La política i la vida.

La política, tal i com la coneixem, és incompatible amb la vida. Et demana estar present a mil llocs diferents i a totes hores.

No és compatible amb fer el sopar. Conviu de males maneres amb anar a treballar. Dificulta poder desconnectar.

Però quan arriben els fills, les filles, o qualsevol dependència: la situació es torna insostenible.

La nostra cap de llista, l’Elena Martín, acaba de ser mare.

A la Coalició ICV-EUiA estem convençudes que un partit no només ha de tenir bones propostes, també ha de ser exemplar en la seva quotidianitat.

Així, tot i que la política municipal no contempla el permís de la maternitat, ni el de paternitat, hem decidit que cal que l’Elena exemplifiqui.

Cal que ella pugui ser a casa, durant aquest temps, i entre tot(e)s la suplirem en tots els espais on faci falta.

El cert és que la política és encara avui un món d’homes. I exemple d’això és la no previsió de permisos per a cuidar, maternitats, paternitats, res. El món privat segueix sent invisible, i per tant no contemplat.

Cal que provoquem els canvis necessaris per a ubicar la política al món real, per les dones i els homes que vinguin després.

És escandalós que exigim a les empreses que contemplin que la gent té vida, que necessiten altres temps per a altres dedicacions, entre elles la cura, i no ho exigim d’igual manera a la política. Exigim-ho!

Nosaltres creiem en els projectes col·lectius. Quan una persona no pot ser al davant, representant-nos, cal que la cobreixi una altra. Per això la gent vota una llista sencera a les eleccions. Totes som part del projecte. Totes podem ser l’Elena quan ella no hi pot ser.

Disfruta de la teva filla, Elena,

durant quatre mesos, nosaltres aixecarem la veu.

A per una política plena de vida!

 

  

Manifest 11 de Septembre

Set anys, ja; des que el govern del PP, amb la seva campanya contra l’Estatut, feia saltar pels aires el pacte territorial.

Des que les demandes de més autogovern de municipis i comunitats, Catalunya en primer terme, s’estavellaven contra l’ofensiva centralitzadora del PP. I contra la seva política de tribunals.

Estancat el conflicte, les forces catalanistes entenem que el dret a decidir és l’eina fonamental per desencallar la situació. Que és irrenunciable.

Catalunya travessa un dels moments més importants i tensos en el debat sobre el seu futur. Només cal seguir el Parlament, escoltar les amenaces del PP, o la barbaritat que és tenir a la Guàrdia Civil registrant una impremta o un diari.

Som davant d'un conflicte polític. I un conflicte polític només pot tenir una solució política.

És una absoluta irresponsabilitat la decisió del govern de Rajoy de delegar la seva feina a jutges i policies. Demostra una nul·la voluntat per a trobar sortides;

- clar que el conflicte identitari li convé; Les elits espanyoles i les elits catalanes es retroalimenten des de sempre picant-se al cap amb les banderes. -.

I l’immobilisme del PP és la causa principal de que siguem on som.

Però la solució no passa per ignorar la realitat. Per fer veure que la solució és fàcil, anteposant el fi als mitjans, i deixant al marge la meitat de Catalunya.

Perquè aquest no és un problema de legalitat. De desobeir o de tenir por. Pertanyo a una tradició política que no coneix la por.

Aquest és un problema de legitimitat. I de construir un camí on no deixem ningú enrere.

La màxima fortalesa del moviment sobiranista és el seu clam democràtic. El que ens diferencia del govern del PP. Aquesta és la fortalesa que no podem dilapidar. La que ens dona, a ulls del món, la legitimitat necessària.

En aquest sentit, no podem deixar de discrepar de la interpretació empetitida del dret a decidir que fa el govern català i el seu suport.

Només la via democràtica té sortida. I cal construir un referèndum on tothom s’hi sàpiga cridat. I que pugui generar un retrat real, fidedigne, de la voluntat del nostre país.

Tot fa pensar que el que viurem el dia 1 d’Octubre s’assemblarà més a una enorme mobilització social. Un clam popular, democràtic: Catalunya vol votar. Catalunya votarà.

Defensarem amb tot el que tinguem a les nostres mans que l’1 d’Octubre es pugui celebrar. Que la gent es pugui expressar. I si hi ha intervenció de l’Estat, greu error, ens hi tindrà enfront. Cap repressió a una acció pacífica.

Però el dia següent caldrà seguir treballant per a que Catalunya pugui decidir.

Nosaltres, amb tota la humilitat, ens comprometem a no defallir.

Fins a aconseguir un referèndum;

EFECTIU; cal que el dia següent passi alguna cosa, i cal que la ciutadania sàpiga què; per tal que se’n pugui fer responsable amb el seu vot.

DEMOCRÀTIC; amb debats rigorosos sobre pros i contres; amb neutralitat sobre el resultat per part del govern i dels mitjans públics; i on totes les opcions s’hi sentin cridades;

I amb RECONEIXEMENT internacional; perquè la sobirania és sobretot això; reconeixement.

Per arribar-hi, necessitarem canviar els interlocutors d’ambdós governs; cosa que no és senzilla. Tampoc és senzill aconseguir una distribució justa de la riquesa, la priorització de l’ecologia o la fi del patriarcat; però no; a això tampoc hi pensem renunciar.

I caldrà tornar a situar l'horitzó de la suma.

Amb la mateixa energia que defensem el dret a decidir, hem de defensar la diversitat de Catalunya.

I deixeu-me fer un agraïment a la gent de La Coali, a l’espai dels comuns, per persistir. Per continuar sent espais polítics diversos, que se saben units pels valors per sobre de les identitats. Gràcies, perquè no són temps senzills pel pluralisme. I ens feu una falta terrible. Sou reflex del país.

És hora de deixar enrere les metàfores bel·licistes que busquen la derrota de l'adversari, deixar enrere la imatge d'un país en blanc i negre, i reivindicar el matís, l'empatia, el diàleg i la fraternitat com a valor.

Si renunciem a això, si deixem de escoltar-nos, si ens perdem el respecte, de res ens servirà que "uns perdin i altres guanyin", perquè haurem perdut totes.

Visca Catalunya,

justa, plural i lliure.

Al ple de juliol vam preguntar a l’equip de govern pel fet que les AMPES de les escoles públiques no tinguin accés a taules i cadires de l’Ajuntament a les seves festes de fi de curs.

Ens van informar que tot i que el protocol en teoria indica que tinguin prioritat segons quan es faci la demanda, per les escoles no es fa servir aquest criteri, ja que el criteri és fer un “repartiment equitatiu”, i equitatiu va ser molt ja que CAP escola va poder gaudir de les taules i cadires per les seves festes, tot i fer-se en dos caps de setmana diferents.

Finalment es van comprometre a estudiar mecanismes perquè al curs vinent les escoles puguin gaudir d’aquest material. Estarem atents a que així sigui i a que es publiqui un protocol clar per establir els criteris de cessió de taules i cadires a les entitats.

Miquel Buch: res a declarar i el poder de Facebook

Tots els càrrecs públics, quan surten escollits, han d'omplir papers declarant exactament el seu patrimoni, propietats, ingressos, deutes, tot.

Has d'escriure què tens - per poc o molt que sigui -, per tal que la ciutadania ho pugui comparar amb el que tornaràs a declarar en deixar el càrrec. 

Això és clau: doncs és fonamental garantir que no t'estàs enriquint amb el càrrec públic.

Doncs bé; fa cosa d'un mes, a La Coalició ICV-EUiA vam dedicar-nos a revisar totes les declaracions del consistori de Premià de Mar i vam veure que tres regidor(e)s i l'alcalde deien "no tenir res a declarar" en comptes corrents o d'estalvi.

És especialment preocupant el cas de l'alcalde, doncs mentre que hi ha regidor(e)s que cobren 400 euros al mes, l'alcalde té dos sous - 46.900 anuals per dedicació parcial (parcial!) a l'alcaldia i 48.300 més com a President de l'Associació Catalana de Municipis (un segon sou que pot cobrar perquè no es tracta d'un sou públic: l'ACM és una associació privada de - com molt bé diu el seu nom - municipis, tots ells públics, òbviament, així que per molt privada que sigui també li pagueu vosaltres. Una meravella). Doncs tot i cobrar gairebé 100 mil euros a l'any sembla ser que l'alcalde no tenia res a declarar.

No té res, el Miquel Buch? Es gasta fins l'últim cèntim? Una mà al davant i una altra al darrera, com la Ferrussola? No té ni tan sols un compte corrent per cobrar les nòmines? Li entreguen en mà? Raro, sembla.

La nostra regidora ho va preguntar a la Junta de Portaveus; i no va rebre cap resposta.

Ho va tornar a preguntar al Ple del mes d'abril i, de nou, cap resposta.

I tot d'una, algú ho comenta en un grup de Facebook i - ai no, tremola, les xarxes no - al dia següent l'alcalde reconeix l'error (a Facebook!) i diu que ho resoldrà.

Què ens ensenya això?

Doncs; vist que el govern municipal ignora el que es demana als plens i a les reunions oficials, potser ens podríem replantejar la dedicació dels nostres efectius:

En lloc de mocions proposant millores per al poble, un post a Facebook.

