El Grup Coordinador de la Coalició d'Esquerres de Premià de Mar s'ha reunit en sessió ordinària el dimarts 5 de febrer i ha tractat els següents temes:
/Planificació de la precampanya i de la campanya electoral: Es realitzaran, a banda de les distribucions convencionals de propaganda, dos actes públics (monogràfic sobre programa de Joves i acte central de la Coalició a la part "nord" de Premià de Mar). Properament s'informarà de les característiques d'aquesta campanya de manera detallada).
/Preparació de l'acció de suport local a la campanya "Primer Rodalies" (el proper dimarts, a partir de les 6 de la tarda, es convoca la gent de la Coali al local per preparar els materials).
/Comissions de treball:
Educació (es preparen propostes relatives als dèficits del mapa escolar local),
Moviments Socials (s'està treballant en el projecte d'un taller de participació ciutadana a realitzar el dia 5 d'abril),
Memòria Històrica (organització exposició i conferència, memòria històrica republicana local),
Activitats del local (planificació d'actes i infraestructura).
/Nom del local: S'ha procedit a l'elecció de la denominació del local del carrer del Segle.
El nom del local inclourà les paraules "espai" i "Guti" que, combinades, expressen al mateix temps el sentit obert d'aquest local i el referent històric premianenc de l'Antoni Gutiérrez Díaz que va més enllà de la seva militància de partit.
10 comentaris:
pues, manos a la obra y al tajo que la coali crece y tiene que estar más en la lucha de la calle, bien por los que están arrimando el hombro en este proyecto que cada día tiene más buena pinta, de lo que se trata también es de que los independientes aprovechen su tirón para llevar más gente a la coali pues se está demostrando que es un espacio muy apto para maneras distintas de entender la tarea política
Be, ja li hem posat nom, alabatsia que deia l'avia, es important posar noms a les coses, les defineix y les conforma.
Un cop dit aixó,una reflexió.Crec que tenim un local de partit polític al que li hem posat nom de local de partit polític.
Com si els altres posesin als seus locals, Espai Tarradellas, Espai Trias Fargas,o Espai Ernest LLuc
Els noms, com deia abans,conformen i defineixen les coses, no ens extranyessim dons que els que no son dels nostres no ho entenguin com un espai obert.
estic d'acord amb tú, Pere. Tot i que amb matisos. El local no és de "partit polític", és de "coalició sociopolítica". A mi m'agrada recordar el Guti, està per damunt dels partits, tot i això, penso que el local necessita una projecció més oberta que la que es despren d'aquest nom. Com diu en Pere: "alabatsia".
s'anomeni com s'anomeni, que sigui pràctic, total, jo ni li hauria posat nom.
Aprofitant la precampanya electoral, que la coali també haurà de tractar, ja que en els titulars de premsa general no es parla massa dels temes de fons, el company i candidat d'ICV-EUIA del Maresme, JORDI MERINO ho fa així en un article a la premsa comarcal:
....................
La Generalitat de Catalunya, en una sessió al voltant de la pobresa i l’exclusió social el propassat dia 17 de novembre, va anunciar que el 17% de les famílies catalanes viuen sota el llindar de la pobresa. Aquest percentatge va ser calculat amb el barem econòmic estandaritzat de la UE (que és el 60% de la renda mitjana per a poder se comparat entre zones). Això indica que hi ha un 17% de famílies que viuen amb menys de 521,00€ al mes.
En el cas d’Espanya aquest percentatge per a l’any 2007, segons diverses fonts està entre el 19 i el 20%, convertint Espanya en un dels països amb els índexs de pobresa més alt de la Unió Europea, conjuntament amb Irlanda, Portugal i Grècia -que tenen percentatges similars- essent només superats per Polònia i Lituània amb dos punts percentuals.
Catalunya i els països occidentals, a grans trets, són zones econòmicament pròsperes, amb uns mercats dinàmics i actius; però al mateix temps les situacions de pobresa s’incrementen i s’aguditzen.
El percentatge de pobresa a Catalunya, en termes percentuals, és similar a països com Hongria, Estònia i Romania. En aquests termes això indica que 721.000 persones a Catalunya són pobres. Altres fonts que provenen d’entitats com Creu Roja, la Fundació Pau i Solidaritat, La Fundació Justícia i Pau o Càrites, anuncien que aquesta dada és més pròxima al milió de persones que a les dades oficials.
Fent un ràpid repàs de la tipologia de pobres a través de l’observatori de les desigualtats socials de Catalunya, es troba que aquests se concentren tant en població jove que està treballant, com en població jubilada i que té com a principal font d’ingrés algun tipus de subsidi o prestació; aquesta situació afecta sobretot a les dones, en especial a les vídues i cada vegada més a les dones separades o de famílies monoparentals; en nuclis amb més membres; i a població immigrada d’origen no comunitari.
Però una dada que cal destacar és que cada vegada més està creixent entre la població pobre la que està treballant, sumant-se a la població que estava en situació d’invalidesa, atur o que no té activitat econòmica.
Com es desprèn de les mateixes dades, és en la població que té contractes temporals, jornades no complertes i altes indicadors de precarietat laboral on més es concentren. En aquest sentit, per a molta població el fet de treballar no és un garantia de no estar per sota del llindar de la pobresa.
