AGENDA DE LA COALICIÓ
ABRIL 2008
La comissió d'activitats del local del Local de la Coalició us proposa una sessió de debat i cinema fòrum sobre Cuba. El divendres 4 d'abril, a les 8 del vespre, al Local (c./Segle,5) de Premià de Mar, es projectarà un film referencial sobre la revolució cubana: I'AM CUBA. Es tracta d'una peça cinematogràfica que dramatitza en un poema visual de gran nivell el sentit inicial de la Revolució. El film data de principis dels anys 60 i està recomanat per cineastes de la categoria de Scorsese i Coppola.
Abril és temps de República i de memòria democràtica. Més enllà d'un desitjable horitzó republicà, podem exercir un republicanisme concret i qüotidià, consistent en incorporar en ferm els valors de la laïcitat, del federalisme i de la justícia social -entre d'altres- en els fets més precisos de la política immediata i propera. La memòria històrica és útil i mereix un tractament seriós i desmitificador. La comissió de memòria històrica de la Coalició treballa en un projecte a escala local que es donarà a coneixer ben aviat. Abril és la cita de la Coalició amb els testimonis d'una època.
ABRIL 2008
La comissió d'activitats del local del Local de la Coalició us proposa una sessió de debat i cinema fòrum sobre Cuba. El divendres 4 d'abril, a les 8 del vespre, al Local (c./Segle,5) de Premià de Mar, es projectarà un film referencial sobre la revolució cubana: I'AM CUBA. Es tracta d'una peça cinematogràfica que dramatitza en un poema visual de gran nivell el sentit inicial de la Revolució. El film data de principis dels anys 60 i està recomanat per cineastes de la categoria de Scorsese i Coppola.
Abril és temps de República i de memòria democràtica. Més enllà d'un desitjable horitzó republicà, podem exercir un republicanisme concret i qüotidià, consistent en incorporar en ferm els valors de la laïcitat, del federalisme i de la justícia social -entre d'altres- en els fets més precisos de la política immediata i propera. La memòria històrica és útil i mereix un tractament seriós i desmitificador. La comissió de memòria històrica de la Coalició treballa en un projecte a escala local que es donarà a coneixer ben aviat. Abril és la cita de la Coalició amb els testimonis d'una època.
7 comentaris:
almenys vosaltres esteu actius sempre siguin quin siguin els resultats de les eleccions i altres minúcies. Bones idees per l'abril que arriba.
Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.
El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.
Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.
La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.
Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).
La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d'una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.
Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.
SALVADOR MILÀ: PRESIDENT D'ICV
QUE CORRI EL MISATGE
JO VOTO PER UN TANDEM HERRERA+ROMEVA I QUE EL SAURA I EL GUILLOT FACILITINT EL CANVI, LA BASE ES MEREIX UNA TEMPORADA SENSE ENSURTS I AMB RENOVADA SENSACIÓ DE CANVI.
en temps de crisi, nosaltres els barcelonistes, ens ho agafem amb bon humor, visiteu el nostre blog des d'aquest mateix misatge. Tenim la solució.
ICV viu la seva pitjor etapa des de la fundació del partit. S'enten per partit, el conjunt dels seus homes i dones que formen part d'un col·lectiu de manera majoritàriament voluntària i cotitzant. Els episodis passats de crisi electoral o orgànica, derivats de la mateixa identitat política, eren una expressió normal d'un procés de canvi en un context de reformulació de les idees d'esquerres. Ara estem davant d'una altra cosa.
La participació d'ICV-EUiA al govern tripartit presenta problemes de relació amb la societat i amb la pròpia militància. Molts hem hagut de contemplar, estorats, com ICV-EUiA després d'un magnífic resultat electoral (12 diputats a les autonòmiques), era desprovist d'una vicepresidència d'un govern de "tres" pactat entre "dos" (PSC-ERC). Després vingué l'assumpció mai deliberada entre la militància del paquet d'Interior, en detriment d'àrees socials que mai es reclamen. Després la desaparició del sentit polític de la presidència del partit, desdibuixada en un hiperinstitucionalisme governamental lògic però gens operatiu en la projecció del projecte ecosocialista. Enmig queda la jugada de Maragall expulsant Salvador Milà del primer govern. Milà marcava perfil, explicava el sentit ideològic de la seva acció de govern (això no agradava a l'establishment i aquest va pressionar Maragall i, per extensió, a tots els factors sociovergents derivats).
L'arribada de Baltasar, poc sensible als gestos contraproduents (la foto amb el constructor Reyna, davant del pacte d'habitatge, com exemple del que dic), és de domini públic i ara, amb l'aigua, és massa evident: esquitxa ICV-EUiA amb una relació nefasta amb el territori, les institucions, els sectors productius, les plataformes ciutadanes, la comunitat científica.
Cal una dimissió? No pas. Una és poc: Dues! Una dimissió de govern per ser mal gestor. Una altra dimissió de partit, per haver provocat un divorci incalculable entre el que som i el que volem ser.
Voleu més: llegiu-vos l'article de l'amic Martí Rosselló al seu blog: http://www.lacoctelera.com/martirossello
bona peli i bona assistència (45 persones) amb la sala plena.
Publica un comentari a l'entrada