En lloc de preguntes, twits. 

En lloc de votacions, me gusta.

I en lloc d'un alcalde, un administrador d'una pàgina.

Molt més barat, molt més efectiu, i vist el cas que el nostre govern fa al resultat de la consulta sobre Can Sanpere, igualment exempt de rigor i democràcia. 

Menys política i més wifi! Clar que sí!

Can Sanpere. Mentides i contradiccions de l’equip de govern (CIU i PSC)

La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. El govern municipal (CiU + PSC) de Premià de Mar sembla instal·lat de forma definitiva a la postveritat i així ho ha demostrat amb la propaganda que ha enviat a totes les cases amb el seu nou posicionament
sobre Can Sanpere.

Informe de l'arquitecte
L’arquitecte extern, que ha estudiat els possibles escenaris per Can Sanpere, no ha entregat cap informe amb xifres, almenys als grups de l'oposició. A una reunió amb tots els grups municipals
va comentar algunes estimacions dels possibles costos segons diversos escenaris.
D'aquella reunió no es va lliurar cap informe amb les xifres als grups municipals, segons equip de govern per tal de no fer-les públiques i que pogués repercutir negativament en el valor de l'expropiació.

El cost de la inversió
Els valor d'inversió que va exposar l'arquitecte es movien en un ampli marge, depenent de molts factors (costes judicials, valor final de l'expropiació, cost de la urbanització, etc.) i es trobaven en una forquilla força amplia.
Tots els grups vam acordar no fer públic cap valor, ja que fer-ho pot perjudicar els interessos dels premianencs i premianenques. El govern municipal, incomplint aquest acord i sabent que això pot repercutir negativament en el preu final que paguem entre tots ha fet públic, temeràriament i per interessos partidistes, el cost més elevat possible per justificar el seu nou posicionament.
Una cosa que no diu el pamflet enviat per equip de govern és que el superàvit de l'ajuntament el 2016 ha estat de quasi 5 milions d'euros, per tant les xifres de l'expropiació poden ser assumides amb el pressupost.
Tampoc diu que òbviament, atenent que seria una inversió important, no caldria fer-la tota de cop, i per tant haver de demanar un préstec.
Recordem, per exemple, que no s'ha convertit en zona de vianants tot el nucli antic de cop, o s'ha canviat tota la xarxa de clavegueram de cop, sinó que s'ha fet per fases segons es disposava de capital.

El fantasma dels impostos
Per justificar la seva nova posició en contra del 100% públic, el govern de CIU i PSC diu que una opció seria triplicar els impostos que paguen els habitants de Premià de Mar. Fem números donant per bones les seves dades: Actualment recaptem 6,5 milions anuals només d’IBI, si en recaptéssim 3 cops més això faria 19,5 milions anuals. Volen pagar els suposats 12 milions que diuen costa tota l'operació en un sol any? Les grans inversions es paguen durant anys, no trinco-trinco. A la inversa: aquest 2017 l'ajuntament fa inversions per valor de gairebé 7 milions d'euros i no ha hagut pas de duplicar els impostos , ni tan sols els ha augmentat lleugerament.

Democràcia
El resultat de la consulta popular va ser aclaparador a favor de l'expropiació i per un Can Sanpere 100% públic. El cost de l'expropiació no s'ha incrementat respecte als aproximadament 4 milions d'euros que ja es va informar durant la consulta popular, ara s'estan contemplant nous conceptes com l'edificació dels equipaments que suposadament s'havien de definir mitjançant un procés participatiu. Conceptes que també sabíem que tindrien un cost.
La participació s'incentiva respectant els resultats, encara que no t'agradin. Si l'equip de govern no vol complir amb el que defensava durant la consulta i amb el mandat popular fruit del resultat que ho digui clarament, potser ens podríem haver estalviat els 43.000 euros que va costar organitzar la
consulta i els 450.000 euros, perjudicis que NyN ha guanyat en sentencia judicial per no poder desplegar activitat industrial a la finca perquè l'ajuntament no va concedir llicencies durant els anys anteriors a l'ocupació.

Negociació amb la propietat, Nuñez y Navarro
De la reunió amb l'arquitecte en la que va ensenyar quatre escenaris diferents, no es va despendre que la negociació amb el propietari de la finca estigues sobre la taula. L'únic que es va valorar va ser l'expropiació atès que era el més beneficiós. Ara al seu pamflet es torna a esmentar la negociació amb Núñez y Navarro com a opció. 50 pisos a Gran Via és l'aposta del govern o només una primera oferta? Pisos socials o de mercat lliure? Ens aclarim?

