Reforma laboral?
La reforma laboral impulsada pel govern estatal amb la excusa de la crisi és probablement la major de les agressions als drets dels treballadors des què va començar l’actual període democràtic. Costa d’entendre com facilitar l’acomiadament fins al punt que aquest sigui una eina per augmentar els beneficis empresarials contribuirà a disminuir el nombre d’aturats. Igualment , que entre tots financem l’acomiadament no ajuda en res a les arques públiques, essent especialment compromeses les pensions: els calers dels treballadors aniran a pagar el seu comiat en comptes de la seva pensió. No es combat el frau generalitzat als contractes temporals i s’abarateix tant l’acomiadament què anem cap a un sistema on tots els contractes siguin ,de facto, temporals. Un altre mesura molt important és la manca de força que tindrà a partir d’ara la negociació col·lectiva, permetent-se a les empreses que es despengin dels convenis dels seus respectius sectors.
La reforma laboral impulsada pel govern estatal amb la excusa de la crisi és probablement la major de les agressions als drets dels treballadors des què va començar l’actual període democràtic. Costa d’entendre com facilitar l’acomiadament fins al punt que aquest sigui una eina per augmentar els beneficis empresarials contribuirà a disminuir el nombre d’aturats. Igualment , que entre tots financem l’acomiadament no ajuda en res a les arques públiques, essent especialment compromeses les pensions: els calers dels treballadors aniran a pagar el seu comiat en comptes de la seva pensió. No es combat el frau generalitzat als contractes temporals i s’abarateix tant l’acomiadament què anem cap a un sistema on tots els contractes siguin ,de facto, temporals. Un altre mesura molt important és la manca de força que tindrà a partir d’ara la negociació col·lectiva, permetent-se a les empreses que es despengin dels convenis dels seus respectius sectors.
Tot això, i molts d’altres petits motius què impregnen tota la reforma ens porta a afirmar que aquesta és una reforma laboral injusta amb els treballadors, deslleial i mancada de sinceritat, perquè encara que proclama la necessitat de garantir una ocupació estable i de qualitat totes les seves mesures van en el sentit contrari. Es coneix que la sortida de la crisi passa per oferir uns productes de qualitat, amb valor afegit. El treball de qualitat, amb valor afegit, s’assoleix formant al treballador, no acomiadant-lo.
Malgrat què ens vulguin dir el contrari, aquesta reforma ens allunya d’Europa en drets laborals i ens instal·la en la lògica dels baixos costos laborals i la precarietat. Reforçar l’acomiadament com a eina de flexibilitat és un error: la veritable flexibilitat laboral s’aconsegueix quan el col·lectiu de treballadors i l’empresa decideixen reorganitzar el treball, no quan el treballador és obligat a canviar de treball sense motiu.
De fet, l’indicador més clar de què aquesta reforma no és en el sentit adequat radica en l’acomiadament injustificat: No n’hi ha prou amb haver ampliat fins a límits gairebé surrealistes els motius per l’acomiadament objectiu (o sigui, justificat), si no que a sobre, si s’acomiada a algú sense aquests motius hem reduït la indemnització.
Resposta a la nostra pregunta al ple sobra el Carrer Sant Antoni
En resposta a la nostra pregunta sobra la no participació del carrer Sant Antoni en el poble pescador, l’Equip de Govern va dir que els veïns els van comunicar “ que estaven desmotivats” entre altres qüestions.
L’Equip de Govern es va comprometre a reunir-se amb els veïns amb la voluntat d’arribar a un consens que possibiliti la participació del carrer Sant Antoni en la propera Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada