Es preveu un accés de més de 10.000 cotxes diaris, que inevitablement afectarà als barris més popers, i al conjunt del municipi.

Un nou atac al petit comerç. Seguim veient com es tanquen les botigues que durant anys han format el teixit comercial local i com s’obren superfícies més grans de marques globalitzades. Perdem llocs de treball de qualitat i els canviem per llocs de treball precaris. Perdem identitat i la canviem per globalització. Perdem producte de qualitat i el canviem per baix cost.

Poc respectuós amb el valuós entorn en el que es situa, el mar.

És per això que la Coalició ens oposem a la seva construcció i ho fem amb totes les eines institucionals que tenim al nostre abast, ens hem coordinat amb el grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, que han presentat una proposta d’acord contraria al projecte que properament es debatrà al Parlament, ho estem fent també amb els grups d’En Comú Podem del Congrés i el Senat, i per suposat ho continuarem fent al Ple municipal, perquè creiem que cal buscar una alternativa que prioritzi la sostenibilitat al benefici econòmic, i busquem per tots els mitjans minimitzar l’impacte negatiu del projecte actual.

0 € en subvencions al pagament del rebut de l’IBI durant el 2015

La gravetat de la crisi econòmica actual colpeja de manera desigual les famílies del nostre municipi i, en general, del conjunt del país. Al nostre municipi existeixen centenars de famílies que pateixen una situació econòmica molt fràgil amb tots, o gairebé tots els seus membres en situació d’atur i, en molts casos, fins i tot sense prestació per desocupació (segons estimacions de Premià Social, donada la manca d’una xifra oficial, estaríem parlant de 400 famílies sense cap ingrés ni laboral, ni assistencial). 

Aquesta situació que en molts casos, s’ha convertit en estructural, dificulta enormement que aquestes unitats familiars puguin fer front a totes les despeses bàsiques que han d’afrontar dia a dia.

Una part significativa d’aquestes despeses la conformen les obligacions tributàries d’aquestes persones vers l’ajuntament, com per exemple l’impost de béns immobles IBI (sigui per la titularitat de l’immoble on resideixen o pel fet d’estar en règim de llogaters).

El nostre Ajuntament disposa d’una partida per subvencions al pagament de l’IBI. Preocupats per aquesta qüestió al darrer ple vam preguntar quantes subvencions s’havien atorgat. La resposta va ser: cap.

S’han gastat 0 € en subvencions al pagament del rebut de l’IBI durant el 2015, simplement perquè no s’ha demanat cap subvenció. És obvi que aquí hi ha un problema seriós, ja que si no s’ha demanat cap subvenció  o és perquè no és fa cap tipus de publicitat de l’existència d’aquestes subvencions, o perquè els requisits per demanar-les són tant restrictius que fa que els possibles beneficiaris desestimin aquesta possibilitat.

Cal tenir present que, així com en les taxes i preus públics, l’Ajuntament té la capacitat normativa per tal d’aplicar progressivitat i equitat mitjançant figures com la tarifació social, cosa que anem reclamant pels preus públics de l’Escola municipal de música, escola bressol, etc.

En el cas dels impostos, la capacitat normativa és exclusiva de l’administració de l’estat i, en el cas de l’IBI, no existeix la possibilitat d’aplicar progressivitat per al conjunt de la ciutadania. Cosa que explica l’especial necessitat que existeixin aquest tipus de subvencions i que  òbviament es treballi des de l’equip de govern perquè siguin viables i aprofitables.

Posicionament i propostes d’ICV-EUiA al PAM

Sobre el PAM (Pla d’Actuació Municipal) que l’equip de govern recentment ha presentat, el grup municipal d’ICV-EUiA valorem que manca desenvolupament en els objectius, és a dir, acompanyar els objectius generals que ens mostren amb un pla d’acció que ens permetin conèixer com es vol arribar a assolir els objectius proposats i que ens permeti fer una avaluació.

Trobem a faltar també concreció en el calendari, una temporalització més acurada.

I en darrer lloc, creiem que caldria relacionar les accions que es plantegen amb la partida pressupostària corresponent.

Així, en termes generals trobem a faltar, objectius més específics i concrets, temporalització i pressupost.

En analitzar els eixos i els objectius que es proposen trobem a faltar:

En el primer apartat: 1. Pacte per la solidaritat, la igualtat i la cohesió social, manquen línies específiques pel treball de gènere.

- Foment de la igualtat de gènere i combat de la violència vers les dones:

            - Difondre els serveis oferts pel Servei d’informació i atenció a les dones.

            - Prevenció de la violència i promoció de rols igualitaris en les activitats culturals i festives.