El POUM
Premià de Mar és el quart municipi més dens de Catalunya, i no compleix els estàndards mínims establerts per la Llei d'urbanisme que demana, com a espai lliure, un 20% del sostre residencial
(habitatges).
Si finalment l'equip de govern vol tornar al pla de l'antic govern del PSC de construir habitatges a Can Sanpere per què s'han estat tants anys treballant en un POUM que establia la finca com a 100% pública? Què ha canviat? Tants anys per acabar fent el que des de l'oposició CIU criticava de
l’alcaldessa Fanego.

Platja com a zona verda
La platja ja és un espai públic, no es pot vendre la urbanització dels accessos al port com a nova zona
verda, sobretot si es construeix sobre una zona natural ja existent. Es va destrossar un dels espais més valuosos del nostre litoral, les roques d'en Pons, per fer el Port, que ens ha deixat sense platja a tot el tram central del municipi, ara hi fan un centre comercial de 18.000m2, però ens volen convèncer
del gran guany que suposa la conversió del passeig en un parc.

Metal·logènia i Transmesa
Segons el POUM vigent, avui en dia no hi ha cap possibilitat de crear una nova zona verda a Transmesa (sòl industrial) i a Metal·logènia dependria del desenvolupament del sector (actualment qualificat com a terciari).
Quan el govern parla de fer zona verda implícitament reconeix que té intenció de requalificar terrenys i permetre als propietaris complir el seu propòsit de construir habitatges i supermercats.
Caldrà decidir quines són les possibilitats, tempos i prioritats, però no es pot donar per fet que hi haurà noves zones verdes i, si n'hi ha, segurament serà a preu de permetre fer blocs de pisos.

Recuperem el seny!
Amb el tema de Can Sanpere l'equip de govern té una oportunitat única per mostrar quina serà la seva
forma de funcionar respecte als grans assumptes de poble en el futur. Si intentarà cercar consensos
amplis o pel contrari s'enrocarà en els seus plantejaments partidistes tractant d'autojustificar-se davant
l'opinió pública.
Encara som a temps, podem partir del 100% públic que era el consens existent i el mandat popular sorgit de la consulta. També podem defensar la cultura popular i l'associacionisme intentant aturar el desallotjament del dia 5 de maig i hem de reobrir el procés de debat a tota la ciutadania mitjançant les comissions de seguiment i el restabliment del diàleg amb la Plataforma Can Sanpere 100% Públic. Només si treballem totes juntes podrem trobar la millor solució per a Premià de Mar.

Pàrquing zona Escola Montserrat

Des del nostre grup veiem amb preocupació el possible establiment d’un pàrquing just davant de l’escola Montserrat, atès que aquest és situa davant d’una zona amb gran afluència d’alumnes i que fins ara estava parcialment restringit al trànsit.

Hem demanat informació a la regidoria, ens ha comentat que en aquest moment careixen de permís pel pàrking fora de la zona del club de padel i que donat que han iniciat treballs sense haver sol•licitat llicència o fet comunicació prèvia a l’Ajuntament, s’ha procedit a incoar el corresponent procediment de protecció de la legalitat urbanística i a fer requeriment per tal que sol•licitin la legalització de les actuacions.

Pensem que la prioritat ha de ser sempre la seguretat, i per tant esperem que la possible ubicació del pàrquing i la retirada de la restricció del transit siguin només motiu del fet que aquest dissabte hi ha la inauguració del negoci privat de les pistes de padel i que passat aquest moment es tornarà a la situació prèvia a aquesta zona del carrer Gaudí.

El camí del futur que volem per l’urbanisme de la nostra vila

Que Premià de Mar és un dels municipis més densos de Catalunya, ho sabem tots, de fet només és superat per quatre ciutats, Hospitalet de Llobregat, Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Ens queden molt poques oportunitats per intentar revertir aquesta situació i transformar la nostra població en un lloc més amable on poder-hi viure.

Tots hem passejat per alguns barris de la nostra vila i hem trobat a faltar més espais oberts, zones verdes i voreres més àmplies. Hem maleït l’urbanisme que hem heretat dels períodes anteriors d’especulació, quan el guany econòmic d’alguns passava per davant del benefici de tots.

Ara estem en un d’aquests moments en els que com a poble hem de decidir, ja que ens trobem en una cruïlla. Així doncs,podem agafar el camí que ens portarà de nou a afavorir l’especulació i a transformar antigues fàbriques, orgull dels treballadors i treballadores del poble, en supermercats i pisos, o per contra,podem fer un gir de 180 º i agafar el camí que ens marcava el POUM. El camí que ens ha de permetre crear un gran espai públic al centre de la nostra vila amb equipaments i zona verda, el camí que garanteix que les zones industrials continuïn sent o industrials o zones de serveis.

