dijous, d’octubre 09, 2008

L'assemblea de la COALI de Premià de Mar ha continuat els debats entorn del model de ciutat en ocasió del pla general d'urbanisme amb un seguit d'elements de reflexió que inclouen la valoració positiva del treball realitzat pels regidors i regidores de la Coalició -actuals i dels darrers temps- i de la comissió de política municipal. Les línies d'atenció de l'assemblea de la Coali s'han centrat en la diagnosi crítica del municipi, de les seves finances i del marc legislatiu que impedeixen poder disposar d'un pla plenament satisfactori. Amb tot, la Coalició, vol singularitzar la seva posició i el seu vot afirmatiu en base a diversos elements que ens preocupen i que van ser expressats a la nostra intervenció al ple municipal extraordinari del dia 8 d'octubre. A continuació es reprodueix el text corresponent a la explicació de vot d'ICV-EUiA-EPM.

El model urbanístic de Premià de Mar no és un problema nou, sinó la conseqüència de molts anys de una mala política urbanística combinada amb legislacions permisives i forta presió immobiliària. Convé recordar que nosaltres sempre hem advertit del risc d’arribar a la actual situació.

Si seguim amb la tendència actual, estem abocats, en pocs anys, al col·lapse definitiu. El model de ciutat densa sense activitat econòmica, no només comercial sinó també productiva significativa, ens condemna al dèficit estructural i a la dependència vers les subvencions d’altres administracions.

La principal aportació de la Coalició ha estat la figura legal de la unitat discontinua d’actuació que permet traslladar les compensacions al propietari de Can Sanpere en un altre lloc i concentrar l’aprofitament en aquesta finca. Aquest era el nostre compromís. Sens dubte és una alternativa complexa i limitada per els marges legals. Estem parlant de l’afectació que suposa el cas de les "hortes de ponent" que, fruit d’estratègies particulars destinades al guany especulatiu, van quedar delimitades en un context de trama urbana que possibilitaria legalment la seva transformació en espai urbanitzable.

La proposta actual soluciona, però, uns del grans handicaps d’aquest Ajuntament que ha estat no disposar de sòl públic ni de diners per tal d’adquirir-lo.

Hem de tenir en compte que el conveni signat en el seu moment per les actuacions de Can Farrerons, contempla que part del benefici de la venda de les 122 places de l'aparcament sigui per habitatge social. Així mateix, l’actuació d’esponjament prevista de Can Burra (caldrà resituar els afectats) i el compromís de crear 107 noves places d’escola bressol, necessiten de sòl públic per la seva execució.

L’actual proposta no ens omple de satisfacció perquè comporta, és cert, un increment d’habitatges però també, cal dir-ho, permet tenir deu mil metres quadrats totalment públics en el centre de la població (Can Sanpere) i destinar-los a equipaments públics i zona verda.

Ès genera una gran zona per equipaments públics i sol industrial per l’activitat econòmica.

Convé intervenir des de l’àmbit públic municipal, per això es fan els plans generals, i cercar aquest reequilibri, sempre des de la consideració de les adversitats legislatives, que denunciem, i de la situació econòmica insuportable que pateix aquest consistori i que ens exigeix mobilitzar esforços i actuar de manera unànime per evidenciar-ho davant dels organismes i institucions superiors.

Des del començament de la discussió d’aquest Pla General, la Coalició ha recollit moltes opinions, no només de gent nostra, sinó també de molts activistes dels moviments socials, de gent que ha coincidit amb nosaltres en les lluites reivindicatives generades durant molt anys. De moviments i de plataformes, en suma, de les quals en formem part des de fa molts anys i que quan s’han reproduït, han tingut el nostre suport actiu i militant.

Creiem que aquesta és la menys dolenta de les opcions possibles. No és la millor. La millor, si es pot parlar amb parametres d’aquest tipus, és la que es derivaria d’un marc legislatiu eficaç i compromés en la preservació del sentit públic del sol i de l’urbanisme. Estem parlant d’una legislació general a la qual no ha donat suport en cap ocasió cap de les forces que formem ICV-EUIA i EPM i que, lamentablement, ha rebut impuls des de forces representades en aquest consistori i que avui semblen oblidar-ho.
El millor pla possible, que no és aquest, hauria de ser el resultant d’un municipi amb capacitat financera, menys dedicat –com en altres temps- a la autocomplaença i a lapropaganda i més ferm en reivindicar el que és injust davant de les altres administracions.

