dilluns, de novembre 20, 2017

Ni és un pacte, ni és per l'educació.


600.000€. La més gran de les partides del pressupost municipal és el que ens va costar que no es reprovés la regidora d'educació, per la seva mala gestió al capdavant d'aquesta àrea.

I és que han sigut molts els desgavells viscuts durant aquesta legislatura, la més greu de totes gairebé ens va costar el tancament d'una escola pública, davant la inacció del govern municipal, i de la regidoria en qüestió.

Les esquerres a l'oposició (ICV-EUiA, ERC i La Crida) hem tingut una actitud de mà estesa i col·laboració. També de denúncia. Hem fet propostes i hem mirat d'entomar els grans reptes a què hem de fer front en matèria educativa.Però la resposta sempre ha estat la demora en el temps i la no acció.

Així fa mesos que demanem treballar totes les forces polítiques en l'elaboració del mapa escolar municipal, una eina bàsica que ha de servir per dibuixar el futur dels nostres centres. Cal una segona escola bressol? - és evident que sí -.És interessant donar forma a un institut escola públic? Quantes línies necessitem a cada centre? Quantes de pública i quantes de privada concertada?

Són preguntes que cal respondre, i que tenen una importància cabdal. Però en tot el temps que portem demanant reunions de treball, planificació i coordinació amb la comunitat educativa, no hem trobat res.
Resultado de imagen de escola montserrat premia de mar

I així tornem al "pacte per l'educació", que no recull ni una sola línia referent al Mapa escolar, la fita més important per a aquests pròxims mesos.

Doncs això, el pacte inicialment el van impulsar CiU i PSC - el govern - i el van sostenir Cs I PP. Cs semblava disposat a fer costat a la reprovació de la regidora i la nefasta gestió de l'àrea, però va aprofitar l'avinentesa per negociar una GRAN partida per una proposta injusta i insolidària.

La mesura estrella.  Pagar els llibres de text a tothom.  Per igual.  Als que tenen molt, i als que no tenen res. Tractar a tothom igual per mantenir la desigualtat. La igualtat com a concepte absolutament injust.

Deixar de banda la possibilitat de destinar alguns d'aquests diners a altres objectius educatius, com activitats extraescolars que formin els alumnes pel futur, com robòtica i impressió 3D, donar alternatives a nois i noies que no acaben els estudis obligatoris...
A canvi Cs - i per descomptat el PP que dóna suport a totes les grans accions d'aquest govern de dretes que tenim - no van recolzar el que havia de ser un toc d'atenció a la regidoria d'educació.

I així arribem a aquest pacte, com una excusa per justificar una partida enverinada. 600.000€, el mateix pels que tenen molt i pels que no tenen res. Tant és així que als principals agents educatius, escoles i afas/ampas, no se'ls ha fet  protagonistes d'aquest projecte.  Tampoc al Consell escolar municipal, que tot i la necessitat de treballar aquests grans temes, fa més de MIG ANY que no es convoca.  No cal. Aquí es decideix tot als despatxos, en petit comitè.

Resultado de imagen de escola mar nova premia de marDesprés es presenta com un gran acord. Quan no podia haver estat més petit.
Dels VUIT centres de primària, només UN ha signat el "pacte". 
Quin fracàs, no? Doncs lluny de reconèixer l'error i rectificar, el govern manté la seva gran mentida, ho presenta com un pacte ampli i amb gran acord. Mentrestant, seguim sense posar-nos mans a l'obra, i el mapa escolar, si no el decidim nosaltres, el decidiran altres. Perdrem la millor de les oportunitats que tenim.

I com no es tracta de pensar i acordar les necessitats educatives del nostre poble, sinó de treure'n algun benefici, a última hora Cs i PP  tampoc l'han signat, que es veu que amb tot aquest tema de les banderes ara no els va bé.

Ni pacte, ni per l'educació.


dimarts, de novembre 07, 2017

Aportacions dels grups municipals d’ICV-EUiA, ERC i Crida Premianenca a la proposta de pacte local per l’educació



Al mes de juny se’ns va presentar l’esborrany del que el govern municipal ha anomenat “pacte local per l’educació”, els nostres grups van fer una sèries de propostes per fer d’aquest pacte un document més dinàmic i participatiu, però aquestes propostes van ser rebutjades pels signants del pacte: CiU, Cs, PSC i PP.
Quatre mesos més tard, comprovem que cap de les propostes fetes ha estat incorporada, i que desprès del debat al ple, el govern municipal no ha fet cap modificació al document inicial, pel que entenem que no han incorporat CAP proposta externa, ni de les direccions, ni de les AMPAs, ni del Consell Escolar.

Resultado de imagen de escola la lio
Malgrat això, i donada la importància que pels nostres grups té l’àmbit educatiu, de nou presentem una sèrie de propostes que esperem siguin tingudes en consideració.

El que proposem és principalment una metodologia participativa per fer del document que es presenta una eina dinàmica de dinamització i cohesió.

PROPOSTES:


  1. És determinant pel futur dels centres escolars del municipi, que es treballi una proposta de mapa escolar municipal: és a dir definir el número i tipus de centres que volem tenir a Premià (per exemple una segona escola bressol); les línies de primària i e seu repartiment; la possibilitat de crear un nou tipus de centre, l’Institut-Escola; l’equilibri òptim entre centres públics i concertats.
  2. Cal que elaborem una proposta de màxims, acordada amb la comunitat educativa i consensuada per tots els grups municipals, que s’han de comprometre a defensar-la.
  3. Elaborar i fer públic un calendari de debats amb: la comunitat educativa; els grups municipals; plataformes i entitats; ciutadania interessada.
  4. Elaborar una diagnosi: necessitats detectades per part de les direccions, professorat i personal de serveis socials. I presentar-la públicament.
  5. Obrir aquesta recollida de necessitats a les famílies i altres persones de la comunitat educativa.
  6. Organitzar xerrades, jornades o ponències que cerquin la participació de persones expertes o presentar experiències d’èxit que puguin aportar idees per enriquir el debat.
  7. Considerar el Consell Escolar Municipal com el grup motor del procés de debat.
  8. En relació a les propostes que ens presenta el govern, de nou, assenyalem la necessitat d’establir criteris de renta de les famílies per gaudir de la subvenció dels llibres escolars.
Resultado de imagen de escola el dofi

divendres, d’octubre 27, 2017

La tarificació social un èxit a l’Escola Bressol que s’ha d’estendre a més serveis


Molts dels nostres veïns i veïnes no poden accedir a certs serveis municipals que s'ofereixen per motius econòmics. Davant aquesta situació, la nostra formació vol impulsar uns preus públics dels serveis municipals adaptats a la capacitat d'esforç de cada persona segons la seva renda.

Es tracta de fer accessibles els serveis municipals (culturals, educatius, esportius, etc.) de forma universal. No n´hi ha prou amb tenir equipaments i serveis, el que cal és que tothom hi pugui accedir. El model que defensa la nostra coalició és la tarifació social, on hi hagi un accés equitatiu per a tothom.

Fa 2 anys la nostra Coalició va impulsar la tarificació social a l’Escola Bressol fet que va propiciar una reducció de les quotes a la majoria dels usuaris. Això ha fet que per primer cop en 7 anys les sol·licituds de prematricula hagin augmentat respecte l’any anterior invertint la tendència negativa d'aquest periode.

És el moment de portar la tarificació social a serveis com el de la Piscina municipal. Per tal d'aplicar-la,  primer hem de saber qui va i qui no va als nostres equipaments i serveis, i si el preu suposa una barrera econòmica; aquest punt és important per disposar de la suficient informació per realitzar una tarifació basada en criteris d'equitat i no d'assistencialisme, i que permeti preus adaptables a la renda disponible de les famílies, que siguin fàcils de gestionar i que respectin la confidencialitat i la intimitat de les dades econòmiques dels usuaris i usuàries. 

dijous, d’octubre 05, 2017

La política i la vida.



La política, tal i com la coneixem, és incompatible amb la vida. Et demana estar present a mil llocs diferents i a totes hores.


No és compatible amb fer el sopar. Conviu de males maneres amb anar a treballar. Dificulta poder desconnectar.

Però quan arriben els fills, les filles, o qualsevol dependència: la situació es torna insostenible.

La nostra cap de llista, l’Elena Martín, acaba de ser mare.

A la Coalició ICV-EUiA estem convençudes que un partit no només ha de tenir bones propostes, també ha de ser exemplar en la seva quotidianitat.

Així, tot i que la política municipal no contempla el permís de la maternitat, ni el de paternitat, hem decidit que cal que l’Elena exemplifiqui.

Cal que ella pugui ser a casa, durant aquest temps, i entre tot(e)s la suplirem en tots els espais on faci falta.

El cert és que la política és encara avui un món d’homes. I exemple d’això és la no previsió de permisos per a cuidar, maternitats, paternitats, res. El món privat segueix sent invisible, i per tant no contemplat.

Cal que provoquem els canvis necessaris per a ubicar la política al món real, per les dones i els homes que vinguin després.

És escandalós que exigim a les empreses que contemplin que la gent té vida, que necessiten altres temps per a altres dedicacions, entre elles la cura, i no ho exigim d’igual manera a la política. Exigim-ho!

Nosaltres creiem en els projectes col·lectius. Quan una persona no pot ser al davant, representant-nos, cal que la cobreixi una altra. Per això la gent vota una llista sencera a les eleccions. Totes som part del projecte. Totes podem ser l’Elena quan ella no hi pot ser.


Disfruta de la teva filla, Elena,
durant quatre mesos, nosaltres aixecarem la veu.


A per una política plena de vida!


 
 
 

dimarts, de setembre 26, 2017

Manifest 11 de Septembre


Set anys, ja; des que el govern del PP, amb la seva campanya contra l’Estatut, feia saltar pels aires el pacte territorial.
Des que les demandes de més autogovern de municipis i comunitats, Catalunya en primer terme, s’estavellaven contra l’ofensiva centralitzadora del PP. I contra la seva política de tribunals.
Estancat el conflicte, les forces catalanistes entenem que el dret a decidir és l’eina fonamental per desencallar la situació. Que és irrenunciable.
Catalunya travessa un dels moments més importants i tensos en el debat sobre el seu futur. Només cal seguir el Parlament, escoltar les amenaces del PP, o la barbaritat que és tenir a la Guàrdia Civil registrant una impremta o un diari.
Som davant d'un conflicte polític. I un conflicte polític només pot tenir una solució política.
És una absoluta irresponsabilitat la decisió del govern de Rajoy de delegar la seva feina a jutges i policies. Demostra una nul·la voluntat per a trobar sortides;
- clar que el conflicte identitari li convé; Les elits espanyoles i les elits catalanes es retroalimenten des de sempre picant-se al cap amb les banderes. -.
I l’immobilisme del PP és la causa principal de que siguem on som.
Però la solució no passa per ignorar la realitat. Per fer veure que la solució és fàcil, anteposant el fi als mitjans, i deixant al marge la meitat de Catalunya.
Perquè aquest no és un problema de legalitat. De desobeir o de tenir por. Pertanyo a una tradició política que no coneix la por.
Aquest és un problema de legitimitat. I de construir un camí on no deixem ningú enrere.
La màxima fortalesa del moviment sobiranista és el seu clam democràtic. El que ens diferencia del govern del PP. Aquesta és la fortalesa que no podem dilapidar. La que ens dona, a ulls del món, la legitimitat necessària.
En aquest sentit, no podem deixar de discrepar de la interpretació empetitida del dret a decidir que fa el govern català i el seu suport.
Només la via democràtica té sortida. I cal construir un referèndum on tothom s’hi sàpiga cridat. I que pugui generar un retrat real, fidedigne, de la voluntat del nostre país.
Tot fa pensar que el que viurem el dia 1 d’Octubre s’assemblarà més a una enorme mobilització social. Un clam popular, democràtic: Catalunya vol votar. Catalunya votarà.
Defensarem amb tot el que tinguem a les nostres mans que l’1 d’Octubre es pugui celebrar. Que la gent es pugui expressar. I si hi ha intervenció de l’Estat, greu error, ens hi tindrà enfront. Cap repressió a una acció pacífica.
Però el dia següent caldrà seguir treballant per a que Catalunya pugui decidir.
Nosaltres, amb tota la humilitat, ens comprometem a no defallir.
Fins a aconseguir un referèndum;
EFECTIU; cal que el dia següent passi alguna cosa, i cal que la ciutadania sàpiga què; per tal que se’n pugui fer responsable amb el seu vot.
DEMOCRÀTIC; amb debats rigorosos sobre pros i contres; amb neutralitat sobre el resultat per part del govern i dels mitjans públics; i on totes les opcions s’hi sentin cridades;
I amb RECONEIXEMENT internacional; perquè la sobirania és sobretot això; reconeixement.
Per arribar-hi, necessitarem canviar els interlocutors d’ambdós governs; cosa que no és senzilla. Tampoc és senzill aconseguir una distribució justa de la riquesa, la priorització de l’ecologia o la fi del patriarcat; però no; a això tampoc hi pensem renunciar.
I caldrà tornar a situar l'horitzó de la suma.
Amb la mateixa energia que defensem el dret a decidir, hem de defensar la diversitat de Catalunya.
I deixeu-me fer un agraïment a la gent de La Coali, a l’espai dels comuns, per persistir. Per continuar sent espais polítics diversos, que se saben units pels valors per sobre de les identitats. Gràcies, perquè no són temps senzills pel pluralisme. I ens feu una falta terrible. Sou reflex del país.
És hora de deixar enrere les metàfores bel·licistes que busquen la derrota de l'adversari, deixar enrere la imatge d'un país en blanc i negre, i reivindicar el matís, l'empatia, el diàleg i la fraternitat com a valor.
Si renunciem a això, si deixem de escoltar-nos, si ens perdem el respecte, de res ens servirà que "uns perdin i altres guanyin", perquè haurem perdut totes.
Visca Catalunya,
justa, plural i lliure.

dimecres, de juliol 26, 2017




Al ple de juliol vam preguntar a l’equip de govern pel fet que les AMPES de les escoles públiques no tinguin accés a taules i cadires de l’Ajuntament a les seves festes de fi de curs.


Ens van informar que tot i que el protocol en teoria indica que tinguin prioritat segons quan es faci la demanda, per les escoles no es fa servir aquest criteri, ja que el criteri és fer un “repartiment equitatiu”, i equitatiu va ser molt ja que CAP escola va poder gaudir de les taules i cadires per les seves festes, tot i fer-se en dos caps de setmana diferents.

Finalment es van comprometre a estudiar mecanismes perquè al curs vinent les escoles puguin gaudir d’aquest material. Estarem atents a que així sigui i a que es publiqui un protocol clar per establir els criteris de cessió de taules i cadires a les entitats.

dilluns, de maig 01, 2017

Miquel Buch: res a declarar i el poder de Facebook

Tots els càrrecs públics, quan surten escollits, han d'omplir papers declarant exactament el seu patrimoni, propietats, ingressos, deutes, tot.
Has d'escriure què tens - per poc o molt que sigui -, per tal que la ciutadania ho pugui comparar amb el que tornaràs a declarar en deixar el càrrec. 
Això és clau: doncs és fonamental garantir que no t'estàs enriquint amb el càrrec públic.

Doncs bé; fa cosa d'un mes, a La Coalició ICV-EUiA vam dedicar-nos a revisar totes les declaracions del consistori de Premià de Mar i vam veure que tres regidor(e)s i l'alcalde deien "no tenir res a declarar" en comptes corrents o d'estalvi.

És especialment preocupant el cas de l'alcalde, doncs mentre que hi ha regidor(e)s que cobren 400 euros al mes, l'alcalde té dos sous - 46.900 anuals per dedicació parcial (parcial!) a l'alcaldia i 48.300 més com a President de l'Associació Catalana de Municipis (un segon sou que pot cobrar perquè no es tracta d'un sou públic: l'ACM és una associació privada de - com molt bé diu el seu nom - municipis, tots ells públics, òbviament, així que per molt privada que sigui també li pagueu vosaltres. Una meravella). Doncs tot i cobrar gairebé 100 mil euros a l'any sembla ser que l'alcalde no tenia res a declarar.

No té res, el Miquel Buch? Es gasta fins l'últim cèntim? Una mà al davant i una altra al darrera, com la Ferrussola? No té ni tan sols un compte corrent per cobrar les nòmines? Li entreguen en mà? Raro, sembla.

La nostra regidora ho va preguntar a la Junta de Portaveus; i no va rebre cap resposta.
Ho va tornar a preguntar al Ple del mes d'abril i, de nou, cap resposta.
I tot d'una, algú ho comenta en un grup de Facebook i - ai no, tremola, les xarxes no - al dia següent l'alcalde reconeix l'error (a Facebook!) i diu que ho resoldrà.

Què ens ensenya això?
Doncs; vist que el govern municipal ignora el que es demana als plens i a les reunions oficials, potser ens podríem replantejar la dedicació dels nostres efectius:
En lloc de mocions proposant millores per al poble, un post a Facebook.
En lloc de preguntes, twits. 
En lloc de votacions, me gusta.
I en lloc d'un alcalde, un administrador d'una pàgina.
Molt més barat, molt més efectiu, i vist el cas que el nostre govern fa al resultat de la consulta sobre Can Sanpere, igualment exempt de rigor i democràcia. 
Menys política i més wifi! Clar que sí!


dimarts, d’abril 25, 2017

Can Sanpere. Mentides i contradiccions de l’equip de govern (CIU i PSC)


La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. El govern municipal (CiU + PSC) de Premià de Mar sembla instal·lat de forma definitiva a la postveritat i així ho ha demostrat amb la propaganda que ha enviat a totes les cases amb el seu nou posicionament
sobre Can Sanpere.

Informe de l'arquitecte
L’arquitecte extern, que ha estudiat els possibles escenaris per Can Sanpere, no ha entregat cap informe amb xifres, almenys als grups de l'oposició. A una reunió amb tots els grups municipals
va comentar algunes estimacions dels possibles costos segons diversos escenaris.
D'aquella reunió no es va lliurar cap informe amb les xifres als grups municipals, segons equip de govern per tal de no fer-les públiques i que pogués repercutir negativament en el valor de l'expropiació.

El cost de la inversió
Els valor d'inversió que va exposar l'arquitecte es movien en un ampli marge, depenent de molts factors (costes judicials, valor final de l'expropiació, cost de la urbanització, etc.) i es trobaven en una forquilla força amplia.
Tots els grups vam acordar no fer públic cap valor, ja que fer-ho pot perjudicar els interessos dels premianencs i premianenques. El govern municipal, incomplint aquest acord i sabent que això pot repercutir negativament en el preu final que paguem entre tots ha fet públic, temeràriament i per interessos partidistes, el cost més elevat possible per justificar el seu nou posicionament.
Una cosa que no diu el pamflet enviat per equip de govern és que el superàvit de l'ajuntament el 2016 ha estat de quasi 5 milions d'euros, per tant les xifres de l'expropiació poden ser assumides amb el pressupost.
Tampoc diu que òbviament, atenent que seria una inversió important, no caldria fer-la tota de cop, i per tant haver de demanar un préstec.
Recordem, per exemple, que no s'ha convertit en zona de vianants tot el nucli antic de cop, o s'ha canviat tota la xarxa de clavegueram de cop, sinó que s'ha fet per fases segons es disposava de capital.

El fantasma dels impostos
Per justificar la seva nova posició en contra del 100% públic, el govern de CIU i PSC diu que una opció seria triplicar els impostos que paguen els habitants de Premià de Mar. Fem números donant per bones les seves dades: Actualment recaptem 6,5 milions anuals només d’IBI, si en recaptéssim 3 cops més això faria 19,5 milions anuals. Volen pagar els suposats 12 milions que diuen costa tota l'operació en un sol any? Les grans inversions es paguen durant anys, no trinco-trinco. A la inversa: aquest 2017 l'ajuntament fa inversions per valor de gairebé 7 milions d'euros i no ha hagut pas de duplicar els impostos , ni tan sols els ha augmentat lleugerament.