El cost de l’expropiació de Can Sanpere no ha variat el seu preu. No hem de tenir por de fer front a la seva transformació, hem de decidir si volem que dintre d’un temps, quan els futurs premianencs i premianenques caminin per la nostra vila, ens maleeixin per haver agafat el camí equivocat, o no.

Diem no al tanatori i als bancs al centre de la Gran Via, entre altres propostes

Al gener CiU i PSC van proposar al Ple vint modificacions del Pla d’Ordenació Urbanística. D’aquestes n’hi havia algunes necessàries per errors anteriors, però n’hi havia d’altres, amb un fort impacte.

Com per exemple la de donar permís per obrir un tanatori a la Residència Ca n’Amell. Actualment aquesta té un tanatori per a les persones usuàries de la residència. La proposta era permetre  un tanatori obert al públic.

Tot això sense cap debat sobre la necessitat de tenir un tanatori al municipi, sobre la idoneïtat de la millor ubicació, o sobre les dificultats que sigui Premià de Mar (el poble més dens del Maresme) qui assumeixi un tanatori comarcal.

Una altra proposta és la de permetre que bancs i caixes tornin al tram central de la Gran Via. Les entitats bancàries suposen una gran competència pel comerç, ja que aquest no pot competir amb els preus de lloguer que ofereixen, de manera que posen en risc el teixit comercial del centre.

D’altra banda, tenen activitat els matins de dilluns a divendres, provocant certa desertització. És per això que es va regular, i ara tornen a tenir via lliure!

A ICV-EUiA creiem que la planificació urbanística, en especial la d’un poble malmès com Premià, s’ha de definir en base a les necessitats de la població, cal consultar i fer processos participatius.

Ben al contrari, Premià l’han urbanitzat a cop d’iniciativa privada. El resultat és evidentment negatiu i el problema s’enquista ja que de les modificacions proposades, les substancials venien de la iniciativa privada i cap per proposta política.

Aprovades les mocions per dignificar les condicions laborals al nostre municipi.

Aprovades  les mocions presentades pel nostre grup

La primera moció aprovada, la recollíem del col·lectiu Anem a mil. Moció que estableix un sou mínim municipal de 1.071,43 €, per tota persona contractada i totes les empreses de prestació de serveis o subministraments a l’Ajuntament de Premià de Mar.

La iniciativa “Anem a mil” vol impulsar un canvi de model laboral i productiu al nostre país, sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que cal iniciar ja des de l’acció dels governs municipals de les ciutats en l'àmbit públic, i també en les negociacions col·lectives en l’àmbit privat. Un impuls que ha de fer-se present en el procés de futur que viu el nostre país, entre tots els agents socials, econòmics i polítics, cap a una nova Catalunya on tothom pugui viure amb dignitat.

El grup municipal ICV-EUiA-E va presentar una segona moció, també aprovada per permetre tècnicament que els sindicats es puguin reunir amb els treballadors i treballadores contractats mitjançant plans d’ocupació per tal que puguin explicar els seus drets com a nou personal del nostre Ajuntament.

Pressupost, ni participatiu ni social

El grup municipal de la Coalició vota negativament al pressupost municipal donat que és limitat i insuficient en molts aspectes

L’experiència de participació al nou pressupost ha estat interessant, però poc ambiciosa, donat que es limitava a una part petita del mateix. D’altra banda, no ha hagut ni prou debat, ni prou difusió de les diferents propostes, i tampoc s’ha donat l’oportunitat per exemple que els proposants es posessin d'acord per unificar o modificar les propostes.

Altres aspectes del nou pressupost és la dinamització econòmica, on trobem els Plans d’Ocupació. En aquest sentit, creiem que s'hauria d'incrementar les partides per a plans d'ocupació propis, i dotar els provinents de la Diputació de partida econòmica per garantir condicions i drets iguals per llocs de treball iguals. Esdevenint així, un veritable motor de creació de treball i oportunitats per a les persones aturades.

Seguim amb la dinamització econòmica, i no trobem cap partida per fer politiques més amplies per fomentar l'ocupació entre els joves, dinamitzar i fer més difusió del Pla de Garantia Juvenil, un programa amb fons europeus destinat a reduir l’atur juvenil, un atur que al nostre país és realment tràgic i un programa que al nostre país està poc aprofitat. Només al voltant del 10% dels joves catalans s’hi ha beneficiat, mentre que a França ho han fet el 80%.