Aquest Pla General, en la mesura que permet el marc legal i les finances municipals, significa un fre al predomini del sector immobiliari en el disseny urbà, limita les aspiracions especulatives i barra el pas a un augment sense regular de la ciutat. El pla que es posa a votació, porta a la Coalició a dónar-li un suport mesurat i critic, exigent i sense xecs en blanc.
Volem emplaçar l’equip de govern a que impulsi un desplegament participatiu i no només retòric del pla. Cal definir col·lectivament les aplicacions del pla en matèria ambiental, d’infrasfructures, d’equipaments i de correccions concretes a petita i gran escala.
Demanem al govern municipal que es comprometi a impulsar un caràcter participatiu real al desenvolupament del Pla General. I, també, demanem que en aquest procés siguin tingudes en compte i consideració aquelles posicions discordants que puguin emetre moviments socials o ciutadans i que s’estableixin formes concretes de debat i diàleg entre Ajuntament i societat civil.

El nostre vot afirmatiu, doncs, s’expressa en els termes que el precedeixen i amb aquesta explicació de vot. És un vot en favor d’una trajectòria de participació de la nostra coalició en el procés previ, de contrast d’idees amb discrepants i de consideració negativa en relació a una legislació, unes finances i unes limitacions políques de les quals hem estat critics en nombroses ocasions i en àmbits de decisió política local, nacional i estatal.



¡Haz tu clic

13 comentaris:

mala rata ha dit...

Mal menor, pufff... que más podríamos haber hecho en conciencia?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Positiva per ser singular, la intervenció al ple municipal d'ICV-EUIA-EPM en el cas del pla general, defensant una feina ben feta des de la coalició i mantenint un esperit critic que sempre hem de posar damunt la taula i del carrer.

Ara toca incrementar el pressing damunt dels que especulen amb un Premià encara pitjor del que tenim.

Caldrà ser molt estrictes en el seguiment del pla i en la manera de fer-lo visible, participatiu i millorable.

De totes maneres els grups municipals de les darreres legislatures han estat ferms i han treballar bé d'acord amb l'assemblea de la coali.

ara toca ser més exigents i fer un seguiment a fons de tot plegat...
la dreta que governa sempre ha mantingut promiscuïtat amb els sectors immobiliaris...

compte i...força COALI!

Jor ha dit...

A mi em passa com al Tati però també veig que la gent d ela coali ha estat molt esforçada en tirar endavant el tema amb idees propies i si no s'aprova tot això qui surt guanyant són els especuladors que poden recuperar les seves intencions fent via als tribunals i amb la llei de la seva banda.

JiP ha dit...

el debat va servir per veure que el PSC s'ha quedat solet defensant els interessos de NÚÑEZ Y NAVARRO de fer pisos a CAN SANPERE.

quina GRAN obsessió tenen aquesta idea ?
a radio premià es va escoltar clarament com defensen el projecte aquell que tenien i que ja pensavem que estava passat a la història.
PSC I NÚÑEZ JUNTS?

Anònim ha dit...

hay una cosa que no entiendo, Can Sempere a quién pertenece? A Nuñez y Navarro, o al Ayuntamiento?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Sanpere pertany al propietari Núñez&Navarro i gràcies al pla general que dictamina que l'espai sigui públic (amb espai verd i equipaments) el propietari haurà d'abandonar la seva intenció d'edificar i entrar en negociacions amb l'Ajuntament per que la seva intervenció sigui en un altre lloc (Ponent) on el pla defineix altres paràmetres que -segons la legisltació supramunicipal- permeten edificar per ser trama urbana, però intruduïr altres formes planificades que asseguren espai d'equipaments, configuració de barri amb espais verds i elements públics.
La proposta inicial de N&Navarro a can sanpere comptava amb el vist i plau del grup socialista i tenia un risc addicional en deixar la zona de Ponent com a espai agrícola -tot i que els pagesos no el volien explotar- per la qual cosa es corria el risc de trobar sanpere amb pisos i TOTES les Hortes contruïdes per la via contenciosadministrativa que actuaria d'acord amb el que és una zona agrícola en trama urbana, és a dir, ara es perd una part de Ponent i es guanya tot san sanpere i, de l'altra manera es perdia tot can sanpere i, de passada, els propietaris de les hortes d'acord amb les lleis permisives acabarien construïnt sense intervenció pública i per la senzilla via de requalifica verd en urbanitzable per llei "supramunicipal" i no pas per unn pla general municipal.

Feta la llei, feta la trampa.

L'altra solució podria ser una gran mobilització popular en contra de les dues operacions, com?

com? i mentres pensem el "com", les grues amb el jutge al costat fent les primeres obres.

La complexitat requereix filar prim. Estic lògicament d'acord amb el text de l'article que es va llegir al ple.