- Promoció d’acció formatives en prevenció del masclisme, l’homofòbia i la transfòbia, en diferents àmbits: les escoles i instituts (alumnat, mares i pares, professorat), professionals dels serveis públics d’atenció a les persones del municipi (CAP, Ajuntament, Biblioteca, equipaments esportius, etc.)

En aquest mateix bloc, a l’apartat 15. Resposta a necessitats socials específiques, afegiríem:

- Crear plans i programes municipals per  donar resposta urgent a totes les situacions de pobresa infantil.

- Enfortir els serveis municipals d’infància i les prestacions socials a  les famílies amb infants, així com recuperar i ampliar les prestacions autonòmiques.

 En el segon apartat: 2. Esforç en l’educació i l’esport i per a l’equilibri en l’espai públic.

Al subapartat 1. Compromís amb l’educació, trobem a faltar un compromís específic amb l’escola pública i en la situació actual creiem que caldria garantir la defensa de les actuals línies de P3 públiques.

Al punt 2. Promoció de l’esport i la salut per una millor qualitat de vida, proposem afegir dos punts:

           - Promoure programes d’educació en la salut sexual i reproductiva.

           - Impulsar programes que defensin els drets sexuals i reproductius.

 A l’apartat 3. Reactivació econòmica, emprenedoria, ocupació i economia social, al punt 31 “La lluita contra l’atur com a prioritat”, creiem que manquen alguns objectius destinats a combatre les desigualtats que les dones patim al món laboral, amb especial atenció als col·lectius més desfavorits.

- Promoure pactes locals per l’ocupació i la igualtat d’oportunitats, amb especial atenció a dones en situació d’atur i risc d’exclusió, especialment a dones monoparentals.

- Contribuir a l’impuls i l’activació efectiva dels Plans d’Igualtat de les empreses.

En aquest mateix bloc, en la línia 33. El comerç, principal sector econòmic, caldria afegir:

           - Estimular la presència de productes de proximitat, locals, ecològics i de comerç just.

Resolució del Síndic de Greuges sobre procés de participació del port

Dijous 11 de febrer es fa la darrera sessió del procés de participació del port, un procés participatiu que hagués pogut ser molt més ambiciós i enriquidor, i que tal i com vam explicar reiterades vegades a l’equip de govern, era un error aprovar la modificació del pla del port, sense esperar al resultats del procés participatiu demanat per la plataforma, i fa uns dies el Síndic de Greuges ens va donar la raó.

Al dictamen del Síndic diu textualment  “Que es podia sotmetre a debat ciutadà la modificació del Pla, pendent aleshores d’aprovació provisional”.

El síndic recorda també, tal i com vam fer nosaltres al ple, que la modificació aprovada per  l’equip de govern amb el suport del PP i Ciutadans, no és definitiva, amb procés participatiu o sense, la decisió final depèn d’un “informe de l’Administració de l’Estat en matèria de domini terrestre”. El més curiós és que aquestes conclusions no son pas originals del Síndic, sinó que formen part d’un informe dels serveis territorials de l’Ajuntament, de 2 de setembre de 2015, és a dir previ a l’aprovació de la modificació al ple.

I tampoc ha estat mai cert que la possibilitat de construir dues superfícies comercials de 1.300 m² no fos una decisió del ple de Premià, ja que sense la modificació aprovada, la concessionària mai hagués pogut obtenir el permís per fer-les, sinó que només podia desenvolupar el pla del 2010. És a dir amb locals inferiors a 600 m² i amb activitats completaries a l’activitat portuària.

Sí era cert que aquesta era l’última decisió sobre la que el ple s’havia de pronunciar i per tant un cop aprovada perdia la capacitat d’influenciar sobre el projecte, i el procés participatiu quedava incomplert, sense una de les principals armes per poder incidir en el projecte final del port.

I això, és el que ara el Síndic a resolt. Això, i que l’ajuntament va incomplir el seu propi reglament de participació.

Resolució del Síndic de Greuges (Font: Radio Premià)

Posicionament sobre el pressupost 2016

Al programa amb el que ens vam presentar a les darreres eleccions parlaven que com a Coalició "apostàvem pel rendiment de comptes, la transparència i la informació ciutadana, la regulació i el control de l’actuació pública, la incidència de la ciutadania en les decisions". Aquestes demandes no es veuen reflectides ni a la forma i ni al fons als pressupostos pel 2016 que s’han aprovat al darrer ple.

Quan diem que no estem d’acord en la forma d’aquests pressupost és perquè se’ns presenta una taula de ingressos i despeses que se’ns fa molt difícil de valorar.