Una altra qüestió important és que el 31% de la població catalana és propietari/ària d’una llar que té càrregues hipotecàries a les que ha de fer front, i un 14% viuen de lloguer. Aquest darrer grup són els que més percentatge de població pobre, en termes percentuals concentren; i en el cas dels que tenen habitatge en propietat es donen situacions de pobresa tant en població que té deutes hipotecaris o càrregues pendents com amb població que no en té.
Això seria pel que fa la pobresa econòmica. En relació als diferents grups de privació que s’estudien, remarcar que un 11% de població que viu de lloguer es va demorar un cop o més en el seu pagament, un 14% tenen greus dificultats per arribar a final de mes amb els ingressos que tenen, un 23% no es pot permetre anar de vacances un cop l’any... Amb dades de situacions de privació més bàsica s’observa que en el cas de famílies que no poden reparar alguna cosa quan s’espatlla són el 5,23% de les famílies catalanes, o que un 7,23% viuen en una llar amb algun problema estructural que tampoc poden arreglar.
Els factors de risc de pobresa també estan canviat. Actualment a més, tenen a veure amb la precariertat del mercat de treball –com s’ha dit– i els sistemes de protecció de la desocupació, les noves tendències demogràfiques que provoca unitats familiars més vulnerables, la nova immigració i el major esforç econòmic relacionat amb l’habitatge. Aquest és un ràpid repàs de la situació de la pobresa a Catalunya, sense entrar en l’àmbit de l’exclusió social.
Bé, doncs els debats polítics al voltant de la dimensió econòmica dels darrers dies s’han centrat en que si la inflació ha crescut, que si els impostos de les necessitats bàsiques han pujat per sobre un IPC que està molt més alt que les previsions que va fer el Govern Central, que si és un senyor que va ser president d’una empresa privada va de número 2 per la circumscripció de Madrid pel Partit Popular, de veure quina opció política és la que baixa i rebaixarà encara més els impostos, que si la globalització econòmica i els efectes del mercat hipotecari dels Estats Units, que si cal una econòmica més dinàmica i més liberalitzadora... però encara no s’ha parlat dels qui pateixen les conseqüències directes de tot plegat.
Una gran part de població catalana i Espanyola viu molt propera als llindars de la pobresa econòmica malgrat el procés de dualització de la societat (on les rendes més acomodades cada vegada ho són més, i les modestes cada vegada més també). I és aquesta població propera al llindar la que pateix directament qualsevol tipus de canvi en el cicle econòmic: un augment del tipus d’interès hipotecari, una pèrdua del poder adquisitu per un augment de bens de primera necessitat, una exigència familiar nova (com tenir un fill o fer-se càrrec d’algun familiar)... així com els tradicionals factors que eren pèrdua la feina i jubilar-se relacionats amb el mercat de treball o enviudar en el cas de les dones.
I tot això amb un Estat del Benestar que va avançar en la universalitazació de l’educació i la sanitat, que es va centrar en les pensions i ara sembla ser serà en la protecció de la dependència i en la promoció de l’autonomia personal; però que no ha apostat per les polítiques de redistribució social, per a superar i combatre les desigualtats emergents, o per la protecció social ... És cert que s’han fet actuacions i s’han incrementat els pressuposts els darrers anys; però les actuacions que s’han fet han sigut amb una despesa social molt per sota de la mitjana de la UE, i com s’està observant, en diversos casos amb polítiques socials poc efectives (com és el cas del PIRMI a Catalunya).
Per descomptat cada opció política té la seva visió, el seu model de societat i les seves propostes per al model econòmic; però també és en l’àmbit de la pobresa on s’ha de centrar també el debat. Cal que es parli d’aquesta dimensió, sense embuts i sense alarmisme, i que a ningú li tremoli la veu quan es parli de renda bàsica, salari mínim, subsidis, integració social i pobresa zero.
buenu tenim un local que es poden fer moltes coses i molta gent que té ganes de fer coses i tenim una cosa més gran que el local que és premià on encara es poden fer més coses i com diu el que fa el primer missatge "manos a la obra" al local i al poble
salutació al Jordi Merino:
molt bé Jordi, ben segur que si aquests fossin els temes de campanya, un altre gall cantaria. Ben segur, també, que si aquests fossin els temes fonamentals de l'acció política, recuperaria força el subjecte real dels canvis, que no és la nació o l'univers, sinó la gent concreta que forma part de les classes populars.
la campaña de Joan Herrera me parece que está contribuyendo positivamente a recuperar el hilo rojo de los tema sociales que con Saura se diluye demasiado en las obligaciones mesuradas de lo gubernamental. Joan Herrera habla de las cosas que tiene que hablar una coalición como la nuestra y deseo que se abra paso en el futuro dentro de la política catalana. Saura tiene que dejar abierto su relevo, lo ha hecho medianamente bien, pero se acerca el nuevo periodo con Herrera.
Encara que us molesti, quan en Duran Lleida diu el que diu és perquè alguna cosa no funciona en aquest país. I masses coses que van malament necessiten un nou canvi. És fàcil criticar CIU i potser estaria bé llegir el programa i us desapereixerien els dubtes a vosaltres i als vostres socis socialistes. Qui respectarà Catalunya? Senzillament.
company "x", la teva opinió és definidora d'un projecte que no és el nostre...dit això, no crec que faci falta "respectar" la Catalunya que tú defenses, doncs no és massa semblant a la interpretació que en fem d'aquesta des d'altres punts de vista.
Publica un comentari a l'entrada