Democràcia
El resultat de la consulta popular va ser aclaparador a favor de l'expropiació i per un Can Sanpere 100% públic. El cost de l'expropiació no s'ha incrementat respecte als aproximadament 4 milions d'euros que ja es va informar durant la consulta popular, ara s'estan contemplant nous conceptes com l'edificació dels equipaments que suposadament s'havien de definir mitjançant un procés participatiu. Conceptes que també sabíem que tindrien un cost.
La participació s'incentiva respectant els resultats, encara que no t'agradin. Si l'equip de govern no vol complir amb el que defensava durant la consulta i amb el mandat popular fruit del resultat que ho digui clarament, potser ens podríem haver estalviat els 43.000 euros que va costar organitzar la
consulta i els 450.000 euros, perjudicis que NyN ha guanyat en sentencia judicial per no poder desplegar activitat industrial a la finca perquè l'ajuntament no va concedir llicencies durant els anys anteriors a l'ocupació.

Negociació amb la propietat, Nuñez y Navarro
De la reunió amb l'arquitecte en la que va ensenyar quatre escenaris diferents, no es va despendre que la negociació amb el propietari de la finca estigues sobre la taula. L'únic que es va valorar va ser l'expropiació atès que era el més beneficiós. Ara al seu pamflet es torna a esmentar la negociació amb Núñez y Navarro com a opció. 50 pisos a Gran Via és l'aposta del govern o només una primera oferta? Pisos socials o de mercat lliure? Ens aclarim?

El POUM
Premià de Mar és el quart municipi més dens de Catalunya, i no compleix els estàndards mínims establerts per la Llei d'urbanisme que demana, com a espai lliure, un 20% del sostre residencial
(habitatges).
Si finalment l'equip de govern vol tornar al pla de l'antic govern del PSC de construir habitatges a Can Sanpere per què s'han estat tants anys treballant en un POUM que establia la finca com a 100% pública? Què ha canviat? Tants anys per acabar fent el que des de l'oposició CIU criticava de
l’alcaldessa Fanego.

Platja com a zona verda
La platja ja és un espai públic, no es pot vendre la urbanització dels accessos al port com a nova zona
verda, sobretot si es construeix sobre una zona natural ja existent. Es va destrossar un dels espais més valuosos del nostre litoral, les roques d'en Pons, per fer el Port, que ens ha deixat sense platja a tot el tram central del municipi, ara hi fan un centre comercial de 18.000m2, però ens volen convèncer
del gran guany que suposa la conversió del passeig en un parc.

Metal·logènia i Transmesa
Segons el POUM vigent, avui en dia no hi ha cap possibilitat de crear una nova zona verda a Transmesa (sòl industrial) i a Metal·logènia dependria del desenvolupament del sector (actualment qualificat com a terciari).
Quan el govern parla de fer zona verda implícitament reconeix que té intenció de requalificar terrenys i permetre als propietaris complir el seu propòsit de construir habitatges i supermercats.
Caldrà decidir quines són les possibilitats, tempos i prioritats, però no es pot donar per fet que hi haurà noves zones verdes i, si n'hi ha, segurament serà a preu de permetre fer blocs de pisos.

Recuperem el seny!
Amb el tema de Can Sanpere l'equip de govern té una oportunitat única per mostrar quina serà la seva
forma de funcionar respecte als grans assumptes de poble en el futur. Si intentarà cercar consensos
amplis o pel contrari s'enrocarà en els seus plantejaments partidistes tractant d'autojustificar-se davant
l'opinió pública.
Encara som a temps, podem partir del 100% públic que era el consens existent i el mandat popular sorgit de la consulta. També podem defensar la cultura popular i l'associacionisme intentant aturar el desallotjament del dia 5 de maig i hem de reobrir el procés de debat a tota la ciutadania mitjançant les comissions de seguiment i el restabliment del diàleg amb la Plataforma Can Sanpere 100% Públic. Només si treballem totes juntes podrem trobar la millor solució per a Premià de Mar.