Fer uns pressupost participatiu, amb tots els respectes, no és penjar una presentació amb PDF a la web de l’ajuntament i esperar aportacions. Perquè no deixa de ser un brindis al sol esperar que la gent entengui l'Excel a primeres i que tingui capacitat per, en un parell de setmanes poder fer aportacions de qualitat, que no siguin alguna cosa semblant a una carta als reis. Tal i com vam comentar amb el regidor Méndez, per fer un procés realment participatiu, hauríem d'existir una sèrie de reunions amb els responsables tècnics i polítics de cada area, on es pogués valorar des de el inici les necessitats de cada una d’elles i a partir d’aquestes necessitats valorar les prioritats i establir un procediment de control. No només els regidors i regidores sinó també els veïns i veïnes que hi vulguin participar. I des d’aquestes necessitats mirar d’obtenir els ingressos per dur-les a terme.

Dona la sensació, al menys tal i com se’ns presenten el pressupost, per exemple que el que es busca és poder vendre la idea que Premià és el municipi amb la menor pressió fiscal del Maresme i desprès quadrar les despeses perquè no s’espatlli la gràfica.

El nostre parer és que son les necessitats que té el nostre municipi les que ens ha de fer buscar els ingressos per cobrir-les.

A més des de el punt de vista de la planificació de Pressupostos, el nostre grup creu que hauríem de ser plurianuals, revisables i actualitzables, cada any si volen, ja que com li agrada dir al senyor regidor un pressupost és una cosa viva. Però em de conèixer quin és el pla d’inversions d’aquest equip de govern per aquesta legislatura, tot i tenir en compte que bona part d’aquests inversions estan finançades totalment o parcialment per altres administracions.

La fiscalitat, però, ha de ser progressiva, tan quan parlem de taxes com de preus públics, s'ha d'establir un sistema que estigui en funció de la renda individual o familiar, així com a d’altres circumstàncies personal i/o familiars. En aquest punt aplaudim la predisposició de l'equip de govern per parlar-ne.

Pel que fa al fons, tal i com ja hem comentat tampoc ens agraden algunes de les partides.

Comentarem algunes d'elles:

- Cal una dotació superior en la partida de "Suport a les famílies". Tot i el creixement de 180.000 a 200.000 euros, pensem que és clarament insuficient per pal·liar l'excepcionalitat de la situació actual.

Aquesta partida pot servir com a exemple, de la nostra queixa al fet que les quantitats fixada està posada sense fer un estudi previ de les necessitats de la població. Per exemple segons els càlculs dels companys i companyes de Premià Social, (només com a aproximació) poden haver-hi entorn 400 famílies sense cap ingrés (ni laboral ni assistencial). 

-Trobem a faltar també una clara aposta per les politiques de joventut, o la manca de la iniciativa en politiques culturals, on l'Amistat se'n porta més de la meitat del pressupost de cultura, a més si tenim en compte que una de les partides grans és la de posar cartelleres al poble. El qual te més a veure amb el pla de xoc de neteja, que no pas amb la política cultural.

- Creiem que hi ha partides de contractació externa que hauria de ser assumits per personal contractat directament per l'ajuntament, es a dir re-municipalitzant serveis com ara la neteja o el manteniment.  No podem perdre pel nostre municipi, el benefici industrial que estem pagant actualment, en un moment on son tan necessaris tots els ingressos que podem aconseguir.

- Tampoc entenem si tenint arquitectes a la plantilla, existeixi una partida per projectes, direcció d'obra  i assistència tècnica amb un increment tant substancial. I més si com ens ha comentat el senyor regidor, aquest increment és pel projecte de Can Sanpere que encara no s'ha fet el procés de participació i per tant no sabem que volem els nostres veïns i veïnes fer a aquell espai.

  

En definitiva vam votar no a l’aprovació del pressupost del 2016, ja que no ens agrada i el trobem insuficient el procediment d'elaboració, aprovació i difusió del pressupost municipal, ens agradaria que s’hagués realitzat de manera participada per la ciutadania, on hagués existit un rendiment de comptes públic, periòdic i entenedor, per tal d'afavorir la transparència , millorant la informació ciutadana, la regulació i el control de l’actuació pública i la incidència de la ciutadania en les decisions d'aquest municipi.

Tarifació social com a garantia d'accés als serveis públics

• En el moment actual vivim una crisi econòmica que ha augmentat les desigualtats entre les persones, fet que propicia que molts dels nostres veïns i veïnes no puguin accedir a alguns dels serveis municipals que s'ofereixen; serveixi d'exemple que l'Escola Bressol Municipal, per primera vegada, va iniciar aquest curs sense completar totes les places per manca de matrícules.

  Davant aquesta situació, la nostra formació proposa uns preus públics dels serveis municipals adaptats a la capacitat d'esforç de cada persona segons la seva renda.

  Es tracta de fer accessibles els serveis municipals (culturals, educatius, esportius, etc.) de forma universal sense haver de passar per tràmits sovint estigmatitzadors, com ara la sol·licitud d'ajuts i beques als Serveis Socials.

