Tornem-hi !
Comencem la temporada, amb l'estiu encara vigent, i la Coalició es proposa diversos objectius locals i nacionals. Aviat iniciarem el procès que ens portarà a l'elecció del nostre cap de llista a les municipals, a l'agenda programàtica i als diversos àmbits de participació. Cap de llista, candidatura, programa i campanya, depenen de tots i totes, de la participació horitzontal que anem a practicar. Obrirem les portes del local, literalment, per fer possible una alternativa potent. La Coalició disposa de local, blog, objectius i una important xarxa d'adherits. Aquest dimarts (5 de setembre) hi ha reunió del grup coordinador (oberta als adherits) on el grup de campanya (integrat per Quim Caimel, Ernest Martín, Jonatan Sánchez, Àngel Pagès i Manel Egea) presentarà una proposta d'agenda de treball. Ben aviat, aquest setembre, es convocarà l'assemblea general de la coalició, amb invitats i adherits. La màquina ja funciona!
Altres activitats: 11 de setembre/ diada nacional (acte amb Joan Saura a Barcelona), festa de Treball (torna el clàssic dels comunistes del PSUC, en versió roja/verda!), 1 de novembre electoral (ICV-EUIA, com va dir la Dolors Camats, "donarem la campanada!).
...i el local, l'espai de la Coali, aviat a ple rendiment, amb vocació de dinamitzar valors, idees, projectes i controvèrsies, d'esquerres, plurals, multidisciplinàres i obertes!
16 comentaris:
Carai, com va la coali!!! Ja tenim blog, moltes felicitacions a aquells que l'hagin iniciat a només 4 dies de setembre, quina iniciada de curs, uepaaaaa!!
Ei, pregunta: la fotografia, ¿és Premià?. Si és sí la resposta, seria una bona proposta per ampliar-la i penjar-la al local i... a tot Premià!
Bona iniciada !
no és una foto premianenca, però mola, oi? tot un poema de transmutació dels sentits simbòlics... ai! zizek!
Per un 11 de setembre diferent: VINE A LA PLATJA A PENDRE EL SOL!!
el dia onze jo aniré en bicicleta per les carreteres del pais, la qual cosa suposa un reconeixement a la seva orografia i una comprensió de la seva complexitat.
Ei, una altra fita: "Salvador", penso que l'estrena serà el 15 S. Amb música d'en Lluís Llach ( "I si canto trist...) i la mítica "Knocking on heaven's door", bones interpretacions i un plegat muestrari d'emocions basades en un record a allò que en molts països encara és un fet, la pena de mort. Diuen que potser és la millor pel.lícula catalana que s'ha vist. De fet això no és cap garantia però bromes a part, sembla ser que als fòrums internacionals on ha estat emesa, ha tingut més que acceptació.
Segons el propi director a més de l'història d'un assassinat és la reivindicació del dret de la juventut a la rebeli.
Cal comprovar-ho.
Proposo sortida cap a Barna o Mataró el mateix 15 (ja m'estic animant). Poso els mocadors de paper i les ganes. Queda dicho.
bé, endo, bé
Fi de setmana complert doncs.El 15, cinema i el 16 Festa del Treball.
ostres, tenim un cocodril a la coali?
I un caimà ... o és caimel?
visca la festa de treball on vaig lligar de joveneta!
Doncs jo no lligava ni a la festa de treball.
Organització : apunteu a l'endo i, parella (ex-roju, actualment militant al Kaiak Klub Premià M, però bona persona...!).
pd l'aclariment és per sí l'aparell del partit té algun inconvenient per l'acceptació a la seva festa d'antics disidents
ai que li he donat al intro sense haver acabat!!!
deia que el nanu està amb el concepte stalinista del partit, erre que erre, viu a la inòpia ( no se vale chivarse) pobre i les teories de revisitar a lenin d'en zizek li fan paüra..., l'estalinisme segueix viu però al món del piragüisme vés...
ja creixerà aquest nen anfibi!
mireu la perla de Manel Cuyas a EL PUNT...es pot batejar com a PROGREFOBIA!
REPRODUCCIÓ DE L'ARTICLE:
MANUEL CUYÀS.
Ha dit Josep Antoni Duran Lleida que, abans de poder votar, els immigrants han de saber què se celebra per Pasqua. Duran, si ho poses tan difícil no podran votar els immigrants ni podrà votar cap català de menys de trenta anys perquè tots els catalans de menys de trenta anys han estat educats en la idea que Nadal és la festa pagana en què es dóna la benvinguda a l'hivern en companyia de l'amic invisible, que Divendres Sant és l'apoteosi de l'esquí i que el dia de Tots Sants –ai, que s'acosta– és una carabassa amb una espelma a dins. Pasqua? ¿Pot ser aquella festa que fan els militars el dia de Reis per poder dir que sempre estan disposats a organitzar un cop d'estat? Si d'aportar proves d'integració es tracta, millor seria, Duran, que els immigrants poguessin contestar sense dubtes què diferencia Zara de Massimo Dutti o quan comença i quan acaba la temporada de rebaixes.
L'esquerra de la farigola, que és la d'ICV, s'ha naturalment indignat amb les pretensions de Duran. Les troba de missa i xenòfobes. ICV tot ho troba sempre xenòfob. Que proposin ells les proves: direm que un immigrant està integrat quan sàpiga circular pel carril bici, quan posi les deixalles al contenidor que toca i quan s'oposi al túnel de Bracons i al quart cinturó. L'1 de maig? ¿Que sàpiga què se celebra l'1 de maig? Difícil, gairebé xenòfob.
Josep-Lluís Carod, per la seva banda, nega el catalanisme de José Montilla adduint que el candidat del PSC no ve de la lluita nacional, una lluita que el líder d'ERC situa del franquisme en avall, fins al 1714. Carod: aviat no hi haurà ningú que superi la teva nota de tall perquè seran –serem– tots morts.
Hem d'explicar als immigrants què celebrem els catalans l'11 de Setembre, dilluns que ve: si una derrota (es pot celebrar, una derrota?), si una reivindicació (les reivindicacions se celebren o es fan?), si les baralles de tots els partits, si un dia al camp. Quan ho entenguin, votaran. Quan ens ho sàpiguen explicar i ho entenguem nosaltres, aniran a les llistes.
Zizek dixit davant la pregunta: ¿Y el nacionalismo? Usted ha vivido de cerca la tragedia yugoslava.
R. En la antigua Yugoslavia circulaban muchos chistes políticamente incorrectos, en los que los eslovenos eran siempre tacaños, los montenegrinos eran perezosos...
El intercambio de ofensas de apariencia racista era continuo. Y eso facilitaba la convivencia. La prueba es que los chistes desaparecieron con la guerra. Sólo quedó la corrección política, que es un racismo reprimido. Hay que reírse. ¿Por qué no podemos reírnos del islam? A mí me interesa la religión musulmana, porque tanto Ismael, hijo de Abraham y Agar y patriarca de los árabes, como Mahoma eran huérfanos, y eso ha conducido a una religión antipatriarcal. ¿Sabe que hablar de Dios Padre es blasfemia en el islam? Deberíamos dejar de afrontar el islam con la memez de la lente multiculturalista y tratar a los musulmanes aceptando con naturalidad que son distintos a nosotros. En el siglo XIX, una de las críticas europeas al decadente Imperio Otomano era su "degeneración multicultural". Y ahora ya ve.
Publica un comentari a l'entrada