divendres, de gener 23, 2015

Sobre el cas 4F: És imprescindible reobrir el cas i esclarir els fets.


Cal també reconèixer i dir en veu alta que aquestes situacions d’indefensió de les ciutadanes i els ciutadans davant la justícia i els cossos de seguretat s’han donat i es donen cada dia. Són una xacra a eradicar. És un combat que cal fer cada dia, i necessitem guanyar-lo.
Com la resta de ciutadans/es, els i les membres de La Coalició de Premià disposem de molt poca informació sobre el tema. Reconeixent això, aportem la nostra valoració.
El primer responsable del cas 4F sembla que fou aquella persona que va llençar un objecte (possiblement un test), i en veure el resultat que havia tingut aquesta acció no ha tingut mai la valentia, o l’interès, de donar la cara.
Possiblement no en són responsables però podien haver evitat molts dels despropòsits que s’han donat en aquest cas, també, aquelles persones (si n’hi ha) que ho van veure i mai han parlat.
Sí que en són responsables, aquells (només aquells perquè no tenim constància que hi hagués cap dona) que, amb set de venjança i aprofitant-se de la seva posició d’autoritat, van buscar uns/es culpables, encara que fossin ficticis, i acostumats a la impunitat de les seves actuacions, els van detenir i els van utilitzar per a descarregar la seva ràbia. Alhora també hi hauria responsabilitat en els seus superiors en el cas que fossin afavoridors d’aquesta impunitat.
Si seguim el fil de l’argument, també sembla responsable la jutgessa, qui, desescoltant les explicacions dels presumptes culpables, perquè mai van ser innocents fins que es demostrés el contrari, no els va permetre, sembla, tenir un judici just.
I també hi ha responsabilitat en els representants polítics que, coneixedors de les contradiccions d’aquest cas, sembla que van donar per bona la versió que menys mals de cap els portaria. 
Pregunta: Tot els partits van actuar igual? Creiem que no.
No és la nostra intenció justificar “els nostres”. Entre altres coses perquè sentim tant nostre aquell veí o veïna que camina pel carrer i és detingut, com aquell/a que exerceix unes funcions de representació política.
La nostra intenció és explicar el poc que nosaltres coneixem.
Sabem que Joan Herrera, aleshores Diputat al Congrés, va mostrar el seu interès (en representació de la coalició d’ICV-EUiA) i va parlar diverses vegades amb les famílies dels presos.
Sabem que diversos membres de la militància van participar de les manifestacions i els actes de protesta organitzats per l’entorn de les persones empresonades.
Sabem que els/les representants d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona van demanar explicacions dels fets per diverses vies i van trobar poques respostes o moltes evasives.
-      Potser no es van demanar prous explicacions?
o    Potser.
-      Potser haurien d’haver deixat el govern?
o    Potser.
-      O potser ho haurien d’haver fet abans, quan l’Ahmed, un jove de 16 anys, va ser acusat d’un robatori que tant ell com el seu entorn asseguren que mai va fer, perquè aquell dia estava a casa, i pel qual ha complert 9 mesos d’internament a un centre?
o    Doncs potser sí. Potser també. I es que quins casos necessiten quines respostes?...
Creiem que és fàcil de jutjar des de l’any 2014, amb tota la informació, i menys fàcil és detectar-ho en el moment, i sobretot donar-li preeminència sobre altres casos, denúncies, temes, problemes, infinitat d’informacions contra o per a les que ICV-EUiA lluita tots els dies a cada Ajuntament. També ens sembla que l’abús policial i judicial està present en els diversos cossos i àmbits, i creiem que cal conquerir els governs per a desmuntar-ho.
Així sabem també que, ICV-EUiA, coneixedors – alguns en pròpia pell - i conscients de les situacions de negligència i abús d’autoritat exercides a vegades pels cossos de seguretat, va engegar així que va estar al capdavant de la Conselleria d’Interior un Codi Ètic per al cos dels Mossos d’Esquadra. Sabem que aquest mai va ser ben rebut pels cossos de seguretat, que es sentien fiscalitzats i valoraven, entre altres coses, que el codi era molt restrictiu en l’ús de la força o les manilles en els procediments de detenció. Sabem també que va ser derogat per Felip Puig de Convergència Democràtica així que va arribar a la Conselleria d’Interior.
Per últim, sabem també que, enfrontant-se als cossos de seguretat i al posicionament de la resta de partits, així com als mitjans de comunicació i a diversos col·lectius socials que avui celebren els seus resultats, ICV-EUiA va implantar la obligatorietat de les càmeres de vídeo a les comissaries. Aquelles càmeres que posteriorment van servir per demostrar – entre d’altres – la fastigosa conducta de dos agents implicats en les detencions del 4F, i en la declaració dels quals sembla que es va basar la sentència.

Alhora, i com la resta de ciutadanes i ciutadans, hi ha moltes coses que no sabem i que exigim saber.