  No n´hi ha prou amb tenir equipaments i serveis, el que cal és que tothom hi pugui accedir. El model que defensa la nostra coalició és la tarifació social, on hi hagi un accés equitatiu per a tothom i on ningú quedi exclòs de l´oportunitat d´accedir al servei o equipament.

  Per tal d'aplicar-la,  primer hem de saber qui va i qui no va als nostres equipaments i serveis, i si el preu suposa una barrera econòmica; aquest punt és important per disposar de la suficient informació per realitzar una tarifació basada en criteris d'equitat i no d'assistencialisme, i que permeti preus adaptables a la renda disponible de les famílies, que siguin fàcils de gestionar i que respectin la confidencialitat i la intimitat de les dades econòmiques dels usuaris i usuàries.

  Aquest tipus de tarifació ja s'aplica a municipis on la nostra coalició governa, com ara a Sant Feliu de Llobregat, i està en període d'estudi a d'altres. Sabem per la seva experiència que funciona i que, per tant, pot ser exportable al nostre municipi. Per aquest motiu, al passat Ple del mes d´octubre vàrem demanar a l'Equip de Govern que apliqués una tarifació social tenint com a objectiu últim garantir l'accés als serveis i equipaments municipals. Serveis com l'Escola Municipal de Música amb tarifes clarament restrictives han de ser revisats per tal de revertir aquesta situació.

Un centre comercial sobre l’aigua

El port no és un bolet que un bon dia va aparèixer al litoral. El port és una vergonya, responsabilitat de qui als 90 van ampliar-lo. Nosaltres ens hi vam oposar, vam denunciar que malmetia el litoral i que tenia caràcter especulatiu. Van haver-hi manifestacions i tancades, però no ens van escoltar. Malauradament, el temps ens dóna la raó.

Aquell projecte va fracassar, i ens va deixar un problema que no s'arregla agreujant-lo. El pla antic permetia locals de fins a 600 m² amb serveis de suport a l'activitat principal del port: la marítima. Però el 16 de setembre s’ha aprovat la instal·lació de dues superfícies comercials de fins a 1.300 m² que busquen convertir el port en un centre comercial. L’antítesi a un port centrat en el mar i a un model de poble sostenible.

La previsió de transit de vehicles al 2010 era de 8.345 diaris, quan l’activitat principal era la nàutica! Aquest número es veu alarmantment augmentat si parlem d’un centre comercial!

Aquest transit és el que suportaran els accessos. I parlant d’accessos, alguns s’han cansat de dir que la Coalició vam votar a favor i que mai hem mostrat oposició. Expliquem doncs cóm i quan es van aprovar.

7/04/2010: Aprovació definitiva del POUM (pla d’ordenació urbanística municipal).Vam participar de l’elaboració aconseguint fites importants i hi votem a favor. En aquest moment no hi figura la proposta actual d’accés al Port.

16/07/2010: l’alcalde rep un informe de la Direcció General d’Urbanisme on es fan varies modificacions al Pla Urbanístic. Majoritàriament són detalls tècnics, però també hi ha la prescripció d'incorporar els accessos del Pla especial del Port que es tramita en paral·lel:

Urbanisme es remet a un informe/proposta que està elaborant carreteres, però que ningú a Premià coneix.

  

19/07/2014: El senyor Alcalde signa un decret incloent totes les prescripcions  fetes per urbanisme.

21/7/2010: aprovem les modificacions, que s’expliquen de manera genèrica, afirmant que són prescripcions tècniques a instància de la Generalitat. No es dona informació de l’afectació als accessos del Port i NINGÚ a Premià coneix l’informe de carreteres. Quin són els accessos aprovats al ple?, la d’abril:

28/07/2010: Arriba l’informe de carreteres amb la proposta de la rotonda a la zona verda de Can Fitó.

Quan arriba aquest informe no es fa cap exposició pública, no es facilita als regidors/es de la oposició, no s’estudien les conseqüències pel que fa a inundacions i no estudien els perjudicis a veïns/es.

Per tot això diem que aquests accessos es van aprovar de manera poc clara.

A mes, aquest informe ha quedat desfasat i clarament no recull la situació actual de la N-II i tampoc la realitat del nou projecte del Port.

La Coalició defensem un port dedicat al mar, a la pesca, a l’oci esportiu i educatiu, al coneixement del medi i de l’entorn.

I sobretot: demanem que s’escolti a les veïnes i als veïns.

CiU, PSC, ERC, PP i C’s han impedit que la ciutadania opinés de TOT. Han limitat el debat i han empetitit les possibilitats de decidir.

Només ens queda demanar a la gent que no es rendeixi.