Arribem als serveis socials, com en els darrers anys, seguim denunciant que manca una dotació molt superior a la partida de "Suport a les famílies". I és que cal treballar per a que siguin ZERO les famílies sense cap ingrés. Cal també enfortir els equips professional dels serveis socials municipals, garantint una ràtio i per tant una atenció adequada.

En educació, falta una segona escola bressol, recuperar la partida de beques per l'escola de música municipal. A més a més d'aprofundir i ampliar la tarifació social de l'escola bressol, aplicant-lo a l' escola de música, i altres serveis públics.

Cal ampliar el programa de beques menjadors per tal de donar més cobertura a més famílies, i òbviament fer un seguiment més acurat d'aquest programa.

També creiem que manquen polítiques proactives per promocionar establiment de industries netes i noves activitats econòmiques al polígon industrial, polítiques que podrien servir a més de per incrementar una ocupació de qualitat, per fugir de la idea especulativa d'aquest espais, recordem que actualment al nostre municipi estem canviant llocs a la industria per llocs de treball als supermercats i centre comercials. També es podria realitzar una campanya d'impulsió del consum de producte de proximitat o ecològic.

Cal continuar amb el  pla de xoc de neteja del municipi, que encara necessita molt recorregut i trobem que encara hauria de tenir un major increment a la seva partida.

S'ha de dignificar i potenciar la platja, ampliar no només el dies sinó també l'horari de bany amb vigilància. Dinamitzar la platja per convertir-la en zona d'esbarjo durant tot l'any, millorar la qualitat de l'aigua, el servei de les guinguetes, millorar i dignificar el passeig marítim.

És imprescindible millorar i ampliar les zones d'esbarjo als parcs infantils, incrementant els sorrals dins de les zones delimitades per l'ús exclusiu dels infants, mentre esperem a que facin alguna cosa amb el greu problema del incivisme de certs amos de gossos.

S'ha d'iniciar la planificació i estudi per remunicipalitzar serveis com l' aigua, la recollida d'escombraries, neteja.

Pel que fa a cooperació i solidaritat internacional s'hauria de destinar el 0,3% dels ingressos municipals al foment de la pau  i el 0,7% a la cooperació i la solidaritat internacional.

Creiem que manca ambició per fer de Premià un espai millor per viure,  aplicar les mesures previstes al POUM per millorar el nivell de vida de la població, recuperant: Can Sampere per l'ús públic, esponjar la densitat de població o, realitzant un pla ambiciós d'adequació de totes les voreres i accessos a la platja de la vila per tal que siguin accessibles.

En definitiva, novament, ens presenten un pressupost mancat de capacitat per solucionar les mancances de la nostra vila i els greus problemes dels nostres veïns i veïnes. On no hi intenció de dotar-nos d'una tarifació i imposició realment progressiva que atengui a criteris socials i de renda.

Per tot els trobem limitats, insuficients en molts aspectes, i sobre tot ni participatius ni socials.

Can Sanpere 100% públic

Premià de Mar és el cinquè municipi més dens de Catalunya, només superat per Hospitalet de Llobregat, Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Amb 13.243 habitants per Km² no ens podem permetre seguir creixent.

És per això que des de la Coalició d'ICV-EUiA hem recolzat sempre, des del 2001 i al costat de la primera plataforma ciutadana, la necessitat d’alliberar Can Sanpere, una antiga fàbrica en desús d’uns 9.000 m² que podria esdevenir un veritable pulmó verd.

Ara, l’espai és propietat de Nuñez i Navarro, i el seu únic interès és el totxo i l’especulació.

Fa dos anys que vam celebrar un referèndum municipal per decidir el futur de Can Sanpere. Quin va ser el resultat d’aquesta consulta?

Els premianencs i les premianenques vam decidir que Can Sanpere ha de ser un lloc de tots i totes, una zona verda i d’equipaments per donar resposta a algunes de les necessitats que tenim. A Premià som molta gent en molt poc espai, i la manca de planificació dels successius governs de CiU, han creat un municipi atapeït, sense zones lliures d’asfalt.

Però fa dos anys que el govern té un mandat, expropiar la fàbrica i que aquesta esdevingui un espai 100% públic. No sabem que s’ha fet en aquest temps, però sí sabem que Nuñez i Navarro ara reclama el seu desallotjament, com a moviment necessari per l’enderrocament i apropar-se així als seus interessos.

Des de la Coalició ICV-EUiA, reclamem a totes les forces polítiques que es mantinguin en la ferma decisió d’expropiar Can Sanpere i convertir-lo en un espai públic. Reclamem que no es faci cap pas enrere, i que s’accelerin les actuacions per tal de donar resposta al resultat de la consulta i recuperar Can Sanpere pel poble.

