dimecres, de setembre 19, 2007




Informació MUNICIPAL:


LA COALICIÓ I LA PLAÇA NOVA


a)
Els diversos debats i reunions, especialment la darrera reunió oberta del grup coordinador de la Coalició, han valorat negativament la proposta d'avantprojecte de construcció d'un pàrquing a la plaça Nova. CIU i ERC proposen, d'acord amb la proposta d'un promotor privat, refer la plaça per ubicar-hi un aparcament.
b)
Des de la Coalició, es considera que el futur dels aparcaments a escala local s'ha de derivar de l'aprovació del pla general d'urbanisme i que aquest defineixi amb un pla específic els espais destinats a aparcament i serveis.
c)
La plaça Nova és un espai social i ecològicament consolidat que mereix la seva defensa, manteniment i millora en la línia del que representa actualment.
d)
La Coalició ha votat en contra de l'avantprojecte presentat per l'equip de govern i demana una participació activa de la societat premianenca en el període d'al·legacions que s'ha obert. Oferim la nostra col·laboració tècnica i les informacions necessàries relacionades amb aquesta temàtica.
e)
Expressem públicament el nostre suport a les iniciatives que expressi la societat civil en relació a la defensa d'aquest espai públic.

divendres, de setembre 14, 2007

DIMARTS 18 DE SETEMBRE A LES 8 DEL VESPRE

REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA
DEL GRUP COORDINADOR DE LA COALICIÓ

OBERTA A TOTA LA GENT D'ICV, EUiA, INDEPENDENTS I SIMPATITZANTS.

TEMES:

PREPARACIÓ DEL PLE MUNICIPAL (TRACTAREM SOBRE EL PROJECTE DE PÀRQUING A LA PLAÇA NOVA, RETRIBUCIONS REGIDORS, ETC.)

CONSTITUCIÓ DE L'ÀMBIT DE MOVIMENTS SOCIALS DE LA COALICIÓ

diumenge, de setembre 09, 2007

Manifest 11 de setembre de 2007


Desenvolupar l’Estatut en el camí de l’Estat federal i d’una Europa unida


Més autogovern per la modernització social i ecològica de Catalunya


L’11 de setembre recordem una derrota, reivindiquem la memòria de la pèrdua de les llibertats del país. Però també, cada 11 de setembre, és el record permanent de l’inici del redreçament i de la voluntat de la societat catalana, avui i en el passat, de ser nació.


Catalunya viu un temps de reptes i de grans oportunitats. La societat catalana és dinàmica i innovadora, disposem d’un nou Estatut que ens dóna les eines bàsiques per fer avançar l’autogovern com mai en la nostra història i d’un Govern de les forces d’esquerres i catalanistes amb el projecte i la voluntat de què el nostre país sigui un dels més avançats d’Europa.


Tot no està guanyat, resta molt a fer, per esdevenir un país socialment avançat i ecològicament sostenible. Un país on totes les persones que hi viuen, amb independència del seu origen i de la seva llengua, se sentin identificades amb el país, perquè ofereix treball, justícia social i oportunitats. Un país net, territorialment equilibrat, compromès amb el combat contra el canvi climàtic, ecològicament sostenible, que entén la natura com un dels patrimonis fonamentals de la seva identitat.


És necessari impulsar la modernització social i ecològica de Catalunya per fer front a les necessitats del país, com està fent el Govern català. El creixement de l’economia ha d’anar acompanyat d’un repartiment socialment just de la riquesa i de les inversions necessàries en infraestructures, en un nou model d’infraestructures basat en la sostenibilitat i el coneixement. Els problemes del servei ferroviari de rodalies de RENFE, que cada dia pateixen milers de ciutadans, posa en evidència el retard que patim en relació als països més avançats d’Europa que han prioritzat el ferrocarril. Cal prioritzar la xarxa ferroviària, el transport públic, la innovació tecnològica i les energies renovables. El vell model de creixement, basat quasi exclusivament en les infraestructures viàries està esgotat.


Per assolir aquests objectius és imprescindible el ple desplegament de l’Estatut, en el camí cap a l’Estat federal i l’Europa unida. La societat catalana necessita major capacitat d’autogovern per desenvolupar-se, gestionar des de la proximitat els serveis ferroviaris i els aeroports, la immigració o la inspecció de treball. I més recursos per fer front a la manca d’habitatge accessible, la pobresa o la precarietat laboral.


En aquest any de desplegament de l’Estatut hem donat passes importants. Ara cal anar més endavant, exigim al Govern de l’Estat el ple compliment de les previsions de l’Estatut en relació a la inversió en infraestructures i l’avenç de les negociacions per un nou model de finançament just, que satisfaci les necessitats de Catalunya. Exigim al Govern de l’Estat que continuï el procés de transferències amb un calendari precís; l’aprovació de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per impulsar la descentralització de la justícia i impulsi tots els mecanismes de participació de la Generalitat en organismes estatals i en l’exercici de competències de l’Estat, tal com preveu l’Estatut.


Reclamem ple respecte per la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum del 18 de juny de 2006 i la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat promoguts pel PP. La defensa de l’Estatut i el seu ple desplegament han de ser els objectius compartits de la majoria de les forces polítiques catalanes, en aliança amb el conjunt de la societat.


Som al segle XXI, cal superar el vell nacionalisme d’Estat, el que està basat en una idea de nació monolítica i excloent, el que no accepta la diversitat nacional ni el plurilingüisme, el nacionalisme que a Espanya representa la dreta. Un nacionalisme que ha de ser arraconat per una veritable cultura democràtica, europeista i federalista, que assumeixi i respecti la pluralitat de nacions. Una nova cultura que el PSOE tampoc ha assumit plenament i que és imprescindible impulsar des de les esquerres catalanes. Aquest és el nostre compromís.


Però també és l’hora d’enfortir i renovar el catalanisme d’esquerres, per fer front als reptes d’un món globalitzat, d’una Europa en procés d’integració, d’una Espanya que s’ha modernitzat i d’una societat plural i culturalment diversa. Cal promoure una identitat nacional oberta i integradora de la diversitat, basada en la cultura, el benestar social i el treball; guanyar més autogovern i alhora assolir espais de participació en el cogovern de l’Estat; i passar de l’objectiu de la sobirania nacional a l’objectiu de la sobirania compartida.


Una renovació imprescindible perquè el catalanisme d’esquerres sigui el punt de trobada transversal i majoritari de la realitat social que conforma la Catalunya actual i especialment de les seves classes treballadores i populars.


Per un país més lliure, just i habitable.