Roser ha dit...

en bona mesura heu fet el possible i el que no he aconseguit no depen de vosaltres i més aviat de les lleis que ho impedeixen, no em fa massa el pesu però la manera de treballar i sempre informant que heu tingut em sembla bona tot i que jo no he vingut a les reunions per assumptes de familia, em consta que les heu fet força obertes i que heu decidit coses amb totes les possibilitats obertes i em mereixeu respecte i confiança.

ll ha dit...

més o menys com la Roser, endavant gent!

kEEp Grass Cotet ha dit...

molt ben currat amics! radical de contingut i moderadament entenedor en les formes. OK COALI! HOOOOP!

Anònim ha dit...

coALI no baixa la guardia per controlar aquest govern de ciu i erc que fa propaganda i governa just

Anònim ha dit...

governa just? què vol dir?

coaliguista ha dit...

en tot cas, diria jo, governa "de manera injusta".

Rafael del Barco Carreras ha dit...

A propósito de Núñez y Navarro...

JUICIO A LA DELEGACIÓN DE HACIENDA DE BARCELONA.



Rafael del Barco Carreras



¡Por fin! en septiembre del 2009. Se prevén SIETE MESES de duración. Que yo sepa el más largo de la historia judicial barcelonesa. Ha habido juicios importantísimos políticamente, y multimillonarios, muy multimillonarios, pero la Gran Corrupción los ha bandeado a su entera satisfacción. Primero se eternizan y vacían los sumarios, y para remate se pacta la liquidación final. Si no se pacta y el Supremo, entre uno, dos o tres años, ratifica, se conceden Terceros Grados. En Gran Tibidabo (30.000 millones estafados a 9.000 ahorradores) se programaron cuatro meses. Tres días, y todo pactado para un sumario que tardó CATORCE años en juzgarse. Una Justicia, proclaman, la más garantista (palabreja tan inexistente como el significado que le dan los jurídicos) del Mundo para el justiciable.

En mi caso de garantista nada, tres años preventivo, desde La Modelo al Juzgado, juicio en tres días, y condenado al tiempo pasado en prisión por encubrimiento al fugado Antonio de la Rosa, abogado del Estado y funcionario de Hacienda, que nunca aparecería ni para la prescripción de sus delitos dictada por un Tribunal. Ignoro si es más corrupto mantenerme tres años en prisión o que docenas de acusados en casos multimillonarios y de extorsión se sienten en el banquillo en libertad tras decenas de años de instrucción. Sin olvidarse los sobreseídos, archivados, exculpados. Se repiten tanto los mismos personajes y durante tantas décadas que me obligan a repetirme aunque siempre con nuevos matices.

Creo que el juicio más extenso (dentro de la Gran Corrupción) ha sido el de por “Extorsión y Denuncias Falsas” a Rafael Jiménez de Parga (bufete de 50 abogados), Alfredo Sáenz Abad (vicepresidente del Banco de Santander) y otros, el pasado mes, por delitos de quince años atrás. Por el momento sin sentencia, que tras la modificación final de las peticiones fiscales, de nueve a tres años, presumo muy aguada, o peor.

Espero entretenerme y escribir durante siete meses. Cómodo en la sala sin audiencia, a nadie le interesa. A mí, si. Me preguntan porqué, la respuesta es obvia. El remate jurídico, la guinda del pastel de “Barcelona, 30 años de corrupción”. Y pieza clave para entender el auto del juez Ezequiel Miranda de Dios decretando mi prisión en 1980. Del atestado policial (de policías “amigos” de Piqué Vidal), argumentaba, y de la Auditoría de Hacienda al Consorcio de la Zona Franca, se deducían indicios racionales de criminalidad. No se aportó al sumario. Denegada, pero El Periódico la tendría para adaptar su versión. El Ayuntamiento y el Consorcio, a petición mía, la denegaban al sumario, y el juez dictaba. Serra y Maragall, con su abogado Rafael Jiménez de Parga, y su argumento de que Del Barco solo pretendía magnificar el sumario para salir de la cárcel con fianza. Por la misma regla de tres él debería llevar quince años preventivo en La Modelo. Una Hacienda que si ya de años yo sabía, por experiencia en mi actividad financiero-inmobiliaria, corrompida, servía de argumento al juez, que lo sumaría al piso que prácticamente le regalara el abogado de los De la Rosa, Piqué Vidal.
Para los Nuñez el fiscal pide unos años de cárcel...y para De la Rosa... Bueno... Huguet... etc...etc... Ver www.lagrancorrupcion.blogspot.com