Comunicat davant l'assassinat masclista a Premià de Mar que provocà l’explosió de gas de la Gran Via

Hem esperat que existís informe policial abans de llençar aquest comunicat, ja que la situació és d'extrema gravetat.

L'explosió de gas el passat 18 de setembre a Premià de Mar, amb dues víctimes mortals (una dona a l'instant i un home - parella i presumpte assassí - setmanes després), 17 persones ferides i 34 famílies encara desallotjades, va ser conseqüència de la manipulació d'una canonada de gas per a provocar la fuita que originà la deflagració.  

L'explosió per tant, segons informe policial, es confirma que va ser intencionada, i la policia dóna veracitat i comparteix la versió que veïnat, familiars i entorn intuïren des d'un primer moment: presumptament, i molt probablement, es tracta d'un assassinat masclista: un home assassina una dona que volia deixar enrere una relació deteriorada; setmanes després, ell també moria. 

Es tractaria d'un feminicidi, un assassinat masclista, el masclisme que dicta "preferir-la morta que lliure", una pandèmia que s'ha emportat ja 83 vides aquest any a Espanya, més de 800 en els últims 12 anys. 

Expressem en primer lloc el condol a familiars i a totes les persones afectades; des d'aquelles que s'hi trobaven lligades per llaços d'efecte, d'amor, fins a aquelles que han patit en pròpia pell, habitatge i quotidianitat l'impacte del crim.

En segon lloc, una ferma condemna. Tot el nostre rebuig a la violència exercida contra les dones, i contra aquesta dona en particular. El rebuig a totes les formes de violència masclista, des de les més petites i quotidianes fins a les més extremes i irreparables, com la que avui es viu i es dol en aquest poble.

I finalment, una reflexió de conjunt. Entenem que en el cas terrible de Premià de Mar ha fallat tothom. Ha fallat la societat, que no va ser capaç de detectar el risc en els senyals i paraules que víctima i agressor relataren al seu entorn, ni en les "discussions i crits freqüents" que sortien del domicili, i ha fallat el sistema públic de protecció, que no va ser capaç de detectar i prevenir aquest drama.

Així doncs, reclamem aprenentatge i reacció:

• Acompanyament psicològic amb perspectiva de gènere a l'entorn de la família de la víctima i l'agressor per tal que puguin assumir la situació; així com el suport (psicològic, legal, material, d’habitatge...) per a totes les persones afectades, cuidant que aquesta no decaigui amb el pas del temps i mentre duri la necessitat.

• Una campanya àmplia de sensibilització i d'informació per a tota la ciutadania per tal que tots els premianencs i premianenques tinguin la formació suficient per a ser capaços de detectar, rebutjar i derivar correctament futurs casos de violència masclista que operin al seu voltant.

• Una revisió dels protocols de prevenció de violència de gènere al municipi en la línia d'ampliar recursos i destinar-los a la proactivitat, perquè un cas com el que ens afecta no hauria de poder passar desapercebut per als serveis públics d'atenció a les persones.

• Elaborar una proposta de formació en valors i actituds no sexistes per a oferir als espais formatius que hi ha a Premià, per tal de treballar amb nois i noies, homes i dones, el desenvolupament de projectes de vida i relacions personals lliures de sexisme.

Reclamem un ferm compromís social i polític perquè mai més - ni a Premià ni enlloc – cap dona trobi la mort en circumstàncies similars, ningú malvisqui ofegada dins de relacions opressives, i els assassinats masclistes es redueixin fins a la desaparició.

#ensvolemvives

Assemblea Oberta de la Coali

La Coalició de Premià de Mar ICV-EUiA vol obrir un període de debat. El moment polític és apassionant, i la Coali vol debatre a fons propostes, valors, i fer autocrítica per millorar respecte el que s'ha  fet aquest últims anys celebrant una assemblea oberta el proper dimecres 12 d'octubre.

Volem donar respostes des de l’esquerra transformadora als reptes de la nostra vila. Estem en una situació de crisis global que afecta, principalment, a les condicions de vida de les classes populars. Per portar a terme les polítiques que defensa la nostra coalició,s'han de construir instruments a l'alçada d’aquests reptes i per aquest motiu el debat de l'assemblea es centrarà en els següents eixos:

On som? Que em fet fins ara? On s'analitzarà les problemàtiques i reptes actuals a la nostra vila, i que s’ha fet des de la Coali per afrontar-les.

Cap a on anem? On es definirà les polítiques prioritàries de la Coali pel proper curs, així com les eines necessàries per portar-les a terme

Quina confluència estem construïm fins ara a Premià? On es valorarà com s’ha treballat fins ara en el marc de les confluència de Premià, i com ha de ser el treball de la mateixa fora del període electoral.

L'assemblea és oberta a tothom que vulgui participar i es durà a terme el següent 12 d’octubre a les 11 h al Local (c/segle 5).

Tot el nostre suport.

Avui Premià de Mar ha rebut un fort impacte, i el nostre poble està de dol.

Des de la Coalició d'esquerres ICV-EUiA lamentem profundament els fets que han ocorregut aquest matí al centre de la nostra vila; una greu explosió en una llar d'un edifici de set plantes, i el seu brutal impacte sobre les persones del lloc i l'entorn.
Amb aquest petit text expressem el nostre condol cap als i les familiars de la víctima mortal de la deflagració, i el nostre suport i carinyo a la resta de les persones afectades.
Així, tots i totes nosaltres ens posem activament a la vostra disposició en tot allò en què puguem ajudar, i vetllarem per a que la resposta pública a la situació d'emergència respongui dignament a la necessitat.

Us enviem una abraçada i us desitgem força!

Atentament,
La Coali

DIADA 11 SETEMBRE 2016

La Diada de l'Onze de setembre és per nosaltres, La Coalició d'esquerres, ICV i EUiA, un dia per reivindicar les nostres llibertats, l'avenç dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya, el nostre autogovern i el nostre dret a l'autodeterminació.

A Catalunya, com a país d'acollida, vinguem d'on vinguem, parlem la llengua que parlem, celebrem aquesta Diada com a expressió que som d'un sol poble.

Els temps que estem vivint, en un context de crisi econòmica, de pèrdua de drets socials, de llibertats amenaçades i d'una ofensiva contínua contra l'autogovern de Catalunya, reclamen obrir una nova etapa política i iniciar un procés constituent per a decidir un nou estatuts polític com a nació. Per fer-ho cal debatre el model social, econòmic, ecològic, cultural, polític i democràtic d’aquesta nova Catalunya.

En un moment d'incertesa en l'elecció del govern a l'Estat, considerem imprescindible que se segueixi buscant la fórmula d’un govern alternatiu, amb l’objectiu de revertir les polítiques austeritàries marcades per la Troika. Cal regenerar la democràcia i permetre que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur mitjançant un referèndum com a únic camí per resoldre democràticament el conflicte obert amb l’Estat i per avançar cap a la sobirania de Catalunya.

Catalunya necessita aquest referèndum per decidir quin estatus polític i quin model de país vol construir. Des de ICV-EUiA s'aposta per una República Catalana lliurement federada amb la resta de pobles de l'Estat espanyol. un Estat republicà de lliure determinació, plurinacional, pluricultural i plurilingüe.

Entenem que la construcció nacional de Catalunya passa per desenvolupar les estructures de govern al servei de la majoria social, de les classes treballadores i populars, amb un suport per les polítiques públiques, i per defensar la llengua i la cultura catalanes, fent-les instruments de cohesió social i nacional.

Per a les nostres formacions drets nacional i drets socials són indestriables. Estem per un projecte de país superador de les desigualtats socials, amb una economia ecològica, amb una igualtat real entre homes i dones i neta de corrupció.

Per això cal, més que mai, més unitat democràtica del conjunt de les forces catalanistes per vèncer  l’immobilisme i les seves actuacions antidemocràtiques, i guanyar l’exercici efectiu del dret a decidir.

Defensem l’entesa i punts de trobada entre federalistes, sobiranistes i independentistes, sobre la base del que ens uneix, per assolir que Catalunya esdevingui un subjecte polític amb capacitat real per a decidir el seu futur.

Condemnem un veritable cop d’Estat contra el govern de Dilma Rousseff a Brasil, ens felicitem pels acords de pau a Colòmbia, i insistim en què cal una solució urgent d’acollida i rutes segures per a les persones refugiades i migrades.  

Avui participem de la Diada en les diferents activitats reivindicatives, especialment la que l'espai polític dels Comuns organitzem a Sant Boi de Llobregat en motiu del 40è aniversari de la Diada de 1976 celebrada a Sant Boi de Llobregat, la primera des del final de la dictadura, i que va ser un acte de ruptura democràtica, un acte unitari i massiu d’un sol poble en defensa de la democràcia, de les llibertats nacionals de Catalunya i de la recuperació de les seves institucions d’autogovern.

Aquest 11 de setembre i més enllà continuarem treballant amb la màxima voluntat unitària i rigor perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar lliurement el seu futur polític, futur indissociable de la justícia social, la sostenibilitat i la radicalitat democràtica.

Volem un referèndum!

Visca Catalunya!

Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre de 2016